Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Com vénguer lo sosteng d’un tuaire

Com vénguer lo sosteng d’un tuaire
Com vénguer lo sosteng d’un tuaire
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Soi anat quate còps en Israèl, es un país que m’agrada fòrça, i èi un pialat d’amics e cada viatge m’a balhat son paqueton d’emocions de desbrembar pas. Tot se passava dens lo mitan Esperanto, i èri convidat per tutar e cantar, au punt que daubuns m’an, a còps, dens lo movement, tractat de “sionista”. Ne soi pas brica. Hèi la diferéncia entre lo monde e l’Estat per vision libertària.

Doncas me boti pas ni dens lo camp deus “pro-israelians”, ni dens aqueste deus “pro-palestinians”. Per jo, es pas un conflicte entre Israelians e Palestinians, mes entre los que volon la Patz (lo monde normaus) e los qu’an un interés dens çò que la guèrra contunhe.

Totis mons amics jusius de joentut èran comunistas, anarquistas, esquerristas, e pas un sol sostenguèva l’Estat d’Israèl. L’equacion “Israèl = Jusius” o “Jusius = Israèl” es una engana.

Mes soi en contacte totun dambe monde que sostenguen aquí Israèl. Dambe çò que’s debana a Gaza, me rendi compte com quauqu’un se pòt embarrar dens un biaish de pensar que’u harà fin finau renegar tot çò a qué cresèva auperabans. Los que sostenguen Israèl, que son de costuma democratas e senats sus autes subjèctes, se botan a sosténguer la matèra d’una armada contra civius.

Ne son redusits a sosténguer un bandolèr qu’anirà un jorn en preson e que s’es aligat dambe fascistas e extremistas religioses per guardar lo poder. Un tipe per lo quau la vida umana còsta pas ren, que sia palestiniana o quitament israeliana. Un tuaire vertadièr.

Èi ensajat d’establir un debat dambe aqueste monde que son de costuma moderats, estoc un escac. Ensagèi de díser que la vida d’un dròlle d’un costat o de l’auta a la medisha valor, te respónen que òc, mes que sias victima de la propaganda deu Hamas coma tota l’esquèrra francesa e te tractan, per aquò, de Mélenchon.

Son rares lo monde que cambian d’avís sus un subjècte atau. Aquò voleré díser que reconeishen que’s son enganats, que’s son embarrats dens un biaish de pensada mortifèr.

Arriban a criticar, solide, los estudiants que’s botan en cauma pr’amor qu’i a 30 000 victimas d’un chaple que’s debana dambe lo consentiment de la comunautat internacionala (tradusissètz: los Occidentaus). Èi vist quitament una caricatura que presentava un d’aquestes estudiants dambe una mostacha e una mèca com Adolf Hitler. Protestar contra una armada que tua civius, es evidentament estar un nazi.

Sabi pas com tot aquò se va acabar, solide, fòrça mau, mes au mens ajuda a comprénguer lo caminament intellectuau que mia a una mena de holia. Benlèu soi pas arribat au cap de mas suspresas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matias Carca
1.

Sus l'itinerari politic de Netanhayu e sa concepcion del mond, cal legir lo libre de Jean-Pierre Filiu, "Main basse sur Israël". Escrich abans la guerra, es força instructiu (e esglasiant).

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article