capçalera campanha

Actualitats

La situacion dels aborigèns, una matèria a l’espèra per lo novèl govèrn d’Austràlia

Las organizacions indigènas temon que las retalhadas previstas en politica sociala afècten negativament las comunautats originàrias. La coalicion conservatritz, venceira a las eleccions de fa doas setmanas, promet un referendum per inscriure los aborigèns dins la constitucion.


Los resultats de las eleccions parlamentàrias del 7 de setembre en Austràlia an significat un cambiament important pel país: la drecha a reconquerit lo poder, en detriment dels socialdemocratas qu’an governat aquestes darrièrs ans.
Davant aquel cambiament de senhal politic, las organizacions dels aborigèns se demandan se pòdon esperar una politica que las favorize mai que lo pauc qu’an recebut dels que se’n van ara. De çò qu’an dich los menaires de la coalicion conservatritz venceira, i a fòrça dobtes sus l’impacte que lors politicas socialas poiràn aver sus los aborigèns, una de las comunautats mai desfavorizadas del país: son lo 3% de la populacion (670 000, segon lo cens de 2011), mas concentran la majoritat dels problèmas endemics d’Austràlia: lo 41% de las familhas aborigènas son pauras, e l’esperança de vida es fòrça pus bassa (17% de mens que la mejana estatala) dins una societat que, en tèrmes generals, es benestanta.
 
Los dos principals partits an promés que convocaràn un referendum per tal que la societat australiana se pronóncie per saber se vòl o pas inscriure dins la constitucion lo fach que los aborigèns son los primièrs abitants del país. Lo programa de la coalicion ganhaira especifica que lo govèrn nòu presentarà una propòsta d’emendament constitucional durant los dotze primièrs meses de legislatura.
 
L’eventuala reconeissença comportariá lo dever politic d’èsser mai atentius a respècte dels dreches especifics d’aquela partida ben definida de la societat australiana. Un sondatge recent ditz que lo 70% dels australians son d’acòrdi per modificar la constitucion dins aquel objectiu.
 
 
Bonas paraulas del nòu primièr ministre
 
Tocant çò mai immediat, lo nòu primièr ministre, Tony Abbott, a anonciat que donarà de pròvas de son engatjament per luchar contra las diferéncias entre la populacion australiana: “Espèri d’èsser pas sonque primièr ministre, mas tanben primièr ministre dels afars aborigèns”, çò a dich. Una promessa, ça que la, contestada subran per las organizacions dels aborigèns que, precisament, acusavan aquel meteis candidat d’aver revelat son intencion de reduire lo budget destinat a las ajudas socialas.
 
Tanben los socialdemocratas avián pres la paraula per afirmar qu’eles èran pas dispausats a rebaissar lo budget dins de tèmas de caractèr social, e que farián tot çò possible per reduire la taxa de caumatge —qu’afècta pus negativament los aborigèns— e que refortirián lo programa que prevei, entre d’autres avantatges, de donar a aqueles lo contraròtle dels pargues regionals del Nòrd d’Austràlia. Mas son de promessas casudas dins lo voide, levat se lo nòu cap de govèrn las assumís.
 
L’extrèma drecha, valent a dire los nacionalistas australians del Partit Dreiça-te Austràlia (Rise Up Australia Party), es la sola qu’a pres una posicion clara contra eles. Sa candidata Pam Hecht, en un rescontre, declarava en ton d’alèrta: “Lo mond o sabon pas, mas an de saber que fòrça musulmans donan cada jorn mai d’argent als aborigèns per que se convertiscan a l’islam. Nòstra inquietud es que, se los primièrs abitants del país se convertisson a lor religion, a la longa la tèrra australiana finirà que pertanherà a Allà e l’islam auriá d’i èsser la sola religion”.
 
Benlèu una consolacion per los aborigèns serà qu’un de lors membres, Nova Peris —anciana medalhada olimpica— es estada elegida senatritz pel Partit Laborista. A promés qu’auçarà la votz, en aquela institucion pus nauta de la federacion australiana, per la metre, sustot, en favor de la santat e de l’emplec de sos compatriòtas.
 
 
 




Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Saim Dusan Inayatullah Barcelona
2.

#1 Ah, no havia dit, que al programa liberal no sortia res sobre els aborigens. Els verds són més o menys indigenistes, els laboristes tenen indigenisme de boqueta, i els liberals ni tan sols en parlen.

  • 4
  • 0
Saim Dusan Inayatullah Barcelona
1.

El partit d'ultra-dreta és l'únic que té un posicionament obertament en contra dels aborigens, cert. Però no us enganyeu - els liberals que ara tenen majoria absoluta ho són també però de manera més dissimulada. Jo sóc ciutadà australià (us escric en català perquè visc a Barcelona i per desgràcia no sé occità), i em vaig decidir mirar els programes electorals de tots els partits. Vaig fer servir el Control+F del Google Chrome, i vaig buscar termes que m'importaven com ara "aborigens" o "escalfament global". Això és el que vaig trobar:

Laboristes: Els aborigens són part de la nostra identitat nacional, hem de fer que pugi el seu estàndard de vida
Verds: Els aborigens formen part de cultures diferenciades i cal que hi hagi ensenyament culturalment rellevant a comunitats indígenes, hem de cooperar amb comunitats indígenes per fer que pugi el seu estàndard de vida

A més a més, el govern liberal del Territori Nord fa anys va treure l'ensenyament en llengües indígenes unilateralment, i gairebé la totalitat de la docència de les comunitats en qüestió hi estava en contra. Ara ja l'han retornat, però ja han fet molt de mal a les comunitats. Això anava acompanyat amb moltes altres accions que va fer mal a les nacions natives, d'això a Austràlia en diem "The Northern Territory Intervention" (intervenció al Territori Nord).

Per més informació sobre la mala gestió i programes etnocides del Partit Liberal, vegeu aquest enllaç de la Vikipèdia anglesa:
https://en.wikipedia.org/wiki/Northern_Territory_National_Emergency_Response

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article