Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Descobèrta d’un fragment de cançonièr trobadoresc als Archius de la Catedrala de Barcelona

Lo document conten 17 poèmas de Pèire Cardenal, partisan actiu del comte de Tolosa pendent la crosada contra los albigeses e conegut per son òbra de neta tendéncia anticlericala

Tèxte legit

Los Archius de la Catedrala de Barcelona an anonciada la descobèrta, demest son fons documentari, d’un fragment de cançonièr trobadoresc del sègle XIV. Amb 13 fuèlhs que contenon 17 poèmas, es considerat coma la descobèrta mai importanta de las darrièras cent annadas d’un manuscrit medieval de poesia de trobadors.

Lo fragment, descobèrt en març de 2023, es estudiat pels professors de literatura medievala de l’Universitat de Girona, Miriam Cabré e Sadurní Martí. Aquela rejoncha cançons, qu’i cap una antologia poetica amb de pèças de Pèire Cardenal (1180-1278), ofrís un apercebut novèl de la circulacion de la poesia dels trobadors en Catalonha e de sas relacions amb Occitània.

Aquela descobèrta permet egalament de melhor comprene los procediments de còpia e de lectura d’aquela forma de poesia al sègle XIV en Catalonha. Es estat suggerit de nommar lo document Fragment trobadoresc de la Catedrala de Barcelona, amb las inicialas Bc.

Los Archius capitulars de la Catedrala de Barcelona, encargats de gerir la documentacion istorica de la Catedrala e del Capítol, amagan un ric patrimòni encara parcialament repertoriat, a causa de conflictes istorics tals coma los desamortiments eclesiastics en Espanha e la guèrra civila de 1936-1939. Mai de 40 000 manuscrits, 257 codèxes e mai de 12 000 volums e religaduras i son conservats, dont lo 20 % demòran de catalogar.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitèas
3.

Bà! Sus Frons Cultur nos diran qu'es de "l'ancien français"... Lo negacionisme, coma de costuma...

  • 0
  • 1
Franc Bardòu
1.

Aquò, si qu'es una novèla e las bonas ! L'informacion non indica se los pomas retrobats èran ja coneguts o non, ailàs.

Indicar simplament que'N Pèire Cardenal foguèsse estat "anticlerical" pòt portar a confusion, me sembla. Denonciava la politica seculària de la Glèisa de Roma, la sola "Ekklesia" que reconeguèsse totun coma "crestiana", non pas per amor del sieu cristianisme, mas, circomstencialament, al sègle XIII, per sa manca flagranta de cristianisme, tal coma el l'entendiá segon las escripturas ditas "santas". Voliá una "Glèisa" que "daissèsse a Cesar çò sieu e que servèsse per Dieu çò sieu" — coma las Beguinas e los Beguins, per exemple, o coma los Fidèls d'Amor italians franciscans —, mentre que la teocracia pontificala, qu'èra politicament de mòda del temps d'Innocenci III e de sos succedidors dirèctes, presava, ela, aquesta idèa d'unes pontifas plaçats ierarquicament (e materialament, va sense o dire) en subre dels sobeirans nobiliaris d'espasa. Jamai En Pière Caradenal non foguèt ni anticlerical atèu (coma o foguèt per exemple nòstre remarcable compatriòta, lo marqués de Sada), ni crestian de la Glèisa dels Bons Crestians, que la de Roma qualificava mespresosament de "catara"…

  • 13
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article