Se dissabte las resultas de las partidas de la Copa del Monde de XIII foguèron logicas, amb las victòrias aisidas d’Anglatèrra fàcia a Irlanda (42-0) e d’Austràlia contra Fiji (32-4), la vesprada de dimenge se dobriguèt sus una brava suspresa: los americans faguèron plegar los Diables Roges galeses atupits (24-16). La jornada se clavèt a Workington per un festenal d’ensags entre Escòcia e Itàlia que trapèt pas de venceire: 30-30.
 
Aqueste diluns, una partida al programa: Samoa -Papoa-Nòva Guinèa dins lo grop dels Blaus (21h, al Craven Park d’Hull).
 
Seguirem amb plan d’atencion aquela partida: una victòria samoana fariá de la partida de diluns que ven a Perpinhan un rescontre de classament entre França e Samoa. Una desfacha samoana poiriá dobrir de cases complicats d’egalitat al clasasment e de diferéncias de punts. Aquò en se diguent que la Nòva Zelanda batrà los papós divendres!
Samoa apareguèt sus la scèna internacionala tretzista en 1988 en jogant la Copa del Pacific. A ja pres part a las Copas del Monde de 1995 (victòria contra França 56-10 e desfaita fàcia a Galas 22-10), 2000 (victòria contra los maòris: 21-16; e Escòcia: 20-10; desfaita fàcia a Irlanda: 30-16; eliminacion en quarts de finala per Austràlia: 66-10) e 2008 (victòria contra Tònga: 20-12; desfaita fàcia a Irlanda: 34-16; victòria contra França per la 9a plaça: 42-10). La majoritat dels seleccionats samoans de 2013 jògan en NRL.
Las Illas Samoa son pobladas dempuèi mai de 3000 ans. L’olandés Jacob Roggeveen las identifiquèt en 1722, mas foguèt l’occitan La Peirosa lo primièr occidental a pausar lo pè sus una illa: la de Tutuila. Per un primièr rescontre internacional, aquò se passèt mal: son comandant en segond e 11 membres d’esquipatge foguèron tuats. En 1889, Anglatèrra, los Estats Units e Alemanha signèron un tractat que durèt un desenat d’ans abans de veire los Estats Units contrarotlar la part orientala, los alemands la part occidentala e los angleses prene lo contraròtle de Tònga, Niue e Nauru. En 1914, la Nòva Zelanda prenguèt la direccion de las Samoa Occidentalas fins a l’independéncia de 1962. Lo país s’inspira de las institucions anglesas: son regim es de monarquia constitucionala, mas amb un rei (l’O le Ao O le Malo) nomenat per 5 ans pel Parlament. Lo sistèma judiciari mescla lo sistèma anglés e las costumas localas. Un pauc mens de 200 000 estatjants amb lo mai grand nombre dins la capitala Apia (35 000 estatjants) pòblan las 4 illas del país (55 000 samoans vivon costat american). Existís una fòrta emigracion cap a Austràlia, la Nòva Zelanda e los Estats Units. Sièis illas desèrtas completan lo territòri.
 
Lo samoan es lenga cooficiala amb l’anglés. Fa part de las lengas polinesianas e es parlat per 300 000 personas. Son alfabet es de 14 letras (5 vocalas: a, e, i, o, u; e 9 consonantas: f, g, l, m, n, p, s, t, v). S’i ajusta una ‘ qu’indica un còp de glòtis. Per l’ora, aqueste article es en occitan, vist que ‘ou te lē iloa tautala fa’asamoa (parli pas samoan), e vos daissi que d’escriure tot aquò, fia inu, fia ‘ai (teni set e talent)!




Alan Roch