CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dijòus, 17 d'octòbre de 2013, 03h00 Politica,Lenga

La “pura foliá” de protegir las lengas minorizadas de França, segon un Front Nacional en ascension


Comentaris 15 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


La formacion de Marine Le Pen, que domina las intencions de vòte en França per las eleccions europèas, remarca l’importància de sosténer una identitat nacionala amb la lenga francesa coma un dels sieus pilars. Lo partit antiimmigracion votèt fa un mes al Parlament Europèu contra la proteccion de las lengas menaçadas.


Lo succès qu’aguèt, fa un mes, l’eurodeputat còrs François Alfonsi, en recebre lo sosten de la majoritat dels autres eurodeputats a sa proposicion de s’engatjar mai en la defensa de las lengas minorizadas d’Euròpa, aguèt d’ombras: 50% dels 26 vòtes desfavorables venián dels eurodeputats franceses (que representan 10% del Parlament Europèu). Los tres eurodeputats del Front Nacional (FN) francés —dont Jean-Marie Le Pen e sa filha Marine— se distinguiguèron per lor vòte contrari.
 
Aquela posicion de l’FN es tornada a l’òrdre del jorn, mas ara amb un autre accent: los sondatges mai recents indican que lo partit antiimmigracion poiriá aténher la majoritat dels eurodeputats franceses dins lo Parlament Europèu a las eleccions de mai de 2014. La pojada espectaclosa del Front Nacional s’acompanhariá d’una ascension tanben previsibla del vòte per de partits similars dins d’autres estats membres de l’Union Europèa.
 
L’animositat de l’FN —coma tanben dels sieus collègas europèus— envèrs las lengas minorizadas es pro coneguda dempuèi l’epòca que Jean-Marie Le Pen (a prepaus, un nom d’ostal d’origina bretona, que vòl dire “cap”) fondèt e dirigiguèt aquel partit, qu’a l’ora d’ara es en mans de sa filha Marine. Un dels darrièrs posicionaments, dins aquel sens, proven del sieu vicepresident, Florian Philippot: “Après que la ministra [Geneviève] Fioraso vòl impausar l’angloamerican a l’universitat francesa, ara lo ministre de l’Educacion Nacionala Vincent Peillon se declara favorable a «un refortiment de l’ensenhament de las lengas regionalas» dins l’escòla. Seriá estat preferible que lo ministre aguèsse anonciat un «refortiment de l’ensenhament de la lenga francesa» dins l’escòla, se nos avisam que 20% del jovent arriba al collègi sens dominar corrèctament la nòstra lenga”. Las disposicions ministerialas, çò ditz Philippot, “son una una pura foliá, quand lo francés se tròba en grand perilh”. “Perqué aquela obsession contra la lenga francesa de la part de ministres qu’òm crei que la lor caldriá defendre?”, se demanda lo politician de l’FN, que conclutz: “Demandam lo respècte de l’article 2 de la nòstra constitucion: «La lenga francesa es la lenga de la Republica»”.
 
Ara la propaganda fàcia a las eleccions europèas que venon, en mai d’atacar la ratificacion, promesa per lo govèrn actual francés, de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, se centra en afirmar qu’o cal far tot per que França demòre pas diluida dins l’amalgama de lengas qu’es l’Union Europèa. O cal far tot, çò ditz lo partit de Le Pen, per sosténer l’identitat francesa e per empedir que res la minimize. Segon l’FN, èsser permissius tocant las lengas dichas regionalas menariá a dobrir la pòrta a la reconeissença de las lengas dels immigrants. Seriá, coma disiá arunan lo pòrtavotz de Marine Le Pen, Bertrand Dutheil, tombar dins una trapèla qu’es “lo projècte reaccionari de transformar las societats en un mosaïc”.
 
Aquelas opinions sus çò que significa la diversitat son mai que mai sostengudas pels partisans de las opcions nacionalistas francesas qu’an quitament una expression institucionala, coma es lo cas en Occitània, Corsega e Bretanha e ont, paradoxalament, lo Front Nacional avança. E la prevision es qu’avance encara mai dins los rendètz-vos electorals avenidors, en comptant amb l’adesion de gents que son d’origina immigrants.
 
