CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 25 de setembre

Actualitats

Dimenge, 6 d'octòbre de 2013, 03h00 Sciéncia,Lenga,Cultura

Cossí sonava la lenga de nòstres aujòls?


Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Expansion de las lengas indoeuropèas entre las annadas 4000 e 1000 abans lo Crist segon l'ipotèsi dels kurgans





Etiquetas
archaeology, byrd, protoindoeuropèu

Lo protoindoeuropèu, conegut tanben coma indoeuropèu, es la lenga que se supausa qu’èra a l’origina de totas las lengas indoeuropèas, donc tanben la nòstra. Aquela lenga es estada rebastida per mejan del metòde comparatiu, mai que mai a partir de las semblanças entre lo sanscrit, lo grèc ancian, l’eslau ancian, lo germanic ancian, de lengas fòrça arcaïcas encara parladas a l’ora d’ara coma lo lituan, e d’autras mai... Se parlava aperaquí entre 4500 e 2000 abans lo Crist.
 
Lo lingüista Andrew Byrd a ensajat de reconstruire d’enregistraments d’aquela lenga per la revista Archaeology.
 
Segon çò que raportava The Huffington Post, Byrd es un expèrt en lingüistica indoeuropèa e a centrat sos estudis en la fonologia. Per l’enregistrament legiguèt sas versions en protoindoeuropèu d’una faula nomenada Las Fedas e los Cavals (ja concebuda en 1868 per lo lingüista August Schleicher) e d’un conte nomenat Lo Rei e lo Dieu (adaptat en protoindoeuropèu a partir d’un tèxt tradicional en sanscrit).
_____
 
Las Fedas e los Cavals — H2óu̯is h1éu̯ōs-kwe
 
H2áu̯ei̯ h1i̯osméi̯ h2u̯l̥h1náh2 né h1ést, só h1éḱu̯oms derḱt. Só gwr̥hxúm u̯óǵhom u̯eǵhed; só méǵh2m̥ bhórom; só dhǵhémonm̥ h2ṓḱu bhered. H2óu̯is h1ékwoi̯bhi̯os u̯eu̯ked: “Dhǵhémonm̥ spéḱi̯oh2 h1éḱu̯oms-kwe h2áǵeti, ḱḗr moi̯ aghnutor”. H1éḱu̯ōs tu u̯eu̯kond: “ḱludhí, h2ou̯ei̯! tód spéḱi̯omes, n̥sméi̯ aghnutór ḱḗr: dhǵhémō, pótis, sē h2áu̯i̯es h2u̯l̥h1náh2 gwhérmom u̯éstrom u̯ept, h2áu̯ibhi̯os tu h2u̯l̥h1náh2 né h1esti. Tód ḱeḱluu̯ṓs h2óu̯is h2aǵróm bhuged.


 


Traduccion — “Una feda qu’aviá pas de lana vegèt de cavals, un d’eles tirassava una carreta pesuga, un portava una carga granda e un portava aviat un òme. La feda diguèt als cavals: «Lo còr me fa mal en vesent l’òme menar los cavals». Los cavals diguèron: «Escota feda: los còrs nos fan mal quand vesèm aquò: un òme, lo mèstre, convertís la lana d’una feda en vestit caud per el meteis. E la feda a pas de lana». Après ausir aquò, la feda fugiguèt dins la planura.”
 
 
 
Lo Rei e lo Dieu — H3rḗḱs dei̯u̯ós-kwe
 
H3rḗḱs h1est; só n̥putlós. H3rḗḱs súhxnum u̯l̥nh1to. Tósi̯o ǵʰéu̯torm̥ prēḱst: “Súhxnus moi̯ ǵn̥h1i̯etōd!” Ǵʰéu̯tōr tom h3rḗǵm̥ u̯eu̯ked: “h1i̯áǵesu̯o dei̯u̯óm U̯érunom”. Úpo h3rḗḱs dei̯u̯óm U̯érunom sesole nú dei̯u̯óm h1i̯aǵeto. “ḱludʰí moi, pter U̯erune!” Dei̯u̯ós U̯érunos diu̯és km̥tá gʷah2t. “Kʷíd u̯ēlh1si?” “Súhxnum u̯ēlh1mi.” “Tód h1estu”, u̯éu̯ked leu̯kós dei̯u̯ós U̯érunos. Nu h3réḱs pótnih2 súhxnum ǵeǵonh1e.
 
