Actualitats
Carbona festejarà lo 3 de mai lo centen anniversari d’Andrieu Lagarda
De 10 oras enlà se prevei una fèsta d’omenatge a son trabalh e a son engatjament, amb la participacion de personalitats del mond occitan e d’ancians collègas e escolans
Tèxte legit
Dissabte 3 de mai, Carbona (Volvèstre) serà lo centre d’un eveniment excepcional: la celebracion dels cent ans d’Andrieu Lagarda, un dels noms mai illustres de la renaissença occitana. De 10 oras enlà se prevei una fèsta d’omenatge a son trabalh e a son engatjament, amb la participacion de personalitats del mond occitan e d’ancians collègas e escolans.
Nascut lo 27 de mai de 1925 a Belestar (País d’Olmes), Lagarda es escrivan, pedagòg, traductor, lexicograf e militant infatigable de la lenga d’òc. Fondèt lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan, foguèt president de l’Escòla Occitana e collaborèt pendent mai de trenta ans a la cronica d’actualitat occitana de La Dépêche du Midi.
Son òbra es fòrça rica e variada, amb de contes, de traduccions, d’estudis lingüistics e de manuals pedagogics.
Fèsta a la Calandreta de Murèth
Lo meteis jorn a qualques quilomètres, 3 de mai, la Calandreta de Murèth organiza una fèsta amb d’exposicions, jòcs, danças e un vespralh festiu. L’escasença serà marcada per la presentacion d’un libre que recampa de testimoniatges d’actors de l’escòla long de sos 40 ans de vida. L’òbra es de Frederic Souque, a per tòca de raportar lo camin fach per l’escòla e contendrà d’articles de premsa extraches mai que mai de La Dépêche e Jornalet.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Andrieu Lagarda es en exemple de seguir.
Quand comencèt d'obrar per l'occitan amb sos escolans, la situacion de l'occitan èra pas desastrosa coma ara, mas cal téner en compte qu'aviá l'administracion jacobina contra el e que li caliá d'imaginacion per li far engolir lo talhon.
I aguèt solide l'estrambòrd de las annadas setanta, mas lo soflet s'es desinflat. Una rason per rambar los aplecher e se botar a pantaissar de de çò qu'auriá pogut èsser e de çò qu'es ? Non : Mèstre Lagarda tira camin. E nos farga una òbra de tria sua la quala l'avenidor se pòt apiejar.
Sabèm pas de qué deman serà fach. Tanplan l'Umanitat contunharà de voler far marchar a tot pèrdre lo Titanic on s'es embarcada e alara se n'anirà tota dins l'anientiment, aqueste còp rics compreses. E s'es pas aquò, i aurà una brava bugada, que tot pòt èsser cambavirat. E alara l'òbra facha pòt èsser una basa per tornar bastir una cultura e un pòble.
De tot biais, es pas rasonable de gemegar braces plegats. Cal far çò que nos reven mentre n'avèm la fòrça e i trobam de jòia. Coma Andrieu Lagarda.
Una capelada, sénher Lagarda !
Rectificatiu pel libre de la Calandreta Del País Murethin
Le libre es pas prèst e serà pas disponible pel 3 de mai venent
Deuriá sortir se tot se presenta plan per la dintrada venenta de setembre o pel 812n aniversari de la batalha de Murèth e se poiriá titolar: "Murèth, vila occitana. De la batalha de 1213 a la calandreta de 2025!"
Una campanha de soscripcion serà lan,çada dins qualque temps
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari