Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

IAM critica “lo racisme institucional e ipocrita de França”

La banda de rap sortís uèi son darrièr album, mai que mai sensibilizat contra lo racisme e la xenofobia

| IAM
Lo grop marselhés de rap IAM, que sortís uèi son darrièr album entitolat... IAM, a manifestat son chepic pel viratge xenofòb de França, mai que mai amb l’afar de Christiane Taubira, la ministra francesa de pèl negra qu’es victima de deliris racistas. Los rapaires demandan que lo pòble reagisca contra lo racisme.
 
“Cresi que i a un vertadier racisme institucionau e iprocrita en França”, çò disiá Akhenaton, cantaire del grop, a Le Figaro, divendres passat. “Lei caricaturas que se fa dei gents dei quartiers [populars] o lo tractament infligit a una ministra son insuportables”, çò apondiá.
 
Lo rapaire remembrava Jamel Debbouze, l’actor francomarroquin, que s’arborèt contra la revista Minute perque aquela revista comparèt la ministra Taubira amb un monin. E Akhenaton demanda a la societat de seguir l’exemple de Debbouze. “Qu’espèran, lei francés, per levar lei bloquiers còntra aquelei mots, aquelei desfilats, aquela primiera pagina de Minute?”, çò diguèt Akhenaton, impacient, “Aquò passa l’òsca!”
 
En mai d’aquò, lo rapaire provençal, filh d’immigrants italians, planhiá las doas mesuras de l’iprocrisia de la societat actuala francesa e de sos mèdias. “Quand la Liga Nòrd, lo partit faissista italian, parlava de la separacion entre lo nòrd e lo sud d’Itàlia, lei mèdias francés lei mostrèron coma de mostres. Mai ara que se passa la meteissa causa dau nòstre costat de la frontiera, dison ren”, çò afirmava Akhenaton. Dins aquel meteis sens, se pòt ramentar las atacas racistas en Itàlia contra la ministra Cécile Kyenge.
 
De son costat, Shurik’n, rapaire de la meteissa banda, el d’origina malgasha e reünionesa, afirmava que lo racisme es un problèma latent en França. “Per aver un Roselmack a la tèle, cauguèt sieis mes de sondatge e foguèt qu’un remplaçament de corta durada, per desparéisser uei de la circulacion”, çò ditz, en remembrant lo jornalista e animator francés de television de pèl negra.
 
Segon los rapaires, aqueles deliris racistas de França venon de luènh: “Ja au sègle XVIII, la Declaracion dei Drechs de l’Òme e dau Ciutadan concernissiá solament lei ciutadans blancs e borgés. Nos citan lei Lutz en exemple, mai demandavan que se conservèsse lei colònias per aver de sucre pas car”.
 
De fach, lo racisme e la xenofobia son una question sensibla per los membres d’IAM, e aqueste tèma es fòrça ben abordat dins lor novèl album, que sortís uèi.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article