Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Manifestacion massissa a Madrid contra las politicas del govèrn espanhòl

Divèrsas “marchas per la dignitat” percorreguèron l’estat espanhòl e s’amassèron dissabte passat a Madrid en una manifestacion giganta per forçar la demission del govèrn espanhòl del PP

| Asamblea Virtual
Los principals movements socials, sindicats e luchas sectorialas de l’estat espanhòl jonguèron lors fòrças e, pendent aquestes darrièrs jorns, partiguèron a Madrid dempuèi divèrsas vilas per s’acampar. Jol lèma “Pan, trabalh, tech e dignitat”, la tòca d’aquelas “marchas de la Dignitat” èra de far un còp de fòrça contra lo poder de l’estat espanhòl e de forçar la demission del govèrn del Partit Popular (PP).
 
Aquela “situacion d’emergéncia sociala nos convòca a donar una responsa collectiva e massissa de la classa obrièra, dels ciutadans e dels pòbles”, çò diguèron los convocants de la protèsta dins lo manifèst collectiu, que planhiá lo pagament del deute exterior e las reduccions budgetàrias.
 
Dos milions de manifestants segon los organizaires, e 50 000 segon la polícia, diguèron aital que se degalha lo talent collectiu de la societat, amb de milions de caumaires, tant que las organizacions patronalas ne profièchan per baissar los salaris e degradar las condicions de trabalh. Planguèron tanben la situacion grèva de milièrs de familhas qu’an perdut lor abitança “per alimentar la voracitat insaciabla de certans banquièrs sens escrupuls” e “un sistèma patriarcal que remembra d’epòcas del passat, en negant a las femnas lo drech de decidir sus lors còrses”.
 
Quant al deute exterior, los manifestants lo considerèron illegitim e planhèron las politicas de la tròica, basadas “sul panatòri dels dreches e l’apauriment generalizat de la majoritat sociala”. Dins aquel sens, tanben critiquèron las politicas d’austeritat e las reduccions budgetàrias en la santat, l’educacion, la dependéncia, los transpòrts publics, l’aiga, l’energia, las comunicacions e los servicis socials”.
 
“Per la majoritat sociala, aquela crisi-fraudariá significa un drama gigantesc”, çò diguèron. Contra aquò se mobilizèron e menèron las protèstas fins a la pòrta del govèrn del PP. Èra una mobilizacion “contra lo pagament del deute, per l’emplec digne, per la renda basica, pels dreches socials, per las libertats democraticas, contra las reduccions budgetàrias, la repression e la corrupcion, per una societat d’òmes e de femnas liures”.
 
Lor tòca èra de far demissionar lo govèrn espanhòl del PP.
 
 
Un vintenat de detenguts e aperaquí ochanta ferits
                        
Après la manifestacion, que se debanèt pacificament, comencèron las susmautas. La polícia detenguèt almens 24 personas, dont 3 menors, acusats d’atemptat e resisténcia a l’autoritat. Segon los servicis medicals de Madrid, i auriá un ochantenat de ferits, dont cinquanta policièrs e trenta personas que participavan a la manifestacion.


_____
Vidèo: l'estonant començament de las susmautas


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

fabre Murèth
2.

Que tot aquò prova plan la poténcia dels medias de drecha de l'OTAN , FMI, OMS, Goldman Sach e Soros Bufet, Gates e autres manja mèrda. Dreches de l'òme de las Femnas e de la canhòta , totes aligats , que se'n parlèt pas cap sus las televisions liuras del monde liure parisenc e d'un biais occidental. Coma se parla pas gaire de las protèstas socialas de Sarajevo? Qu'aiman melhor nos apreparar la guèrra que fan venir entre Ucraina e Russia.
Avèm de bravas m.... coma jornalistas d'"investigueishons".
Baste que se prenguèsson una brava branlada a las eleccions !
Mercès plan al Jornalet de dubrir las fenèstras !

  • 1
  • 0
Pirolet
1.

Aquela còla demissionarà pas. S'arrapa a sos privilègis coma los pesolhs sul paure mond. Coma a cò nòstre, mas aquí son un còp de mai avalisats pels electors. Cal veire los poirits que sortisson elegits tre lo 1èr torn.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article