Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.DaufinatBas DaufinatVaudaina

Manifestacion a Montelaimar contra la fracturacion idraulica

Dins l’encastre de la Jornada Internacionala contra la Fracturacion Idraulica, qualques milièrs de personas manifestèron contra l’esplecha del gas de sistre a Montelaimar.


Qualques milièrs personas manifestèron dissabte al centre de Montelaimar (Vaudaina) contra l’esplecha del gas de sistre, en escasença de la jornada internacionala contra la fracturacion idraulica. Participèron 1800 personas segon la polícia e 3500 segon los organizaires.
 
Se podiá veire e entendre los lèmas: “Volèm pas de gas de sistre, ni aicí, ni endacòm mai, ni uei ni deman”, “Nòstres pasturals valon mai que vòstres foratges” o “Montelaimar fai de nogat, lo gas de sistre farà de degalh”.
 
En mai dels manifestants del país, de totas las edats, participèron de mond venguts de Żurawlów (Polonha) e de Balcombe (Anglatèrra), dos endreches que patisson las consequéncias nefastas de l’esplecha del gas de sistre.
 
La fracturacion idraulica es una tecnica per far possibla o aumentar l’extraccion del gas o del petròli de sistre. Lo procediment consistís a injectar d’aiga e de sabla sota pression dins lo terren, per alargar las fracturas existentas dins lo substrat rocós que conten lo gas o lo petròli e ne favorir l’extraccion. S’agís d’una tecnica emplegada dins aperaquí 60% dels poses extractius del Mond, e l’usatge s’espandís als Estats Units. Doas zònas d’Occitània serián concernidas: vèrs Alès (Cevenas) e Gardana (País d’Ais).
 
Lo govèrn francés adoptèt la lei Jacob, en julhet de 2011, qu’enebís l’esplecha d’idrocarburs liquids o gasoses per fracturacion idraulica; e aboliguèt los permeses exclusius de recèrcas per de projèctes qu’empleguèsson aquela tecnica. Mas las indústrias fan pression contra aquela lei.




Manif contre les gaz de schiste Montélimarpor Roughol

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article