Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo Canhàs dels Baskervilles

D’aicí o d’ailà, d’aquestas passas, se parla sovent de revirada d’òbras estrangièras en lenga nòstra. Tre que se parla de literatura occitana, es rar se tombam pas, un moment o a un autre, sus la question de las traduccions. Vesi passar, de temps en quora, de debats sul sicut. E pas sonque dins las revistas literàrias. La discussion se pòt tanplan debanar dins la premsa escricha papièr o electronica. Pensi en particular a un dialòg dobèrt e interessant que se debanèt a la prima de 2013 sul Jornalet-Gaseta occitana d’informacions.
 
I auriá fòrça a dire sul sicut e, dins aqueste domeni coma dins plan maites de la vida vidanta, la discussion poiriá èsser inagotabla. A mon vejaire sièm confrontats a doas questions essencialas: abandonar pas la creacion per se consacrar unicament a la traduccion? E revirar qué? Per far cortet e per çò que tòca al tèma primièr; me sembla evident que los editors devon d’en primièr afavorizar l’edicion de creacion. Mas coma es tanben essencial de balhar de qué legir al monde e que malaürosament, actualament, la creacion literària es pas capabla d’apasturar convenentament un legeire mejan, cal, alavetz, trabalhar a la revirada e publicar de libres pareguts en lengas estrangièras. Totas las nacions o fan per s’enriquesir, vesi pas perqué seriam nautres pus degordits que los autres e no’n passariam.
 
Ara, la controvèrsia magèr es: que revirar? Aquí cadun a son idèa. Aquò’s normal! Totes los gosts son dins la natura. De tot biais, tot, o pauc se’n manca, seriá de tradusir. Es adoncas una question de prioritat e de fasabilitat. Compte tengut l’estat actual de las possibilitats materialas (pas d’entitat politica occitana per sosténer la lenga e al contrari situacion d’assimilacion ferotja), e compte tengut tanben del fach que los dreches d’autor son cars, me sembla que la dralha enregada per Eric Chaplain de las edicions Princi Negue es la mai pragmatica e la mai eficaça. L’ideal seriá, plan solide, de publicar de reviradas d’òbras recentas. Mas lo lectorat actual, e doncas los tiratges, nos permeton pas de crompar fòrces dreches d’autors. Coneissi un valent que passèt un milierat d’oras a revirar un libre en occitan sens se trachar d’obténer perabans las autorizacions de dreches necessaris. Resulta de l’afar: son trabalh dormís suaudament dins un disc dur e los legeires occitans que mancan de pastura... legisson en francés!
 
En esperant que la situacion de la cultura nòstra evoluisse positivament, çò que tardarà pas, ne soi solide, cal ben far “çò que podèm amb çò qu’avèm”. Demest çò qu’avèm; avèm la possibilitat de revirar a volontat tot çò qu’es tombat dins lo domeni public (me sembla 70 ans aprèp la despartida de l’autor). Solide, aquí sièm pas mai dins la val risenta de l’ideal. Se tracha d’òbras ja vièlhas. Rai! los classics de la literatura mondiala demòran imperidors. E nos demòra de trabalh sul taulièr.
 
Per ne tornar sul debat permanent a prepaus de las reviradas, que me siá permés de far un constat: se parla fòrça, mas se trabalha pauc (almens se ne jutgi per çò que pareis). Vertat que las edicions Reclams, Gai Saber, Letras d’Òc e Princi Negue fan de causas concretas sul sicut. La politica de Princi Negue de publicar en occitan d’òbras tombadas dins lo domeni public, me sembla la pus degordida que siá. Aquò nos permet de trabalhar immediatament. Avèm aquí pas mai de desencusas per nos metre pas al trabalh. Se pòt publicar sens esperar l’eventuala subvencion del conselh general que triga de venir e sens quina se pòt pas crompar los dreches d’autors. Dins aqueste domeni coma dins plan maites òm a l’impression que los occitanistas se complason a “far complicat quand poirián far simple”. Pendent aquel temps, la politica programada d’eradicacion de la lenga contunha son òbra funèsta.
 
Sir Artús Conan Doyle, escrivan escocés (1859-1930), totòm coneis. Lo Canhàs dels Baskerville, escrich en 1902, es benlèu un dels libres mai coneguts de l’autor. L’avèm legit siá dins la lenga originala, siá en francés. Siá dins las doas lengas pels pus poliglòts. L’istòria es estada virada pel cinèma mai d’un còp. Es un classic de la literatura policièra. Amb aquesta òbra, sièm a la tota debuta del genre.
 
