capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Se crèa una seccion aranesa de l’Assemblada Nacionala Catalana

| Griselda Perea

Una seccion aranesa de l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC) se crearà divendres que ven a Vielha, que cèrca d’amassar d’“aranesi e araneses partisans dera independéncia de Catalonha”.


“Era reüssida dera Via Catalana deth passat 11 de seteme, e era constatacion dera preséncia d’occitans, tant d’Aran com d’auti lòcs dera nacion occitana, mos a encoratjat a sajar d’amassar a toti aqueri aranesi e araneses que compartissen es objectius e er ideari dera Assemblada Nacionau Catalana, sense renonciar ath plen reconeishement des drets d’Aran coma part dera nacion occitana”, çò ditz la nòta de convocacion a l’amassada constituenta, signada per un “grop d’aranesi e araneses partisans dera independéncia de Catalonha”.
 
L’amassada se debanarà al Centre Associatiu de Vielha-Mijaran a 22h. e cèrca de constituir en Aran “un grop de sensibilizacion, difusion e sosten as accions dera Assemblada Nacionau Catalana”.
 
Los convocants reconeisson que Catalonha a jogat un ròtle màger en l’oficialitat de la lenga d’òc en Aran e Catalonha, en l’autogovèrn aranés e en la preservacion de l’identitat occitana d’Aran. Segon eles, i a “molt a hèr entath plen reconeishement dera identitat e der autogovèrn aranés, més cred[en] qu’aguest ei un objectiu que dificilament se pòt aconseguir en dehòra de Catalonha e sense eth sòn supòrt”.
 
L’iniciativa sociala aranesa es “dubèrta a totes es sensibilitats sociaus e politiques, damb er unic denominador comun dera conviccion qu’eth futur d’Aran va dera man deth procès constituent qu’a iniciat ua part importanta dera societat catalana”. Dins aquel sens, creson qu’“es aranesi a[n] d’èster ath costat des catalans, per rasons de passat, de present e de futur”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Sèrgi Salardú - Pujòlo - Val d'Aran
12.

#10 Saim, es va rebutjar fer una secció SUBORDINADA per ses Illes, atès que ANC va considerar que ANC Balears habia de constituir-se en un ràngol igual a l'ANC. Per altre banda, ses Illes tenen unes institucions democràtiques (que amb l'actual govern podriem discutir) on defessar-se. Això vol dir que els menystinguem?. No. El moviment social que s'ha empès a Catalunya, també ha de sorgir a ses Illes i al Pais Valencià. El podem ajudar, però no el podem ni exportar ni imposar. Prova d'això és el moviment contra la TIL, te unes característiques comunes amb el moviment a Catalunya, però és propi de les Balears. Tot arribarà, i si els Illens volen exercir la seva sobirania, la podran exercir (amb el nostre suport i ajuda)...però no els hi calen ni tutors ni lliçons.

Eth cas aranés ei fórça diferent. Aran, coma part dera nacion occitana, ei un territòri que li cau escuélher coma se vò desvolopar, e era sua votz ei imprescindibla.

  • 0
  • 0
Francesc Barcelona
11.

Saim, avetz de rason, mas aquò que disetz se pot e lo cal cambiar dins l'ANC.

  • 0
  • 0
Saim Dusan Inayatullah Barcelona
10.

#3 Ja van rebutjar els mallorquins perquè "ara no toca" i "el nostre àmbit d'actuació és la Comunitat Autònoma de Catalunya, on hi governa la Generalitat". Deixa'm dubtar que acceptin zones occitanes de l'Estat francès, sí ni tan sols accepten territoris dels mateixos Països Catalans...

  • 0
  • 0
Saim Dusan Inayatullah Barcelona
9.

És vergonyós que l'Assemblea Nacional Catalana pugui tenir una secció aranesa, però que alhora hagin rebutjat els mallorquins que també s'hi volien sumar. És incomprensible.

  • 2
  • 0
Miquel Val d'Aran
8.

Si espereu que lo regne d'espanya us reconegui i us promogui l'ús de l'occità a la propia Val d'Aran, aneu venuts. España MAI voldrà res que no sigui el castellà. Pregunte-ho als lleonesos (ells tenien una llengua pròpia) o, pregunte-ho als asturians, que amb prou feines el parlen 50.000 persones l'Asturianu.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article