Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Lo 53% dels europèus estiman que l’Union Europèa èra pas a la nautor lo 1r d’octòbre

La màger part dels ciutadans europèus coneisson lo movement nacional catalan, e mai de la mitat considèran que de dirigents son estats secutats per lors idèas

Tèxte legit

Un sondatge publicat pel mèdia europèu Politico, realizat al près dels ciutadans d’Alemanha, de l’estat francés, de Danemarc, d’Eslovènia e de Lituània en decembre, revèla la percepcion dels europèus suls movements d’independéncia en Euròpa, çò rapòrta Vilaweb.

Segon aquel sondatge, una majoritat de ciutadans d’aqueles cinc Estats estiman que l’Union Europèa a mal agit après lo 1r d’octòbre de 2017 en Catalonha. Lo 53% dels ciutadans partejan aquel vejaire, e los mai critics son los eslovèns (70%) e alemands (56%). Dins lo meteis esperit, una majoritat estima que los dirigents independentistas son estats secutats per lors idèas. Lo percentatge mai naut se tròba en Eslovènia, ont lo 74% de las personas interrogadas o pensan, seguit de Danemarc (65%). Per contra, solament lo 47,5% dels ciutadans de l’estat francés partejan aquel vejaire.

Conven de notar que l’estudi es estat finançat per la delegacion al Parlament Europèu de Ensems-Liures per Europa e realizada pels gabinets de sondatge Verian Group e Sibilare, segon Politico.

Lo movement independentista catalan es estat largament mediatizat a l’escala continentala totas aquestas annadas, coma ne testimònia lo fach que dins totes los estats ont lo sondatge es estat realizat, mai de la mitat de la populacion coneis aquel movement.

Es en Eslovènia (61%), en Danemarc (56%) e en Alemanha (55%) qu’es lo mai conegut. Se lo 55% dels europèus son al corrent de l’afar catalan, lo 46,7% d’eles sabon qu’existís un movement nacional basco, lo 35,3% per Corsega, lo 28,5% per Flandra e lo 21,5% per Galícia.

Quand se pausa la question de la possibilitat qu’un movement nacional obtenga l’independéncia, lo catalan es considerat coma aquel qu’a lo mai fòrt  sosten e lo mai d’astre d’i arribar. Lo 40,2% dels europèus pensan que l’independéncia de Catalonha es possibla, mentre que près del 60% exprimisson lor scepticisme.

Pasmens, cap de país interrogat ten pas una majoritat de personas que cregan a aquela possibilitat. Lituània seriá lo país ont lo mai grand nombre de gents i creson, amb lo 47% de la populacion, seguit pel 42% de franceses e de daneses.

 

Resòlver lo conflicte territorial

 

Per resòlver los conflictes territorials, l’opcion preferida es lo referendum pachat, sostengut pel 54% dels ciutadans. De fach, en Alemanha, lo 58% dels estatjants del país germanic estiman qu’es la faiçon eficaça de portar una solucion a aquel problèma. Per contra, l’opcion que los ciutadans considèran coma la mens apropriada es que lo mai poderós impause sa volontat al mai feble.

Tanben se questiona l’intervencion de l’Union Europèa. Lo 31% dels ciutadans pensan qu’una legislacion especifica deuriá èsser adoptada per protegir los dreches de las minoritats nacionalas, lo 47% considèron que l’UE deuriá contribuir diplomatiquement a resòlver los conflictes entre los estats e lors minoritats, sens legislacion especifica, e solament lo 23% pensan que cal pas brica intervenir.

Existís de diferéncias importantas entre los païses. Los franceses son los mai favorables a la non-intervencion, amb lo 29% d’eles que pensan que las institucions europèas s’i deurián pas mmiscir. En general, Eslovènia mòstra la mai granda conviccion envèrs la participacion dirècta o indirècta de l’UE dins la mediacion dels conflictes, puèi que lo 85,9% dels eslovèns sostenon una forma d’accion.

Dins las discussions sus la resolucion dels conflictes dins los estats membres de l’UE, la mediacion es largament sostenguda. L’opcion la mai populara, causida pel 33,4% de las personas interrogadas, es que l’UE siá un actor nèutre que faculte lo dialòg. La segonda opcion mai populara es que la mediacion faga partida d’una estrategia mai larga. Aquò significa que lo 60,4% son favorables al dialòg.

De lor caire, lo 19% estiman que la mediacion constituís una ingeréncia dins los afars intèrnes dels estats, e lo 20% pensan que l’UE poiriá pas comprene la dinamica intèrna dels estats. Autrament dich, lo 40% son contra l’utilitat de la mediacion de l’UE dins los conflictes intèrnes. Alemanha e Danemarc manifèstan la fisança mai granda en l’UE coma mediatritz, ja que respectivament los 64% e 63% dels estatjans donan lor supòrt a las opcions de mediacion. En França e Eslovènia, las gents son mens convencudas, amb los 55% e 59% respectivament. Pasmens, fòrça ciutadans i son opausats per de rasons diferentas. França i vei mai una ingeréncia dins los afars intèrnes (23%), mentre qu’Eslovènia dobta mai de la compreneson de l’UE de la dinamica intèrna de l’estat (tanben 23%).

 

De dirigents independentistas fòrça coneguts

 

Lo 37,9% de las personas interrogadas declaran saber qual es Carles Puigdemont, mentre que lo 36,6% coneisson la presidenta del Parlament Europèu Roberta Metsola. Demest los païses interrogats, Puigdemont es lo mai conegut en Eslovènia (42,2%), e lo mens conegut en Danemarc (35,9%). De fach, es mai conegut que Metsola dins totes los païses interrogats, a l’excepcion de Lituània, ont lo 45,5% dels ciutadans interrogats coneisson Metsola e lo 38,1% Puigdemont.

Oriol Junqueras es conegut pel 33,2% de las personas interrogadas, siá quatre ponches de mens que la notorietat de Puigdemont, mas subre lo president del grop Renovelar Euròpa, Stéphane Séjourné; del president del partit independentista flamenc Novèla Aliança Flamenca, Bart De Wever ; e del president del Tiròl del Sud, Arno Kompatscher. En mai d’aquò, lo president d’ÈRC benefícia  d’un taus de reconeissença practicament equivalent al de la copresidenta del grop de l’esquèrra radicala, la provençala d’origina còrsa Manon Aubry.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

Opinion dels Europèus ? O resultats divèrses segon los airals estatals del condicionament informatiu eissit de las modalitats mediaticas "oficialas" de cada estat o grop d'interès estrategic agent la man sus aqueles contenguts informacionals ?

Los francéses son mediaticament condicionats a trobar normala la posicion colonialista e supremacista de Madrid. Ne vesèm lo resultat…

  • 17
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article