Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Una sepultura anciana revèla las migracions de l’Edat del Bronze en Euròpa

La sepultura, trobada dins la region de Champanha, conteniá diferents membres d’una meteissa familha, mas a mostrat una mescla genetica entre d’ancians abitants d’Euròpa e de populacions sortidas de las actualas Ucraïna e Russia

Aquela descobèrta excepcionala met en lum una familha enterrada amassa, çò qu’ofrís una rara fenèstra sus un periòde de transicion culturala e genetica en Euròpa
Aquela descobèrta excepcionala met en lum una familha enterrada amassa, çò qu’ofrís una rara fenèstra sus un periòde de transicion culturala e genetica en Euròpa | INRAP

Tèxte legit

Una tomba que data de mai o mens 4500 ans conta l’istòria d’una familha enterrada amassa sus mantun decenni. Aquela sepultura, descobèrta a Bréviandes, dins la region de Champanha, ofrís un testimoniatge rar d’una de las migracions mai significativas de l’istòria europèa.

D’analisis geneticas efectuadas sus l’ADN ancian extrach d’aquela tomba an revelat un moment clau ont de noiriguièrs de las estepas, originaris de çò qu’es uèi Ucraïna e Russia, se desplacèron cap a l’oèst. Se mesclèron sovent e, de còps, remplacèron los agricultors que poblavan Euròpa dempuèi de millenaris. Aquela migracion dels pòbles de las estepas transformèt prigondament lo continent sus un periòde de cinc sègles, en introdusent d’innovacions talas coma la ròda e las lengas indoeuropèas. Uèi, la majoritat dels europèus pòrtan de gèns eiretats d’aqueles ancessors de las estepas. Pertocant l'introduccion de las lengas indoeuropèas en Euròpa, recentament Jornalet raportèt un estudi de l'Universitat Harvard a aqueste prepaus.

La tomba en question conteniá d’individús tant amb d’ascendéncias localas coma amb d’ascendéncias de las estepas, segon la revista Science. Aquela descobèrta excepcionala met en lum una familha enterrada amassa, çò qu’ofrís una rara fenèstra sus un periòde de transicion culturala e genetica en Euròpa.

Eva-Maria Geigl, geneticiana a l’Universitat de París e al Centre Nacional de la Recèrca Scientifica, explica que las femnas de la tomba avián una ascendéncia exclusivament neolitica, mentre que dos individús -un òme adulte e un mainatge- presentavan una ascendéncia de las estepas. Aquela coexisténcia genetica sembla de provar una integracion pacifica dins aquela region, e suggerís que los nòuvenguts de las estepas se fondèron dins la comunautat existenta sens conflicte màger.

Malgrat que los objèctes funeraris sián modèstes —una pèrla e una marca de pauta de can—, l’ascendéncia mixta d’aquela familha poiriá esclairar l’emergéncia de la cultura “campanifòrma”, una cultura que s’espandiguèt per Euròpa a la meteissa epòca. Aquela descobèrta a Bréviandes marca aital la debuta d’una transformacion culturala e genetica màger en Euròpa occidentala.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

.t.
1.

TITOL :
non pas MIGACIONS , mès migRacions

Amistats

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article