Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una nòva vision sus la femna preïstorica

La desparietat sexuala actuala sonque seriá nascuda amb l’arribada de l’agricultura e quand ja i aviá de noiridura per totes

Una nòva vision sus la femna preïstorica
Una nòva vision sus la femna preïstorica

Dempuèi la naissença de las sciéncias qu’estúdian la Preïstòria, es sempre estat considerat que lo mascle de nòstra espècia se n’anava d’un biais jornadièr caçar, mentre que la femna demorava a l’ostal en tot esperar l’arribada de l’òme amb qualque preda caçada. Mas, dempuèi lo començament del sègle XXI, es arribada una nòva manièra de veire las causas d’aquela plan luènha epòca; lo ròtle femenin foguèt pas çò qu’èra estat dich fins ara.

Pr’amor que fa d’annadas que los cercaires discutisson quin foguèt aquel ròtle femenin; se la femna demorava a l’ostal en tot esperar l’arribada de l’òme amb de manjar o s’aviá un autre ròtle e s’aquò es sonque una vision masculina actuala? La responsa, coma totjorn, es plan complèxa.

Pendent lo Paleolitic, divèrses estudis recents an demostrat que lo ròtle femenin foguèt tant important o benlèu encara mai important que lo de l’òme. Un exemple clar es que las femnas podián triar cossí s’espandissiá lo grop o lo clan e quins nòus individús i podián demorar o se’n devián anar.

Aquela libertat de poder causir lo parelh auriá fòrça ajudat a crear e desvolopar una cooperacion entre las divèrsas comunautats preïstoricas, e tanben contribuit a una màger diversitat genetica. Es çò qu’afirman de cercaires coma Mark Dyble e sa còla scientifica de l’Escòla Universitària (University College) de Londres après estudiar amb prigondor cossí son las societats actualas de caçaires-culheires.

Car uèi, coma fa de milièrs d’ans, en aquel tipe de societat i aguèt totjorn una division dels ròtles socials dels òmes e de las femnas. Totun, aquela division sociala a tostemps agut per basa una relacion paritària entre los òmes e las femnas. E, segon aqueles cercaires, la desparietat sexuala actuala sonque seriá nascuda amb l’arribada de l’agricultura e quand ja i aviá de noiridura per totes.

 

De sèxes egals

 

Un autre estudi, d’autre caire, suggerís que l’avantatge de nòstra espècia suls neandertalians auriá per basa una relacion sociala entre femnas e òmes tras qu’egalitària. E sembla que l’arqueologia experimentala a pogut demostrar que fòrça femnas aurián creat d’aisinas de pèira pr’amor qu’èran plan mai abilas que los òmes per o far.

Tanben, res soslinha pas ni confirma que las pinturas de las caunas foguèron realizadas per d’òmes. En 1981 foguèt publicat lo libre La Femna culheira (Woman the Gatherer), ont se mostrèt que la femna aviá tostemps agut un ròtle clau per fornir de noiridura vegetala (e benlèu tanben animala) en mai de participar a la caça de grandas predas.

L’editritz del libre, Frances Dahlber, parlava alara d’un tipe de caça collectiva amb de rets, de fuòc o en tot aprofechar lo terren amb d’òmes, de femnas e de mainatges a l’encòp. Dins lo libre, de cercaires coma A. Estioko-Griffin e P. Bion Griffin confirmavan que los agtas de las Filipinas son una societat caçaira-culheira actuala que se devesís entre divèrses grops socials: i a de grops amb de femnas caçairas, qu’o fan solas o en tot ajudar los òmes, e qu’aprenon a cossí caçar quand son tras que joves. Un prètzfach sembla al dels òmes.

Las femnas agtas doncas, caçan amb d’arcs e de sagetas fachas per elas meteissas. Lo solet periòde que caçan pas es quand son prenses. Dins lo meteis, libre C. M. Turbull demòstra que los mbutis de Còngo son un grop de caçaires-culheires ont las femnas tanplan caçan.

Dempuèi alara, aquela interpretacion actuala del passat es venguda totjorn que mai comuna: la femna preïstorica èra acostumada a caçar. En Austràlia i a plusors tribus aborigènas ont las femnas caçan de cangorós en mai d’autras menas d’espècias animalas. E se la femna o pòt far es vista coma fòrça valenta pr’amor que pòrta de manjar al grop.

De lor costat, los cercaires Jarvenpa e Brumbach an realizat un estudi sul trabalh de las femnas chipewyans de Canadà e afirman que las femnas ensenhan a caçar a d’autras femnas quand son plan joves e que tanben fargan lors pròprias armas de caça.

Encara en d’autras societats de caçaires-culheiras d’ara, coma los barsawas de Nigèria, las femnas tanben caçan e fargan d’atrapas qu’emplegan elas meteissas. Los mbutis de Còngo, d’autre caire, efectuan la caça de manièra collectiva e i participan totes, non sonque de femnas e d’òmes mas tanben de mainatges. Se tendriá çò de meteis entre divèrsas tribus d’Alaska (e sonque las femnas pòdon copar la carn pr’amor que son consideradas coma de melhoras caçairas). (Legissètz la seguida).

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article