CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 19 d'agost

Actualitats

Diluns, 31 de març de 2014, 03h00 Politica

Estat francés e municipalas: victòria de la drecha e de l’extrèma drecha


Comentaris 11 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


A l’ora qu’escrivèm aquestas linhas, coneissèm pas totes los resultats oficials, mas ja las tendéncias del segond torn de las eleccions municipalas francesas son tras que claras: l’esquèrra, mai que mai lo Partit Socialista, patís una dura desfacha, levat en qualques vilas, coma a París, o a Avinhon en Provença. 155 vilas de mai de 9 000 abitants passan a sos adversaris.
 
En Occitània, lo PS pèrd Tolosa, Valença e Lemòtges contra l’UMP, e tanben Pau contra François Bayrou, lo centrista que foguèt tres còps candidat a l’eleccion presidenciala. Pau èra socialista despuèi 40 ans e Lemòtges votava per l’esquèrra despuèi 1912, çò que baila una idèa significativa del tèrratrem politic. A Montpelhièr, lo candidat dissident d’esquèrra Philippe Saurel pren la comuna al PS. A travèrs de las eleccions municipalas, es doncas la politica del govèrn socialista que sembla d’èsser estada castigada.
 
La segonda tendéncia fòrta de las eleccions es la pojada espectaclosa de l’extrèma drecha (FN) en Occitània, e particularament en Lengadòc e Provença. A Besièrs, la lista del jornalista Robert Ménard, sostenguda per l’FN, es victoriosa, e lo meteis partit obten Frejús, Bèucaire, Cogolin, Lo Luc e Lo Pontet, mentre que lo seten sector de Marselha tendrà un cònsol FN. Tanben cal notar la reeleccion de la consolessa Marie-Claude Bompard a Bolena, del partit d’extrèma drecha la Liga del Sud, coma son marit Jacques Bompard, cònsol d’Aurenja reelegit tre lo primièr torn lo 23 de març. Es evident qu’aquesta implantacion fòrta de l’extrèma drecha francesa dins una part importanta d’Occitània implicarà de questionaments per l’occitanisme. Caldrà veire quant de candidats Bastir son ara conselhièrs municipals e cossí s’organizaràn.
 
Enfin, remarquem en Corsega la victòria istorica del candidat nacionalista Gilles Simeoni a Bastia, capitala economica de l’illa. Son adversari, Jean Zuccarelli, filh de l’ancian cònsol Émile Zucarelli, eissit coma el de l’esquèrra jacobina, l’aviá comparat a un terrorista e a un partisan de Mussolini, mas aquò aurà pas sufit per espaventar los electors.
 
 
 
 
 
Gerard-Joan Barceló
 

 
 
 

fffff   fffff
  Solament un elegit de Bastir a l’Isla de Baish
 
A las municipalas, en L’Isla de Baish (Savés), la lista Agir Ensemble menada per Francis Idrac (PS e aligats) ganha dab 53,46%. La lista Bastir dita Alternativa L’Isla de Baish, menada per Jean-LucDavezac e sostenguda peu Partit de la Nacion Occitana (PNO), avèva causit de se mesclar entau segon torn dab la lista L’Isle du Futur menada per Jean-Hubert Rougé, qu’es batuda dab 46,31%.
 
Atau, n’i a pas fin finala qu’un sol elegit Bastir sus aquesta lista, Mélanie Bourgeois (numèro 6), que representa tanben les dus movements ecologistas Rassemblement Éco-Citoyen 32 e CAP 21.
 
Rapòrt au prumèr torn, la lista Idrac progrèssa de 274 vòtes. Mentre que la lista Rougé progrèssa de 304 vòtes. I a pas que 30 vòtes ganhats per la lista Rougé, quitament de la fusion Alternativa L’Isla de Baish qu’avoc pr’aquò 436 votzes “en resèrva” deu prumèr torn. Dab ua participacion a pena mès importanta au segond torn (un centenat de vòtes), non podèm explicar la mobilizacion entà l’esquèrra que per un repòrt d’ua brava part de la lista Alternativa sus aquesta lista, quitament de la fusion nòsta dab la lista advèrsa... Dab las consequéncias que l’òm sap: i avèva 5 elegits Bastir possibles, n’auram fin finala pas qu’un! Atau qu’ei.
 