L’ambient e los personatges d’aquesta òbra son talament plan escalcits qu’òm s’alassa pas de la legir e de la tornar legir. Quand, sul pacte, Eric Chaplain nos permet de legir las aventuras d’En Sherlock Holmes e de son comparsa lo Doctor Watson en lenga occitana, es una escasença suplementària de mancar pas. L’astre de mancar pas per se far plaser un còp de mai. D’efièch, lo gascon d’Eric Chaplain raja sus la frau devonesa amb golardesa. Lo reviraire a saput causir sos mots per rendre la tension psicologica presenta dins certans passatges de l’òbra. L’apelacion de “roman negre” pren a cò de Conan Doyle tota sa significacion.
 
Amb aqueste Canhàs deus Baskervilles, Eric Chaplain nos balha un trabalh de revirada acabat. Cal dire que lo director de las edicions Princi Negue possedís tant l’anglés coma lo gascon. A la lectura de l’òbra, se sentís lo mestritge del reviraire dins son prètzfach. Lo tèxte occitan es armoniós e ric, se prèsta perfièchament a l’exercici. A legir Lo Canhàs deus Baskervilles, lo legeire passarà, en companhiá de Sir Arthur Conan Doyle e d’Eric Chaplain, un moment inoblidable.
 
Las òbras valon mai que los presics. Baste que los Sèrgi Carles, Ives Roqueta e Eric Chaplain se multipliquen sul país e nos balhen a legir çò mai chucós de la literatura mondiala.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
 
 
_____
CONAN DOYLE, Arthur. Lo Canhàs deus Baskervilles. Edicions Princi Negue, 2001. 154 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Merdicus La Combe-sur-Merde
11.

#9 Graphie merdique.

Tous ces cons de Catalans qui écrivent Caixa (kècsaa?) au lieu de Caisha!
Un peu de solidarité occitane frères ibériques qui écrivez dans une graphie merdique!

  • 0
  • 0
Castèths
10.

#9 Lo "x" qu'a sa tradicion en gascon e qu'es emplegat desmpuish l'atge miejancèr. N'es pas ua grafia "merdica", qu'es ua auta opcion, tot simple.

  • 1
  • 2
Pinhof
9.

Aquesta traduccion se faguèt directament de l'anglés.

Pasmens fau precisar que la grafia de l'autor es coerenta mas merdica. Exemple: "adishatz" i es escrich "adixats"

  • 2
  • 1
joanamalric Masamet
8.

#7 d'acòrdi.
Aviái pas considerat lo risc d'enganadas en cascada.

  • 1
  • 0
JIG
7.

- Taus editors qui prepausan reviradas tau gascon, desbrémbim pas Per Noste siuplatz.
- Tà las desencusas qui n'an pas, voletz díser, solide, a despart deu fèit que soventòtas los traductors e son benevòles e qu'i deven passar nueits e dimenjadas a gratis, per l'amor de la lenga ? (E quan serén pagats ! que'us cau unhaut ganhapan…)

#5 - Plan ad ua tà çò de la qualitat aula de las reviradas a la bambòla qui tròbam pertot uei lo dia (que parli de las de l'anglés tau francés).
E qu'ei parièr taus doblatges de filmes, malaja. Tot còp que i a un atrap be diserén lo traductor que s'i arronça capbaishat (causas coma "But for their bravery" revirat "Mais pour leur bravoure" quan calèva "N'eût été leur bravoure" o "Sans leur bravoure"…). E que'u pagan tad aqueth maishant tribalh…

- Au contra, que crei tribalhar segon la VO qu'ei important.
Autaments, quin hètz entà saber "çò que voliá l'autor" se'u légetz dens ua auta version que l'originau ? Dab ua revirada de revirada de revirada, e seré enqüèra corrècte ? A partir de quin nivèu d'entropia e'n podem dobtar ?
Aquò's pas seriós. Se sabètz l'alemand, reviratz Goethe. Se sabetz lo yiddisch, Singer. L'anglés, Conan Doyle. Mes diu vivant, anatz pas revirar Conan Doyle a partir de la version francesa (o catalana, o russa), nimei Singer a partir de l'anglés, lhevat se voletz multiplicar los parats de v'enganar e d'enganar lo legedor. Question de respècte e de hidança. E donc a jo que m'impòrta hòrt de saber que lo Chaplain " possedís tant l’anglés coma lo gascon "…

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article