Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Descolonizarem la tèrra. Rubrica literària fòra-dralha (III)

"Paraulas en boca" del Guadalopenc Ektò Poulé

Ektò Poulé
Ektò Poulé

Los occitans de l'Occitània "Granda", malgrat tot çò que sabem del passat (e present) colonial de França, nos podem pas empachar de somiar a las islas de las Antilhas, resquits del vièlh empèri colonial, sens que nos vengan a la ment imatges de platjas a solelh colc, sabors de cosina exotica e de ròm, ritmes de musica zouk, sentors del mercat de Lapwent o enveja de careças de beutats creòlas. Malgrat las nòstras consciéncias anticolonialistas, sèm pas completament còr-macats del fait que partatjam amb aquestas tèrras la meteissa tutèla: aquò nos permet de possedir una pichòta part de tropicalitat. Paucs son los que tenon un cervèlh completament desexagonisat. Es uman.


Pr'aquò las Antilhas "francesas" son terras fòrça desconegudas per nosautres. Los clichés que nos mandan los mejans franceses son pas d'aisit destriar e un viatge organizat d'una setmana en all-inclusive porgirà pas gaire d'oportunitats de costejar l'arma creòla. La literatura creòla pòt èsser un biais de s'i acercar, e naturalament las letras en creòl.
 
Ektò Poulé es una figura essenciala de la literatura antilhesa. Nascut en 1938 en Guadalope es un mestieral inlassable de l'escritura creòla e de sa promocion: es autor de contes, de poesias, de reviradas, d'estudis, de diccionaris e de metòds de lenga. Es un militant de la dignitat del creòl, punt de rescontra entre lo monde african, amerindian e europèu, una lenga rica d'imatges, doça coma un vent caud, percutenta e potenta coma lo son d'un gwoka.
 
En 1982 publiquèt lo recuèlh "Pawòl an bouch" (Paraulas en boca): unes 24 poèmas que dònan a conéisser a l'encòp la fòrça de l'evocacion poetica de'n Poulé e la de la lenga que presa. En escriure aqueste libre pionièr, en Poulé creèt una lenga creòla poetica desliurada dels torns de dire franceses e atal ne liberèt l'energia evocacritz. Tres partidas compausan lo recuèlh: Lanpas (Plat picant) amb poèmas politics,  Lenbé (Languison) amb poèmas d'amor e Longan (Enguent) amb  poèmas d'esperança.

Los occitans se reconeisseràn tant dins las rimas de militantisme e d'esper coma dins los vèrses d'amor. Ektò Poulé es un defenseire de la creolitat, un afogat de las Antilhas e de lor libertat. Aquestas linhas aurián pogut èsser escritas per nosautres occitans.*
 
Quand parla de la femna o d'amor ten una sensibilitat tant agusada e refinada coma la dels trobadors. L'ausèl-sucrièr sembla èsser la lauseta de Guadalope.**

Ektò Poulé escriu una poesia plena de doçors, de vegetacions, d'odors, de matèrias, d'armonia amb los elements e lo clima, mas pas sonque. La ràbia, la determinacion, l'esperit de reivindicacion cap a l'independéncia, la denonciacion del passat esclavista desembocan sus un estrambòrd que non se pòt trencar: "Tout bobo tini longan" ("Tot mal ten sa potinga").
 
Lo legeire occitan sentirà a cada vèrs aqueste meteis amor de la libertat que tenem en comun amb los Guadalopencs, aquesta meteissa quista per nos afortir coma pòble madur e sensible. Sortirà encalorat e empoderat de la lectura d'aqueste libre salvatge e requist.


 
 
Terric Lausa






 
*  
"Lèva-te!
Dreit coma un pal
Pren vam
per fin que desliurem aqueste país
E comença de cridar amb nosautres
VISCA LO PAÍS!
VISCAN LOS ENFANTS D'AQUESTE PAÍS!"
 "Doubout!
Dwèt kon pikyèt
Maré ren a-w
pou nou sa demaré péyi-la
é komansé kriyé èvè-nou
VIV PÉYI-LA!
VIV ZANFAN PÉYI-LA!"

 


**
"Perqué
Mon còr ja èra las d'èsser estat bercat
Sus ta branca soi vengut crincat
E aquí que soi plegat coma un ausèl-sucrièr"
"Padavwa
kyè an-mwen té ja las lètché
Asi branch a-w an vin jiké
An pri asi-w kon sikriyé"

 







_____ 
POULÉ, Ektò (POULLET, Hector). Pawòl en Bouch (Paroles en l'air). Editions Désormeaux 1982, 128 paginas. 8,84 €

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article