 
 
 
Jeròni Picas
 
     



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

3 d'abril 11.21h

#10 E si, per cas, s'i escason...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 19.03h

Soi pas gaire inquietat. Nos caliá que lo FN governèsse per qu'òm pòsca remarcar qu'eles son pas cap de solucion mas que fan partida del problèma. Veirem-ben a las eleccions venentas los resultats del FN


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 17.04h

E per tornar au subjècte, òc, aquestei resultas fan frenir l'esquina per quau a un pauc d'èime occitanista... Pas que l'occitanisme deu necessariament èstre d'esquèrra, pasmens, ben mai que la victòria de la drecha e l'avançada, encara mai simbolica, de l'extrema drecha, es lo triomfle dau jacobinisme lo mai absolut.

Sembla luench lo temps dau Var rotge de 1851 :/


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 17.03h

#7 Ieu tanben auriáu escrich "Camaret d'Aigas", mai aquí escrivon "Camaret d'Egues" : http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/84b.html.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 16.51h

#6 (question totalament fòra subjècte tè : Coma se fa que la vilòta aquesta que s'anomena "Camaret sur Aigues" en francés deven "Camaret d'Egue" en occitan ? Son li ven pas dau riu "Aigas", ortografiat de plusiors biais en francés, notadament Aigues, Aygues, Eygues, etc (amb aquesta -y- que transciu aproximativament la prononciacion en occitan) ?
https://fr.wikipedia.org/wiki/Aygues

Meti l'article en francés que l'a pas de pagina en occitan sus aqueu riu).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 15.46h

#4 Pensi pas que siga lo moment de polemicar, me semblava pas que lo comentari de Julian mostrèsse d'egoïsme. Es verai que la vila lengadociana es lo sèti dau CIRDÒC, e aquò pòt aver de consequéncias grèvas sus l'occitanisme besierenc. Ara nòstre dever d'occitans es de se recampar: podèm pas contunhar de se devesir mentre qu'una part importanta de nòstre país es a devenir la ciutadèla dau chauvinisme francés. Avèm de besonh d'una reaccion patriotica urgenta.

Un apondon a mon art... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 15.45h

#4

Es verai que Frejús o Cogolin son dei ciutats ambe fòrça associaciens occitanistas coma Calandreta, IEO, ... Crese subretot que Julian volié parlar dei associaciens qu'obran per la lenga e la cultura occitanas e que bensai van patir per lei ans que vènon.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 15.19h

#2 E perqué pensatz 'sustot' a Besièrs? A Frejús o a Cogolin vos sembla mens preocupant que l'FN siá al poder? Los occitans serián pas egals dins l'adversitat???

Nos balhatz una manifestacion tipica d'egoïsme lengadocian.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 15.14h

En tot cap un fèit que'm sembla indenegable. Las chifras mei bonas, l'FN que las s'amassa en Occitania. Lhèu que i védem a s'espelir ua consciéncia nacionau, mès n'ei pas briga la qui voirem. Ua malahèita mei...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 13.18h

Bon coratge pel monde que lor ciutat passèt a l'extrèma drecha. Me pensi sustot als estatjants de Besièrs e tanben a las gents que trabalhan al CIRDÒC, Calandreta, IEO Lengadòc, ... Anatz patir paures de vosautres !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Gavotina maritima - Pelha. © Laurenç Revest

    Gavotina Maritima: Pelha (Comtat de Niça) © Laurenç Revèst

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Fòto de Pascau Sebat

    Cauma generau, Tolosa 5 de febrièr de 2018

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


38%



48%



14%



0%




Vots 50 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)