Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Bashshar Al Asad, d’amic a enemic

L’atac contra lo president sirian a qualques parallelismes amb lo contra Saddam Husayn

L’atac dels Estats Units, del Reialme Unit e de França contra Siria, en responsa a las denóncias d’atacs quimics del govèrn de Bashshar Al Asad contra qualques districtes rebèls de Damasc, sembla imminent, malgrat las cridas de l’ÒNU a agotar la via diplomatica. Aquela situacion presenta qualques parallelismes amb la manièra que l’Occident reagiguèt contra lo govèrn de Saddam Husayn en Iraq, en 2003: dins los dos cases, una coalicion de païses dirigits pels Estats Units e pel Reialme Unit vòl reversar un dirigent del partit panarabista Baàs, amb lo qual avián tengudas de relacions coralas fa pauc de temps.
 
Dins lo cas sirian, solament cal consultar lo sit web oficial del president Al Asad per i trobar, dins l’emerotèca, qualques nòvas e fotografias de la vesita que lo dirigent, ara criticat, faguèt en França en 2010, ont s’amassèt, amb una amistança maximala, amb lo president francés de l’epòca, Nicolas Sarkozy, e amb lo president de l’Assemblada, Bernard Accoyer. Dins una nòta de premsa se podiá legir que “las doas partidas tractèron lo desvolopament de las relacions francosirianas e los passes per enfortir la cooperacion bilaterala dins totes los encastres ligats als prigonds ligams istorics entre los dos païses e pòbles amics”. L’amistat d’alavetz contrasta amb la belligerància del successor de Sarkozy, lo socialista François Hollande, contra lo govèrn d’Al Asad.
 
Lo primièr ministre britanic, David Cameron, a pres tanben tot lo protagonisme, aquestes jorns, dins lo besonh de punir lo govèrn sirian pels atacs amb d’armament non convencional. Lo mandatari conservator a lo sosten explicit d’un predecessor sieu, lo laborista Tony Blair, que s’es mostrat partisan de l’intervencion en Siria, coma tanben o foguèt en 2003 contra l’Iraq de Saddam Husayn. De fach, Blair a comparat lo govèrn d’Al Asad amb los “jorns escurs de Saddam”.
 
Pasmens, cal remembrar que fins en 2011 lo govèrn britanic aviá tengut amb Siria una relacion de dobertura e de man mandada, perque compreniá que lo país èra clau dins l’escaquièr de l’Orient Pròche. Mas après un decenni d’esperanças que Bashshar Al Asad s’alonhèsse d’Iran e faguèsse la patz amb Israèl, a escartada aquela opcion. E mai se lo quite Blair faguèt de passes just abans una vesita d’Al Asad al Reialme Unit en 2002 per ensajar de li autrejar lo títol de cavalièr d’onor: coma disiá The Sunday Times arunan, lo dirigent sirian foguèt recebut per la Reina Elisabeta e lo Prince Carles, sopèt amb Blair a Downing Street e vesitèt lo Parlament, mas fin finala se concretizèt pas la nominacion onorifica.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Socialisme o Barbaria occitània
2.

Com lo Kadafi, ne jamai aber confiança dens los imperialistas ni tanpòc dens la paraula de l'estat, sustot francés.

  • 0
  • 0
garric
1.

Fa gaire, Al Assad èra esperat coma un reformator. Quitament a la debuta de la Revolucion, esperavan d'el qu'engatje un processús democratic. An jos estimat lo caractèri clanic e reaccionari de l'Estat prigond.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article