Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Argalà: lo pastís artisanal de Rocavion

E finalament lo pastís deven un produch típic des Valadas Occitanas

| Argalart.com
Dins nòstras valadas la lhi a encara de costumas que son testimoniança di contactes ental passat amb la tèrra de Provença; una en particular es jamai passaa de mòda e encuei es en plena expansion: lo pastís. Aqueste aperitiu fach d’anís estelat es naissut, aquò ai auvit, dins Camarga per relunhar lhi moschilhons gràcias a son fòrt odor especiat. Dins las Valadas lo pastís a una vielha tradicion d’importacion e chasque bar, òste, pizzeria o restaurant a una resèrva de versar coma aperitiu. Dempuei qualqui ans la lhi a tanben una fèsta a Aison dedicaa al pastís que fai arribar un baron de joves.
 
A Rocavion lhi a dui amís que de lor passion per lo pastís n’an fach un trabalh. Un trabalh naissut per juec, un di tanti experiments alcòlics que se fasia per passion. “Chasque an fasíem un experiment de far beure a parents e amís”, me còntia Piero, “quand avèm provat lo pastís nos a plasut, nos sèm apassionats e avèm cerchat de far una nòstra recèpta”. Anís e espècias d’importacion, alcòl, èrbas de montanha e un 2% de sucre, chal mesclar 35 ingredients per la recèpta secreta dal pastís Argalà. “Chal decò tanta fortuna al començament per envinar la mescla justa” me ditz, “après l’avèm facha tastar a tuchi aquilhi que conoissèm: parents, amís; nòstre pastís plasia e nos començava a venir l’idèa de lo far coma trabalh”. L’idèa es bòna, dins las Valadas lo pastís es totjorn estat achaptat per lhi francés e degun avia encara pensat de lo far. Lo bòn vin, lo genepí, la branda, encuei tanben la bierra, aicí chas nosautri tanta gent sa far ben aquò qu’es lo “beure” tradicional, mas lo pastís non, aquel èra totjorn estat importat. Piero Nuvoloni e Enrico Giordana an volgut emplir aqueste vueid, se son inventats un trabalh e an fach dal pastís un ver produch local e artisanal.
 
Piero e Enrico an cregut dins lor idèa e après n’an de preparacion se son campats. Me ditz Piero: “Sièm estats lhi premiers a lo far e aquò es un avantatge. Sièm satisfachs e aüra trabalham tuchi dui a temps plen”. Lor trabalh es basat sus: auta qualitat de las matèrias primas, alcòl justament, mas decò de plantas e d’èrbas de nòstras montanhas, d’espècias exòticas e de sucre de cana Mascobado dal comèrci equitable e solidari, un trabalh totjorn artisanal e una bòna promocion sal territòri. Lor mission es, coma ditz ben Piero, “educar lo gost d’un baron de gent”. En pus di marchats e des fèstas, Argalà se fai conóisser enti locals que vendon son pastís; aicí organiza de seradas de degustacion per arrambar lo mond que conoisson pas encara lhi perfums dal pastís. Lhi a decò de gent que ditz “non... gràcias, lo pastís l’ai begut tròp un bòt e aüra me fai estomiera”, alora Piero e Enrico lor fan tastar un ver pastís artisanal, ric de perfums e gost únics.
 
Sal site www.argalart.com se pòl decò trobar tantas recèptas: coctèls, intradas, pasta e dòuç amb lo pastís Argalà, inventat en collaboracion amb lhi cusiniers e lhi apassionats de pastís, en particular: lo cap cusinier Davide Giordana e lhi amís Romina e Mauro Prato.
 
En entrevistant Piero e Enrico, e en visitant lor pichòt laboratòri a Rocavion, doas pichòtas estàncias que la nòna de Piero a prestat al nebot per començar, m’es vengut en ment un autre jove de la província de Coni qu’a fach fortuna ental mond: Teo Musso, que partit de zèro, amb la seguresa d’aver agut l’idèa justa al moment just, a creat la bierra Baladin. Vos invito a veire l’entrevista qu’avèm apareat per vos e quand trobaretz lor pastís en vir per lo mond vos navisaretz d’aquesti dui joves occitans qu’al pòst de partir cerchar un trabalh se lo son inventat e an chausit de “crear al país”. A lor fau lo vòt d’èsser ben argalats de lor trabalh.
 
 
 
 
 
Estève Anghilante
Fònt: Nòvas d’Occitània
 
 
 
 

ArgalaDef from chambradoc on Vimeo.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya
2.

meissa meissa pichon e fai me bona pagèla

  • 0
  • 0
Me sio arregalat abo Argalà 'O Borg
1.

Me sio "arregala(t)" a bèure aquèl Argalà !
Ancara de produches en lenga occitana !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article