A l’ora d’ara, la propaganda de Marine Le Pen ensaja de demostrar que l’opcion que dirigís es pas reaccionària. L’FN plaideja per que lo nacionalisme francés siá uèi lo produch de la modernitat politica e, singularament, de la Revolucion Francesa. En consequéncia, segon ela, cal arrancar los individús de lors comunautats d’origina per los fondre dins un ensems representat per un Estat francés de totes. Consenta amb la vision de l’FN, França poirà èsser, aital, plan sola, sobeiranament, e plan fòrta, al nivèl dels partits, davant d’autres estats europèus Defendon que lo ròtle de la lenga unica dins l’Estat francés se pòt pas rebaissar jos cap de concèpte.
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

19 d'octòbre 01.52h

Paure Melenchon...e la CNT Tolosa tamben...mas i a pas pus cap de miras (?)
Mas i auriá de cons dusqu'al improbable?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 12.45h

Es pura folia de sosténer lo Front nacional Faicista Francés… e pr'aquò, entre 1939 e 1944, quantes 95% de la populacion sosteniá lo govèrn faiscista de Veichei ? E quantas resistents, nas e nas amb eles ? Òr, sètz pas sens saber qu'occitan es una lenga de resisténcia ?…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 21.29h

Vienossin au poder que poish perfèitament esmaginà'us a espionar los qui parlan breton, basco o occitan, sus la tela, a casa, pertot ! entà'us secutar e har carar.
E cau pas esperar qu'Euròpa nos protegiré.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 21.09h

#11 Al mens poiràn pas barrar lo Jornalet, qu'es en Aran. Serà totjorn aquò de salvat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 20.55h

#7 Per contra se venguèsson al poder...... I vòli pas pensar...

ièu tanpauc ! e sèm pas solet. Se prenon un jorn lo poder seriá la fin de l'occitan e de mai d'autras causas. Cal se mesfisar aprèp sera tròp tard


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 15.29h

EELV que's declaran en favor de las lengas minorizadas : tant de bon.
Totun ne'us costa pas arren. Ne seràn pas jamei au poder.
I arribèssin, n'aurén pas la majoritat entà ratificar la carta europèa, etc. e donc, prometin que prometin… ne vau pas un desquet d'arrat.
Tau NPA, dab 1,15%, qu'ei anecdotic. (E que mei : m'estonaré hòrt que los qui vòtan NPA s'encuentèssin hòra mesura de las lengas regionaus. La màger part que rasonaràn meilèu coma lo Méluche e los de mei.)
Conclusion... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 14.49h

#6
"De transmetre ai "progressistas" coma JL Melanchon e la CNT de Tolosa...". Es una causòta, mas me permeti de precisar qu'es a la CNT AIT de Tolosa que son ''progressistas'. La CNT "Vignoles" es pas contra l'occitan o las lengas que dison regionalas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 14.44h

#7
Cresi que lo NPA tanben es favorable a les lengas ditas regionalas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 14.27h

Aquels gusàs del FN es contra l'occitan (e las autras lengas). Bon. E alara???

Es pas una suspresa venent del FN!

I a pas cap de diferéncia entre aquesta posicion e la posicion de la quasi-totalitat dels partits politics franceses (levat benlèu EELV).

La diferéncia es que (pel moment) son pas al poder e doncas son mens perilhoses que las politicas anti-occitanas vertadièras que son menadas per los partits politics que son al poder.

Per contra se venguèsson al poder...... I vòli pas ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 13.07h

De transmetre ai "progressistas" coma JL Melanchon e la CNT de Tolosa...

Per un cp, vaqui un posicion clarament anti-lengas regionalas que m'encanta, bòrd qu'a lo meriti d'esclargir nòstra posicion a nautres.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Val nheuada. © Xavi Gutiérrez Riu

    Prumèra nheuada dera sason ena Val d'Aran

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Jean-Claude Lagu

    Fòtos dels legeires

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)