Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.ProvençaComtat VenaicinComtat Venaicin

Una senhaletica francés-provençal entra al Collègi

| Lou Calavoun

Lo collègi del Calavon de Cabrièras d’Avinhon (Comtat Venaicin) a presentat la nòva sinhaletica bilenga occitan provençal – francés, botada en plaça dins los seus locals.


Sus l’inicitiva de Giròni Frare (originari de Tolosa e professor estagiari de Lenga Regionala) e dels seus escolans de sesena, lo projècte aquel se poguèc realisar mercés al sosten del cap d’establiment: En. Bottero: "Lo mieu còr de mediterranean e lo mieu estacament a la cultura e a l’identitat de la nòstra region fan que siá particularament urós d’aculhir totes los que son venguts testificar lo sieu interès per la lenga de Mistral: escolans, professors, parents, elegits locals… me cal soslinhar l’entosiasme que presidís a l’ensemble de las activitats ligadas a aquel ensenhament".
 
Lo professor solinhèc que lo monde occitan èra en plen vam e que representava benlèu una de solas dralhas professionalas que coneishiá pas lo caumage.
 
 
Los primiers corses de provençal en 1996
 
Los primiers corses de lenga regionala foguèron menats pel professor d’arts plastics très la debuta en 1996 per Danièl Chabert, puèi d’autres professors certificats seguèron. A la dintrada de setembre 2011 la situacion èra catastrofica: pauc d’escolans marcats en cors de provençal. Lo jove estagiari menèt doncas un trabalh de fons entre setembre e octobre per tornar recuperar un nombre d’escolans correct. Aquò fach, uèi comptam mai de quaranta inscriches als corses del tolosan que s’a degut botar al provençal en grafia mistralenca: "Quand avètz comprés la logica de Mistral, la grafia es pas tant complicada qu’aquò. Segur qu’a la debuta èri completament perdut mas èstre professor d’occitan es sinonim d’adaptacion; adaptacion a un dialècte qu’es pas vòstre, adaptacion a una grafia que jamai avètz escricha".
 
Abans de brindar ("à la Catalougno, nosto sorre, à l’Espagno, nosto amigo e à la Franço, nosto maire" coma l’escriguèc Frederic Mistral), una visita guidada de l’establiment permetèt als condivats de se trachar del trabalh fach; "èra pas de bon faire mai ara n’en siam fièrs. "Esperam que l’an que ven i aurà encara mai d’escolans en corses de provençau e subretot que l’embient siegue tant de bon vieure" çò diguèt Emà de sesena.

 
 
Giròni Frare

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Castèth Lanas Negas
6.

#4 Euh... l'epòca dont a inspirat le grafia "normalizada" ne seré pas plan avant le deu Rabelais ?!! Aqueth argument ne ten pas goaire...
Aquò, çò qu'escrivó ua hemna quen Per Noste (Ortès, Biarn) e passè a le grafia normalizada : « Je ne sais pas pourquoi ceux de Per nouste écrivent en français d’aujourd’hui et non pas en latin, ou ne parlent pas comme le défunt Thuroldus ».
Per quan ua grafia mixta, mei simple entà cada francòfòne, mes pas tan fonetica com le grafia "modèrna" ?
Le grafia normalizada en l'espaci public qu'es (malurosament) sovent ua hont d'espandiment d'un mashant prononciar : "Monthòrt" que va estar prononciat "Mountort", "Biscarròssa", que sera Biscarossà", etc... E tot aquò, que's va espandir, e que parli per experiença. Que poderém quitament díser aqueras prononciacions que son normaus pushque digun ne sap pas legir le grafia normalizada... Per jo, le grafia que's diuré bastir sus critèris sociolingüistics mei que lingüistics.

  • 0
  • 0
Gascougno Còus
5.

Tant bal uno grafio coumo uno autro. Quand lous proufessours de lengo d'oc sourtits de Proubènço benoun trabalha dins l' academio de Toulouso s'daptoun à lo grafio nourmalisado, perqué lou countrari se fariò pas ?

  • 3
  • 0
Faidit Comuns
4.

La grafia mistralenca es plan simpatica e agradiva.
Totun, los franceses contunha pas d'escriure a la mòda de Rabelais!
Lo passatge a la grafia classica se deuriá far massivament ara. O cresètz pas?

"Beuveurs tresillustres & vous Verolez tresprecieux (car à vous non à aultres sont dediez mes escriptz) Alcibiades en un dialoge de Platon, intitulé Le banquet, louant son precepteur Socrates sans controverse prince des philosophes: entre aultres paroles le dict estre semblable es Silènes. Silènes estoyent iadis petites boites telles que voyons de present es bouticqs des apothecaires, pinctes au dessus de figures ioyeuses et frivoles, comme de Harpies, Satyres, oysons bridez, lievres cornuz, canes bastées, boucqs volans, cerfz limonniers, & aultres telles pinctures contrefaictes à plaisir pour exciter le monde à rire. Quel fut Silène maistre du bon Bacchus. Mais au dedans l'on reservoit les fines drogues, comme Baulme, Ambre gris, Amomon, Musc, zivette, pierreries, et aultres choses precieuses. Tel disoit estre Socrates: parce que le voyans au dehors, & l'estimans par l'exteriore apparence, n'en eussiez donné un coupeau d'oignon: tant laid il estoit de corps & ridicule en son maintien, le nez pointu, le reguard d'un taureau: le visaige d'un fol: simple en meurs, rusticq en vestemens, pauvre de fortune, infortuné en femmes, inepte à tous offices de la republicque: tousiours riant, tousiours beuvant à un chascun, tousiours se guabelant, tousiours dissimulant son divin sçavoir. Mais ouvrans ceste boite, eussiez au dedans trouvé une celeste & impreciable drogue: entendement plus que humain, vertu merveilleuse, couraige invincible, sobresse non pareille, contentement certain, asseurance parfaicte, desprivement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent, courent, travaillent, navigent & bataillent."

Gargantua

  • 1
  • 7
Gerard-Joan Barceló Pèiralata
3.

#2 Es pas obligatòri per un ensenhaire de provençau d'emplegar la grafia mistralenca. Pensi qu'aqueu professor s'es adaptat per de rasons de continuitat pedagogica : dins son collègi leis escolans s'i èran acostumats. Cresi en tot cas que se pòdon explicar lei règlas de transposicion d'una grafia a l'autra.

  • 6
  • 0
garric
2.

Es evidentament necite per un regent de provença d'emplegar la grafia mistralenca, mès voliái sabeire se i a çaquelà una familiarizacion ambe la grafia classica dins aquel encastre...

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article