 


Traduccion — “Un còp èra un rei. Aviá pas d’enfants. Lo rei voliá un enfant. Demandèt a son prèire: «Que nasca un enfant per ieu!». Lo prèire diguèt al rei: «Prèga lo dieu Werunos». Lo rei se sarrèt del dieu Werunos per pregar alavetz lo dieu. «Escota-me, paire Werunos!» Lo dieu Werunos davalèt del cèl. «Que vòls?» «Vòli un filh.» «Aital siá», çò diguèt lo brilhant dieu Werunos. La dòna del rei portèt un filh.”



publicitat



Comentaris

7 d'octòbre 10.00h

E quid dau Klingon?
(umor)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 17.40h

#5 "Endevinar", de segur... Ai escrich tròp lèu! :-)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 17.36h

#5 Farai servir aqueste article per mos escolans. En mai d'aquò, la transcripcion fonetica permet una utilizacion pedagogica.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 17.35h

#2 Aqueste comentari umoristic a un fons interessant de vertat: se, dempuèi lo sègle XIX, la gramatica comparada a pogut reconstituïr la morfologia e, a partir de las correspondéncias foneticas sistematicas, lo lexic de basa del protoindoeuropèu, l'entonacion, la musica de la lenga, es de mal conéisser. Podèm bensai endevenir aproximativament la del latin a partir dels dialèctes italians parlats a l'entorn de Roma o la del grèc ancian atic a partir del grèc modèrne, mas l'entonacion ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 16.22h

#3 L'ipotèsi dei kurgans, que situa l'origina de l'indoeuropèu entre Ucraïna e Cazacstan, es acceptada per la majoritat deis especialistas.

Lei formas reconstituidas dau protoindoeuropèu, presentadas aicí, correspòndon a de recèrcas seriosas. Diferents especialistas arriban a de resultats similars.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 13.09h

Aquestas reconstruccions de lengas que son coma las reconstruccions faciaus deus paleoantropològs.
Entà ‘star convencentas, que caleré mantuas equipas separadas que tribalhèssin suu medish problèma, dab las medishas dadas, en aplicar parièr las leis foneticas… e qu’arribèssin a resultats similars.
Mes n’arriba pas guaire. Qu’ei quasi tostemps 1 sabent(a) qui prepausa la soa version, shens nat element de comparason.

Aquò dit lo Byrd qu’ac admet suu Huff' : ne’s pòt pas da... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 10.47h

Los nòstres aujòls avian doncas l'accent de California !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 10.47h

Amusant, ; lo fach qu'aia probablament ren de veire amb la realitat empacha pas qu'es amusant.
Una suggestion : atencion a la formulacion sus l'ipotèsi de Kurgan. Kurgan es pas un ome (ni una frema), mas de tombas dins las estepas de la Volga, los corgans. Tant vau parlar doncas de l'ipotèsi dels corgans (o Korgans), en apondent que sus la localizacion dels "protoindoetc", l'i a aitant d'ipotèsis coma d'especialistas. N'i a finda un que ditz : "La bona question es pas "ont es lo breç des In... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

Espanha a perdut Catalonha definitivament

Lo 20 de setembre passat, Espanha perdèt definitivament Catalonha. Aquel jorn, la Gàrdia Civila espanhòla intrèt de matin dins plusors sètis del govèrn de la Generalitat, ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22 12
  • sol Aush 22 12
  • nuvols Bordèu 22 12
  • sol Briançon 17 6
  • sol Caors 21 12
  • sol Carcassona 18 10
  • sol Clarmont-Ferrand 18 12
  • sol Confolent 18 11
  • sol Gap 23 11
  • nuvols La Canau 22 12
  • sol La Gàrdia 20 11
  • nuvols La Torre de Pèlitz 19 13
  • sol Limòtges 18 11
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 19 14
  • sol Lo Puèi de Velai 18 10
  • sol Marselha 24 14
  • sol Montpelhièr 21 14
  • nuvols Naut Aran 17 5
  • sol Niça 13 6
  • sol Nimes 25 13
  • nuvols Pau 18 11
  • sol Peireguers 18 11
  • sol Rodés 19 12
  • sol Tolon 23 12
  • sol Tolosa 22 13
  • sol Valença 20 11

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • Castelar

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)