CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dissabte, 14 de setembre de 2013, 03h00 Societat,Cultura

Gasconha > Lanas e Labrit > Lana Gran

Machacuus lanusquets

Patrimòni e malhum ferroviari: de qué soscar tanben suu temps present


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar



© Jacques

Mapa deu malhum herrat de las Lanas de Gasconha au temps deu maximum ferroviari. (Tirat de L’extraodinaire réseau ferroviaire des Landes de Gascogne, per C. Lacombe e L. Chanuc, Éditions du Cabri, 1987)
© JJF





Etiquetas
camin de fèrre, lanas, morcencs, patrimòni

En aqueste mes de seteme que hestejan un chic pertot lo patrimòni. Hens la Lana Gran, lo malhum de la mediatèca de Morcencs que hè descobrir l’istòria deu trin hens Brassencs e la seuva landesa en generau. Un patrimòni despareishut mes qui vau la pena d’estar espiat de près. Exposicions e conferéncias, en particular la deu J.P. Mabille lo dimècres 12 (18h30) a Morcens, qu’ic permeten (www.paysmorcenais.fr o +33 [0]5 58 04 16 39).
 
Uei, qu’es lo trafec rotièr qui macha un chic pertot las cauçadas e hè créisher lo dangèir —ne saben quauquarren deu costat de Lipostèr, Pissòs o Mostèir[1]—, e dauguns que serén a arregretar lo temps deus “machacuus”. Autament dit, l’epòca de las nombrosas petitas linhas de camin de hèr que traucavan los pinhadars de las Lanas de Gasconha e quitament los autes parçans deu país sancèr. Cent ans a —en 1913 donc— qu’èra lo temps deu “maximum ferroviari”. Los òmis de la fin deu sègle XIX qu’avèn credut au chivau vapor e multiplicat las linhas. Qu’èra lavetz lo “progrès”, com disèn. Aqueths camins d’un navèth genre que tiravan lo mei dret possible e que desenclavavan los vilatges. Nat candidat a ua eleccion cantonau qui ne gausava presentà’s shens un projècte de linha! E que bastín garas, ponts, tunèls (briga dens las Lanas, segur…) o maisons de gardabarrèras. Que cavèn trencadas e qu’adobèn espacis de triatge (adara qu’apareishen los entrepaus de logistica au ras de las autorotas…). Aqueras installacions emplegavan pro de monde: òmis d’esquipa per entertiéner las vias, emplegats barrejats e “aristocratas” de la conduita dont l’aunor èra de “har l’òra”.
 
 
Longueta agonia
 
Solide, qu’èra au servici de l’indústria, sustot dens la nòsta seuva lanusqueta. Que calè aviar bilhons tà las minas de carbon, palancas, husta o produits arrosinós. Qu’èra tota ua epòca mes tot aqueth monde d’activitat e de solidaritat que comença la soa longueta agonia dens las annadas 1960-70, per har simple. Qu’abandonan los camins de hèr “economics” pr’amor, ce disen, ne son pas rendables. La rota que trionfa e que darrigan los ralhs o qu’i dèishen créisher brosta e tusta.
 
E totun… De Sent Sefrian estant —on demòran tostemps barrats los talhèrs ferroviaris e on ua vielha motritz atenh la mort definitiva, arrosegada per la rovilha— que podèvan anar a París per Ostens e Bautiran (Gravas). Qu’i avè ua linha deu Mont au país deus “Parropians” per Lucsèir, e la “halte” o arrèst deu quartièr de Houaste a Sòra. E l’abat Cesari Daugé, eth, a la Bèra Epòca, que hadó la soa “Camada en Itàlia” en préner lo trin a Aire, cap a Tarba, puish Tolosa, Marselha, e tutti quanti
 
Adara, se voletz anar deu Mont a Nerac o Agen en préner lo trin per —comportament “ciutadan”, com disen— estauviar l’emission de CO₂, qu’es ua aventura. Que cau dus o tres òras en passant per Bordèu (qu’èi espiat suu site de l’SNCF) o que’vs prepausan de préner l’autobús… Egau! Siitz rassegurats: dab las futuras linhas de grana velocitat que ganharatz aumensh ua òra tà anar a París; que serà ua brava compensacion, probablament un chic carestiosa totun[2].
 
Per tornar au temps on “lo trin espiava passar las vacas” (lo títol de las animacions prepausadas per la mediatèca de Morcencs), ne manquitz pas, se vos estancatz a Bordèu, anitz véder la mapa de la gran sala de la gara Sent Joan, sedença autes còps de l’anciana Companhia deu Mieidia. Qu’i vederatz la densitat deu malhum aquitan. Adara, qu’an transformat las vielhas linhas en pistas ciclablas (n’es pas ua maishanta idèa) o que las an isoladas malastrosament de las granas. E seré estat vertadèirament ua peguessa, per exemple, de guardar lo ligam entre Marquesa e La Bohèira? O las ligasons dab las estacions balneàrias de la Còsta d’Argent? Que m’arrèsti percé vau belèu plorar suu temps deus calelhs e de la marina de vela.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié
 
 
 
 
 
_____
[1] Sus las consequéncias de l’ahar de la transformacion de la defunta RN 10 en autovia A63 capvath lo departament de las Lanas, véder lo jornau Sud-Ouest.
 
[2] Seguir l’evolucion deu debat au torn de las LGV capvath Gasconha dens lo jornau Sud-Ouest per exemple.
 
 
 

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 32
  • sol Aush 31
  • sol Bordèu 31
  • sol Briançon 26
  • sol Caors 33
  • sol Carcassona 30
  • sol Clarmont-Ferrand 31
  • sol Confolent 31
  • sol Gap 26
  • sol La Canau 32
  • sol La Gàrdia 29
  • sol Limòtges 32
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 25
  • sol Lo Puèi de Velai 30
  • sol Marselha 29
  • sol Montpelhièr 28
  • sol Naut Aran 28
  • sol Niça 26
  • sol Nimes 32
  • sol Pau 29
  • sol Peireguers 33
  • sol Rodés 31
  • sol Tolon 31
  • sol Tolosa 30
  • sol Valença 32

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)