Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cinquanta ans d’un sòmi

Los Estats Units son a commemorar los 50 ans del discors de Martin Luther King contra la segregacion e en favor dels dreches civils

Martin Luther King en disent lo discors
Martin Luther King en disent lo discors

“Ai un sòmi” (I have a dream) es la frasa mai identificativa e lo nom popular del discors mai famós de Martin Luther King, una part importanta pel Movement Afroamerican pels Dreches Civils. Lo discors foguèt prononciat als escalièrs del memorial a Lincoln, dins la vila de Washington lo 28 d’agost de 1963, fa just uèi 50 ans.


Los Estats Units son a commemorar lo 50n anniversari del famós discors de Martin Luther King, contra la segregacion per raça e en favor dels dreches civils dels negres, dich dins l’encastre de la Marcha vèrs Washington pel Trabalh e la Libertat.
 
[…] “A vosautres, vos disi uèi, mos amics, que malgrat las dificultats d’uèi e de deman, ieu ai encara un sòmi. Es un sòmi prigondament enrasigat dins lo sòmi american. Ai un sòmi qu’un jorn aquesta nacion s’auçarà e viurà lo sens vertadièr del sieu crèdo: «Cresèm qu’aquelas vertats son evidentas per elas meteissas: que totes los òmes son creats egals».” […]
 
Las celebracions comencèron la dimenjada passada, e uèi, lo jorn exacte del famós “I have a dream”, Barack Obama, lo primièr president negre del país, farà son discors.
 
Lo primièr acte d’aquelas celebracions se debanèt dimenge al meteis luòc on se prononcièt lo discors istoric. L’acte amassèt de centenats de milièrs de personas dont cal soslinhar la preséncia d’Eric Holder, lo primièr procuraire negre dels Estats Units, e tota una novèla generacion d’activistas afroamericans coma Al Sharpton. I aviá tanben lo sol subrevivent dels orators d’aquel famós 28 d’agost de 1963, Joe Lewis, congressista dels Estats Units e militant istoric del movement pels dreches civils.
 
Es de soslinhar la preséncia d’un dels filhs del reverend, en Martin Luther King III, que remembrèt qu’aquela mission es pas acabada. “Es pas lo moment per una commemoracion nostalgica. Es pas tanpauc lo moment d’una celebracion autocomplasenta. Lo prètzfach es pas acabat. Lo viatge es pas complet. Podèm far mai e cal far mai”, çò diguèt dins son discors.
 
L’acte de dimenge remembrèt tanben Trayvon Martin, lo gojat negre desarmat e assassinat per un vigil blanc, qu’a tornat dobrir la ferida raciala als Estats Units.
 
En mai d’un famós clergue, Martin Luther King foguèt un dels activistas màgers pels dreches dels negres. Recebèt lo prèmi Nobel de la Patz en 1964. Moriguèt assassinat lo 4 d’abril de 1968.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article