Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaLanas e LabritLana Gran

Uèch animalistas ferits en una accion anticorrida a Arrion

| CRAC Euròpa

Dissabte passat, un grop anticorrida davalèron dins las arenas d’Arrion (Lana Gran) en plen espectacle per empedir una novillada a mòrt. L’afrontament amb las fòrças de l’òrdre faguèt uèch ferits, qu’un es grèu.  Los aficionados vòlon que los animalistas sián reprimits coma los hooligans dels estadis de fotbòl.


Aperaquí 150 militants anticorrida faguèron una accion a Arrion (Lana Gran) dissabte passat. Sautèron de las grasas sus l’arena, per far una cadena umana e empedir un espectacle a mòrt de joves taures e de joves toreros. Uèch activistas foguèron ferits, dont un grèvament, après d’afrontaments amb los gendarmas que los evacuèron.
 
“Totas las heridas son degudas aus membres de las fòrças de l’òrdre, non i aguèc cap conctacte dab los aficionados”, çò disiá a Le Monde Christophe Marie, pòrtavotz de la Fondacion Brigitte Bardot, que se disiá “estonat per aquera violéncia”. De son costat, Pierre Garrigues, vicepresident de CRAC Euròpa, acusèt de responsables de las arenas d’èsser a l’origina de la batèsta.
 
Dels uèch animalistas ferits, un foguèt evacuat per elicoptèr victima d’un traumatisme cranian. Segon Marie seriá estat projectat pels gendarmas, quand èra amb d’autres manifestants expulsats de l’encencha, près del camion que los parava dels joves taures. Lo Coronèl Spinetta desmentiguèt aquela informacion.
 
Après la novillada, los militants, que se trobavan fòra las arenas, faguèron “un sit-in entà empedir los aficionados de sortir”, çò explicava Garrigues. “La corrida destorba l’òrdre public. Non abandonaram pas, los militants seràn pertot e motivats tà har cessar aqueths massacres”, çò apondèt.
 
De lor costat, los aficionados denonciavan la viruléncia dels manifestants. “Qu’ei estat hèra violent. Se rebellavan”, après “projectèren barrèras contra las pòrtas de las arenas, puish lancèren fumigèns a l’interior”, çò contava Bernard Dehez, adjonch al cònsol d’Arrion, encaragat de l’organizacion de la novillada. Dehez apondiá als jornalistas de Le Monde, que “los gendarmas deguèren formar un cordon entà evacuar los espectators” jols insults. “Los joens toreros estèren obligats d’amagà’s. Lo mond avián paur”.
 
Un setantenat de gendarmas foguèron mobilizats per conténer “aquera tarabastèra hèra agressiva”, segon los mots d’Spinetta. “Non volèvan pas escotar arren”, çò apondèt lo coronèl en cap.
 
Lo president de l’Observatòri Estatal de las Culturas Taurinas, André Viard, qualificava los manifestants coma “copaires, non pas de militants animalistas”. Al delà los acusèt d’aver de ligams amb l’extrèma drecha o amb de grops sectaris. Viard assegurèt que farián lor denóncia al penal del temps que reclamava a l’estat que los militants animalistas foguèsson tractats amb “lo medish regim deu govèrn entaus hooligans dens lo fotbòl, que deven estar tenguts luenh deus estadis pendent los encontres”.
 
La darrièra accion similara que se debanèt en Occitània, se passèt lo 8 d’octòbre de 2011 a las arenas de Rodilhan (Costièra de Nimes). Alavetz un setantenat de militants s’encadenèron al còr de las arenas.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pimflòid
48.

#40 Tà jo, n'ei pas curiós que las gents s'indignen mensh "deus assassinats a paladas que veden dens las serias americanas que clavissen en las teles" que de las corridas. L'explic que n'ei hòrt simple : dens los filmes lo monde que hèn semblant de torturar, tuar, morir, patir. Mentre qu'en ua corida, la mort e la sofrença que son las d'ua bèstia reala, d'un èster sensible, autant com un uman.

La diferéncia etica qu'ei enòrma. Espiarés snuff movies, tu?

Mercés aus tons explics estrambordats qu'èi ua idea de perqué lo monde aiman aquò mes que contimui d'ac condamnar.

Atau com condamni lo hitge gras, la viviseccion, los tuaders e totas las sofrenças qui los òmis impausan a bèstias.

E ne soi pas lo sol anti -corrida a arrefusar tanben de minjar carn, de'm vestir dab cuèr, etc. Ne son pas tots incoerents. E quand ne serén, tà jo n'ei pas un argument, meilèu ua tentativa de destabilisacion de l'adversari, ua parada.

  • 3
  • 0
Alavetz
47.

#45 L’idèia de «sacrificar le sacrifici» es pas mèu e es pas nòva.

Un exemple: http://www.rts.ch/espace-2/programmes/babylone/4869175-babylone-du-16-05-2013.html#4869174
http://www.podcasters.fr/episodes/sacrifier-le-sacrifice-16-05-2013-22395986.html

  • 1
  • 0
Alavetz
46.

Coma a Arrion, un militant animalista veng de sautar dirs le «ruedo» de las arenas de Mérida (Extremadura).
https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=585305968182049&id=151611818218135

  • 2
  • 0
peir joan masdiset tendido 7
45.

#44 "Se vos cal tuar per vuire vòstra passion, alavetz cal tuar vòstra passion. "
wow. 'quò's un argument, voei...

  • 1
  • 1
Alavetz
44.

#40 «shens mòrt de l'animau, la corrida n'existís pas»

Se vos cal tuar per vuire vòstra passion, alavetz cal tuar vòstra passion.
Que mòria ambe «noblessa», siásquetz braves!
Aquí le «combat», aquí l’emocion.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article