Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Mai de manifestacions en Ucraïna amb de tensions

Lo braç de fèrre entre l’oposicion d’Ucraïna, que vòl un acòrdi d’associacion amb l’Union Europèa, e lo govèrn, partisan de l’union doanièra amb Russia, menaça de venir una revòlta populara. Encoratjats pels partits opausants, e mai per la repression policièra dels jorns precedents, mièg milion de personas segon los organizaires, 150 000 segon las donadas oficialas, manifestèron tornarmai ièr a Kyiiv, dins una protèsta amb de tensions.
 
E mai se s’agissiá d’una protèsta mai que mai pacifica, un grop de manifestants intrèt dins l’ostal de la vila en i trencant los veires de las fenèstras. Ensagèron tanben d’assautar qualques bastissas oficialas, coma la sedença presidenciala, amb una pala mecanica que los agents, fin finala, prenguèron. Segon las donadas oficialas, i a mai d’un centenat de ferits entre manifestants e policièrs.
 
Los caps opausants cridèron a la calma. Dempuèi la Plaça de l’Independéncia, scèna de la misteriosa Revolucion Irange de fa gaireben un decenni, demandèron als manifestants de respondre pas a las provocacions.
 
Ianukovych se vegèt obligat de declarar qu’Ucraïna fariá tot çò que poiriá per sarrar las relacions amb l’Union Europèa. Lo president tanben pensa de declarar l’estat d’excepcion.
 
 
Repression policièra
 
Lo bilanç de la matinada de dissabte èra ja de qualques desenats de personas feridas, e 46 detengudas, en seguida d’una carga de la polícia antisusmautas, qu’a 4h30 del matin de dissabte dissolguèt amb brutalitat un acamp europeïsta dins la meteissa Plaça de l’Independéncia. L’acamp, nomenat Evromaidan (Europlaça), cercava de quichar lo president Viktor Ianukovych per que signèsse lo tractat d’associacion amb l’Union Europèa, çò que fin finala aviá pas fach dins la cima de l’UE e dels païses de l’Èst a Vílnius (Lituània).
 
Los acampats, que fòrça d’eles venián de pertot en Ucraïna, fugiguèron per carrièras, perseguits per la polícia, e se refugièron dins la Glèisa de Sant Miquèl, ont los policièrs gausèron pas intrar.
 
Segon qualques mèdias locals, las personas feridas son un quarantenat, victimas dels còps de calòssa de la polícia pendent son operacion de “netejada” de la plaça. Las fòrças de l’òrdre empleguèron tanplan de gases lacrimogèns e de granadas ensordantas contra los manifestants. Demest los ferits i a lo jornalista de Reuters, Gleb Garanich, que foguèt tustat al cap.
 
 
Pròrusses e pròeuropèus
 
Ucraïna viu de protèstas e de tensions entre los partisans de l’union doanièra amb Russia e los que vòlon qu’Ucraïna faga partida de l’Union Europèa (o que se’n sarre). Mas divendres passat, la tension s’elevèt a Kyiiv, quand Ianukovych refusèt a Vílnius de signar un acòrdi de raprochament amb l’UE. Lo cap ucraïnés metèt sus la taula de duras condicions per compensar lo còst que supausariá per son país de se sarrar dels estandards economics europèus, en demandant d’ajudas per afrontar la crisi e las previsiblas sancions comercialas amb las qualas Russia respondriá a aquel acòrdi. L’UE acceptèt pas las condicions de Ianukovych e lo pache demorèt en l’aire.
 
Segon de donadas de l’Institut Internacional de Sociologia de Kyiiv (KMIS segon sa sigla en ucraïnés), 38% de la populacion del país es per l’union doanièra amb Russia, del temps que los partisans de l’associacion amb l’UE son 37,8%. Mas los pròrusses son la granda majoritat dins las regions del sud e de l’èst, que produson mai de la mitat del PIB del país.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Batko
1.

Per çò qui ei d'Euròpa, benlèu que'us caleré díser aus Ucraïnians. D'un aute costat, mei seriosament, un referendum seré mei legitime.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article