Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Era Carta Magna aranesa hestege 700 ans

Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313

Casa deth Senhor d'Arròs, sedença deth Conselh Generau e Archiu Generau d'Aran
Casa deth Senhor d'Arròs, sedença deth Conselh Generau e Archiu Generau d'Aran

Ua lengua e cultura pròpies, ua istòria pròpia, es sues institucions de govèrn pròpies, era proprietat comunau dera màger part deth sòn territori, era consideración des aranesi coma òmes liures non sosmetudi jamès a ua senhoriu feudau, era possesion franca des sues aigües, bòsqui, mines, peisheus, caça, pesca e d’auti fruts, beneficis e productes des sues montanhes, e era voluntat des aranesi, manifestada en tot moment ath long de tota era sua istòria, de voler contunhar en tot mantier era sua identitat, libertats e independéncia entà regir-se e administrar-se eri madeishi merquen era personalitat dera Val d’Aran.


A compdar de 1175, era Val passèc a formar part dera Corona d’Aragon peth Tractat d’Emparança qu’es aranesi estipulèren tamb eth rei Alfons I eth Cast. En 1313, es aranesi determinèren per votacion populara era permanéncia dera Val ena Corona  ath còp que Jaime II autregèc er amàs de privilègis nomentat “Era Querimònia. En document s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.
 
Era paraula “Querimònia” venc deth latin queror, qu’eth significat ei queishar-se, planhar-se, e pendent era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de grèuges ocasionats a quinsevolh per ua auta persona e que formauen part des procèssi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth rei o deth sòn lòctenent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament.
 
Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, que se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmacio0 des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizar-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits.
 
Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneisher-lo coma rei e senhor naturau.
 
Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.
 
Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aprofitaments forestaus e de peisheus completament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa.
 
Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quin, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s’establie un regim de comunautat limitada de bens, ena quau es consòrts pagauen per parts egaus es deutes derivats dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d’un des consòrts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimòni.
 
Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben immòble, auie d’aufrir-lo en prumèr lòc as sòns frairs e parents mès propèrs e, s’aguesti non lo desirauen, podien vener-l’ac a quinsevolha persona. S’eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben.
 
Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera Universitat respectiua, demorèc regulat damb tot detalh. Un aranés que deishaue eth pòble a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr usatge des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrenhs comunaus dera vila a on ei neishut e d’a on se n’ei anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arrosar era èrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non demore o fixe era sua demorança ena Val.
 
Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Cort dera Val e que s’encuede des ahèrs aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Cort senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran.
 
Eth darrèr article ditz qu’era Val jamès serà separada dera Corona.
 
Era Querimònia siguec ratificada per toti es reis enquia Ferran VII (1817). Eth decrèt de Naua Planta de 1716, qu’avalic es institucions politiques de Catalonha, non afectèc pas eth regim politicoadministratiu dera Val d’Aran e, plan per açò, non estec pas aguesta encossada sus cap des naui corregiments en qu’estec despartit eth Principat. En 1834, ua reiau cedula dera Reina Governadora e tutora d’Isabel II, Maria Cristina, sigueren abolides es institucions araneses e eth sòn regim politic especiau e se l’impausèc a Aran eth nau regim politicoadministratiu  generau der Estat Espanhòu e se l’integrèc forçadament ena província de Lhèida e per tant en Catalonha.
 
Era disposicion addicionau prumèra der Estatut d’Autonomia de Catalonha ordene er establiment dera organizacion administrativa dera Val. Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovèc era Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran en tot restablir eth Conselh Generau d’Aran e era figura deth Sindic. Eth 26 de mai de 1991, laguens des eleccions municipaus, se heren es prumères eleccions ath Conselh. Eth 17 de junh de 1991 se tornèc a consitituïr damb era eleccion deth sindic d’Aran.
 
Aguest an 2013, se commemore eth 700 aniversari der autrejament de “Era Querimònia”. Eth document se sauve ena Casa deth Senhor d’Arròs, sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran e der Archiu Generau d’Aran. Eth pergamin compartís espaci damb era rèsta de documentacion que mos parle dera istòria qu’a definit era personalitat pròpia d’aguest país, qu’ei Aran.
 
 
 
 
Maria Pau Gómez Ferrer
Directora Archiu Generau d’Aran

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article