Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcAlbigésGalhaqués

Un galhagòl del sègle XVIII dins la cort imperiala chinesa

Antòni Gaubil, un sinològ de Galhac largament mesconegut, joguèt pasmens un ròtle crucial coma interprèt a la cort imperiala de China pendent mai de 30 ans

Gaubil, trabalhaire infatigable, traduguèt de grands classics chineses, lo 'Yijing' e lo 'Shujing', e entretenguèt una correspondéncia espandida amb de saberuts franceses e estrangièrs
Gaubil, trabalhaire infatigable, traduguèt de grands classics chineses, lo 'Yijing' e lo 'Shujing', e entretenguèt una correspondéncia espandida amb de saberuts franceses e estrangièrs | Zane

Tèxte legit

Gaubil nasquèt a Galhac en 1688. Sortit d’una bona familha, comencèt sa carrièra coma novici a Tolosa e foguèt ensenhaire dins mantun collègi del Reialme de França, fins qu’a l’edat de 32 ans Loís XV lo mandèsse a las Índias orientalas e en China per afinar las sciéncias e las arts e establir de comunicacions amb los saberuts franceses.

Pendent son viatge cap a China, Gaubil observèt las variacions de l’asimant e enregistrèt la localizacion en longitud e latitud dels endreches pels quals passava. Pervengut a Canton en 1722, consagrèt près de sièis meses a aprene lo chinés. A Pequin, venguèt director d’una escòla qu’ensenhava lo latin als joves manchós, succedissent al paire Parennin. Puèi foguèt nommat interprèt a la cort imperiala, pòst ocupat fins a sa mòrt. Son erudicion dins l’istòria anciana de China estonava la cort, perque un occidental coneissiá melhor lor istòria qu’eles.

Gaubil, trabalhaire infatigable, traduguèt de grands classics chineses, lo Yijing e lo Shujing, e entretenguèt una correspondéncia espandida amb de saberuts franceses e estrangièrs. Foguèt reconegut a l’escala internacionala, venent membre de l’Acadèmia imperiala de Sant Petersborg en 1739 e associat estrangièr de la Royal Society de Londres en 1751. Tanben conegut amb lo nom chinés de Sun Kiun-Yung, moriguèt a Pequin lo 24 de julhet de 1759.

 

 


Font: La Dépêche

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Cairon Florentin d'Albigés
1.

-Una pichòta remarca per la version audiò- fòrt bona , coma de costuma- mas, per los noms de luòc que s'acaban amb un "C" e n'i a fòrces.....lo "C" dur final se prononçia e s'ausís plan coma cal...pel mens dins Albigés.
-Los articles de 'La Despacha', coma totjorn , mençonan pas jamai, e seriá interessant d'o far saber als legeires que s'imaginan pas solament çò que n'èra...
que totas aquelas figuras mai o mens conegudas, de dròll-a-es, parlavan occitan ...
..... Lapeirosa, Tolosa-Lautrèc, Jaurès, " Olympe de Gouges"( que que ne pense Julie Gayet*)...
* Seriá benlèu interessant d'anat lo li rampelar per l'estrena de son film a Montalban

  • 17
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article