Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Suls camins de Compostèla

Suls camins de Compostèla
 
Es un libre polidament presentat. Se tracha quitament d’un libre luxuós amb una cobèrta cartonada, e mai d’un carton tras qu’espés. Compren, coma totes los libres precioses, una dobla cobèrta o puslèu una paracobèrta qu’avoï ne comprene pas l’exacta utilitat. Lo papièr de pagina es tanben judiciosament espés, probablament de 150 o 180 gramas, e subretot glaçat. Per çò qu’aquestas paginas son totas de supòrts a de fotografias en colors. Fòtos remirablas. Testimònian dels espacis grands que se pòdon rescontrar suls camins de Sant Jacme, mas testimònian tanben dels joièls arquitecturals qu’estelejan las dralhas que butan fins a Sant Jacme de Compostèla. Aquelas fotografias, degudas a Ivon Boëlle, accompanhan un tèxte que fa de longa l’anar-tornar entre istòria e anecdòta. Un tèxte, degut a Patric Huchet, que va a l’essencial de çò qu’es preciós e essencial de descobrir pel caminaire sul terren. Mas atanplan, tèxte e fòtos pòdon guidar lo o la qu’es dins l’impossiblitat de caminar e que, pasmens, traparà a la legida d’aqueste libre l’impression d’avançar, amb los autors, suls camins de cap a Galícia. Non solament l’obratge es fòrça documentat sul punt istoric, mas los autors fan part de lor pròpria experiéncia de pelegrins, se que non de caminaires jacaris. Van quitament fins a balhar qualquas ficèlas practicas per daissar pas passar per malha un monument que val lo bestorn o una estatua recaptada dins l’ombrilha d’una glèisa e que se i poriá passar devant sens la véser s’avèm pas, prèviament, consultat aquel libre de Patric Huchet e Ivon Boëlle.
 
Ai personalament fòrça presat lo prefaci de Marc Censi que faguèt tant e mai per reabilitar los Camins de Sant Jacme quand èra President de la Region Centreoccitània. Un trabalh gròs que se faguèt dins l’encastre de l’associacion de cooperacion interregionala Los Camins de Sant Jacme de Compostèla. Marc Censi aviá comprés que los camins jacaris irrigavan Occitània tota e que nòstre país èra ric d’aquesta istòria que perdura encara d’uèi. Los camins jacaris son un patrimòni cultural a l’encòp material e immaterial. M’es agradiu de rebrembar que Marc Censi es a l’origina de la proposicion d’apelacion “Centreoccitània”, o pus exactament d’“Occitània Centrala”, per remplaçar l’òrra denominacion de “Miègjorn-Pirenèus”. Mas lo poder colonial, que daissa quitament pas las regions decidir de lor nom pròpri, refusèt. Per cambiar lo nom d’una region cal en França una decision governamentala! Çò pus trist es que lo movement occitanista, per de rasons nèciament ideologicas, refusèt de lo sosténer dins sa cambada. Lo malaür d’Occitània es que los occitanistas son empetegats dins d’esquèmas politicards que son pas los nòstres, e que son pas capables de se tirar d’aquí.
 
Mas, s’o volètz plan, tornem-ne als Camins de Sant Jacme. La regaudissenta realitat es que d’uèi encara son de milierats, pelegrins o caminaires agnostics, que cada an partisson per una escorreguda d’un mes o de tres meses suls sendarèls que menan al “Camp de l’Estela”. D’aquí vendriá lo nom de Compostèla/Camp’Estela. Una etimologia que me sembla correspondre a la logica e a l’engèni de nòstras lengas latinas. Atal n’es que cadun pòt far çò que pòt de camin. Cadun pòt metre la barra a la nautor de son esperitalitat e tot simplament de sas possibilitats fisicas. Totòm es pas obligat de far la caminada en partiguent del Puèi de Velai, d’Arle, de Verzelai o de París, que son las quatre grandas partenças nordicas per Compostèla. D’unes s’acontentan de far Lo Puèi-Concas. D’autres, partits d’Arle, s’arrestaràn a Tolosa. Maites aniràn quèrre lo camin a partir del País Basc, etc.
 
Lo camin, per èsser ric de tantes tresaurs e païsatges meravilhoses, fa pasmens, del Puèi de Velai fins a la catedrala de Sant Jacme, qualques 1600 quilomètres. E mai, e malgrat una chifra que poiriá rebutar lo mai esportiu que siague, vos pòdi dire qu’aquel libre balha l’enveja de los far aqueles quilomètres, apertierats los unes darrèr los autres. Nos i es prometut un regaudiment a cada pas, un espantament a cada contorn de dralhòl, una esmoguda singulara dins cada capeleta. Sens comptar los rescontres ordinaris e extrordinaris que se pòdon far en camin o dins los refugis, los famoses “espitals”. E mai i cresi an aquelas meravilhas, siaguèsse pas que per aver visitat Concas en Roergue e Ròcamador en Carcin. D’autra part, conéisser una partida del camin arlatan. Far lo camin de Sant Jacme deu èsser, per lo que l’a fach, una experiéncia unenca. Una experiéncia ont se deu maridar fòrça esperitala (o psiquica per los agnostics) e fòrça fisica. Mas quina formacion umana de mercés a la riquesa culturala de tot çò que se trapa sul camin! E quin bonaür deu èsser pels romieus d’escapar pendent dos e tres meses a la television! Pas que per aquò, es solide que vau temptar de far, ieu tanben, l’excursion de Sant Jacme de Compostèla. A la gràcia de Dieu, plan solide.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
 
_____
HUCHET, Patric. Sur les chemins de Compostelle. Edicions Ouest-France, 2010. 250 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article