Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Christine Lagarde paga pas d’impòstes

Grand rambalh perque la directritz del Fons Monetari Internacional (FMI) diguèt als grècs que paguèsson d'impòstes. A recebut mai de vint e cinc mila criticas sus la siá pagina de Facebook

| World Bank Photo Collection

La directritz de l'FMI provoquèt un escandal la dimenjada passada. Divendres, en una entrevista al jornal The Guardian diguèt que sentissiá cap de de simpatia pels grècs, e lor exigissiá, plan mal, que paguèsson los impòstes.


La directritz de l'FMI provoquèt un escandal la dimenjada passada. Divendres, en una entrevista al jornal The Guardian, diguèt que sentissiá cap de de simpatia pels grècs, e lor exigissiá, plan mal, que paguèsson los impòstes.
 
Mai concretament, parlèt de "totes los que totjorn ensajan d'evitar los impòstes". "Cresi que se deurián ajudar collectivament, en pagant totes los impòstes." En un autre moment disiá que se preocupava mai dels enfants de l'Africa Subsahariana: "Eles an mai de besonh d'ajuda que lo mond d'Atenas."
 
Las declaracions motivèron un escandal, pas solament en Grècia, mas tanben en França e dins qualques païses europèus, ont majoritàriament òm pensèt que Christine Lagarde s'èra excedida. Fòrça gents otratjadas per las declaracions de Lagarde li remembrèron las duras condicions que viu la populacion grèga, la repercussion de las reduccions budgetàrias impausadas pel salvament europèu o los nauts interèsses qu’aquel salvament costarà.
 
La classa politica grèga s'encanhèt tanplan a prepaus de las declaracions de Lagarde. Evangelos Venizelos, cap del PASOK (socialdemocrata), diguèt que Lagarde aviá insultat e umiliat los grècs. E Alexis Tsipras, cap de Syriza (esquèrra radicala), li respondèt que los grècs avián pas de besonh de la simpatia de Lagarde: "Los trabalhadors grècs los pagan ja, los impòstes; d'impòstes insuportables".

 
Ensag de conciliacion sus Facebook
 
Conscienta de las repercussions de las siás declaracions, Lagarde, directritz gerenta del Fons Monetari Internacional (FMI), escriguèt dissabte una nòta sul sieu Facebook ont disiá: "Coma ai dich fòrça còps, soi plan comprensiva amb lo pòble grèc e amb las siás penúrias. Es per aquò que l’FMI paga los esfòrces que fa per superar la crisi actuala e tornar a la creissença de l'economia, a l'emplec e a l'estabilitat. Es un aspècte important d'aquel esfòrç que cadun pòrte una partida justa de la carga, sustot los mai priviliegiats, en pagant los impòstes pertinents. E es lo ponch que volguèri soslinhar dins l'entrevista de The Guardian, coma part d'una entrevista mai vasta que faguèri fa de temps."
 
Mas de milièrs d'usatgièrs li an respondut amb pauca simpatia. Los mai de vint e cinc mila comentaris a la siá nòta, en pauc de temps, an fach ja un recòrd absolut pel ret social.
 
E mai la granda tronada arribèt diluns, quand los jornals grècs expliquèron que, coma cap de l'FMI, Lagarde a l'estatut de foncionària internacionala e, doncas, pagava pas d'impòstes (lo sieu reven es de 380 939 èuros). De mai, un sit web francés expliquèt amb tot detalh lo salari e la descripcion de la cap del Fons Monetari Internacional, confirmat per la descripcion que la diplomacia francesa fa de la fiscalitat dels foncionaris internacionals.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Terric Lausa
4.

#3
Lo reprovèrbi? Benlèu: La pala se deu pas trufar del tombarèl

  • 2
  • 0
Laurenç Gavotina
3.

que vergonha. Los prepotents coma la cap dal FMI dònan de leiçons de crisi. Mas i es una expression en occitan per dire que l espital se trufa de la caritat ?

  • 3
  • 0
Faidit Comuns
2.

N'i a pas un per desencusar l'autre!
Lo nòu crit de guèrra serà benlèu: TOTS POIRITS!

  • 2
  • 0
Nicolau
1.

E los que poguèron beneficiar del bloquièr fiscal ? Aquel dispositiu que fasiá empacha als mai poderoses de pagar a l'Estat francés mai de 50% de lors revenguts jos forma de talhas. Costèt mai de 3,2 miliards d'euros en cinc ans e beneficièt subretot als mai rics. Aquò passava pas l'òsca benlèu ? A pas brica de besonh de far de la leiçon als Grècs la dòna Christine Lagarde ...

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article