CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Actualitats

Dimars, 18 de febrièr de 2014, 03h00 Politica,Internacional

Comença la corsa cap al referendum d’autodeterminacion en Nòva Caledònia


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Los neocaledonians elegiràn al mes de mai la composicion de las institucions que deuràn pachar lo referendum amb França. Una mission de l’Assemblada Estatala francesa suggerissiá arunan una “via consensuala nòva” qu’evitèsse lo vòte. Lo referendum se deu far abans 2019.


En seguida de l’Acòrdi de Nouméa de 1998, signat pel govèrn francés amb las fòrças politicas de la Nòva Caledònia, comença ongan lo periòde de preparacion al referendum d’independéncia previst, en principi, abans 2019. Lo territòri, plaçat dins l’Ocean Pacific, a 17 000 quilomètres de la metropòli, a una autonomia politica dempuèi 1999, çò es: compren un govèrn, un Parlament (Congrès) amb capacitat legislativa e un Senat costumièr. Ça que la, oficialament es considerat un territòri non autonòm per l’ÒNU, e que doncas se deu descolonizar, e que lo referendum deuriá servir per aquela tòca. Se dins aquel vòte ganha pas l’independéncia, l’Acòrdi prevei la convocacion d’un segond referendum sus la meteissa question dins lo tèrme d’un an e mièg.
 
Un primièr eveniment important pel referendum es la celebracion de las eleccions de la Nòva Caledònia lo mes de mai que ven. Es un vòte important perque fixarà la composicion de las províncias, del Congrès e, en consequéncia, del govèrn neocaledonian. Seràn doncas aqueles representants que negociaràn amb las institucions francesas cossí menar a tèrme lo referendum d’independéncia e cossí redigir la question. En cas que i aja un referendum: car es pas encara segur que se celèbre.
 
A París es a reüssir l’idèa d’arribar a un acòrdi nòu qu’evite la celebracion del referendum. En octòbre passat, tres deputats de l’Assemblada Estatala francesa vesitèron l’illa e, en tornar a la metropòli, exprimiguèron lor “conviccion prigonda” sus la possibilitat de definir “una via consensuala nòva” que “permeta, deman, la continuacion del destin comun” entre la Nòva Caledònia e França. Una via qu’auriá de besonh qu’“ambedós camps” (l’unionista e l’independentista) “faguèsson de concessions”.
 
Fa tres setmanas, lo president francés, François Hollande, nuançava qu’el es solament “engatjat” amb l’Acòrdi de Nouméa, e doncas lo referendum d’independéncia se deuriá far. Lo primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, disiá arunan que lo referendum se fariá “d’aicí a 2019”, que lo sieu govèrn se mantendriá nèutre e qu’en tot cas çò que caliá èra qu’“un futur comun e partejat foguèsse possible en Nòva Caledònia”, quin que foguèsse l’estatut final aprovat.
 
 
De posicionaments nuançats
 
Per çò qu’es dels partits que se dison leialistas (pròfranceses), i a unanimitat de fons, mas existís una pluralitat d’opinions, perque qualques unes demandan mai d’autonomia, mentre que d’autres creson qu’uèi la Nòva Caledònia n’a tròp e que caldriá, doncas, recular. Ça que la, l’Acòrdi de Nouméa prevei un transferiment massís de competéncias de França a la Nòva Caledònia: solament los poders diches “sobeirans” (justícia, òrdre public, defensa e moneda) restaràn coma exclusius de França a la fin d’un procès de transferiment qu’es pas encara acabat.
 
Lo sector independentista a un nuclèu compacte format mai que mai pels pòbles originaris, los canacs, mas totes los independentistas formulan pas de la meteissa faiçon los contenguts e los tempses per aténher l’emancipacion totala. Lo cap independentista Pascal Naouna, per exemple, defendiá en 2006 que la Nòva Caledònia foguèsse “un estat associat” amb França. Los canacs son 40% de la populacion, e totes sostenon pas la secession. Los partisans de l’independéncia sabon qu’a l’ora d’ara la pòdon pas aténher. Ensajan de convéncer, en primièr luòc, los que son pas d’origina europèa, e en particular los ancians e nòus immigrats originaris de pòbles asiatics.
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



36%



21%



0%




Vots 105 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)