Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

An editat una benda dessenhada istorica suls catars

La Chambrà d’Òc presenta Nidus Haereticorum, un libre en BD que conta las vicissituds e las abituds dels catars, a travèrs dels uèlhs d’un prefècte catar e los d’un inquisitor papal

| Nidus Haereticorum
Los 11, 12 e 13 d’abril que venon, se presentarà al sit de Torino Comics, a Turin (Piemont), l’album Nidus Haereticorum, una benda dessenhada editada per la Chambra d’Òc. L’album conta las istòrias d’aqueles catars percaçats al país, que travèrsan los Alps per se refugiar dins los vilatges de las Valadas ont, luènh de la zòna d’accion de l’armada francesa, los bons òmes i demòran plan. Acompanharà las presentacions una exposicion dels dessenhs originals.
 
Amb un scenari d’Stefano Quaglia, de dessenhs de Silvano Beltramo e de colors de Rossano Stefanin, e mai amb un article de Mary Soresina, l’album es completat amb una bibliografia brèva. E sa tòca es de far conéisser melhor los catars e lor istòria.
 
L’objectiu d’aquela nòva edicion de la Chambra d’Òc es de publicar un libre que conta las vicissituds e las abituds dels catars, a travèrs dels uèlhs d’un prefècte catar e los d’un inquisitor papal. L’istòria ensaja d’èsser lo mai possible rigorosa e ajustada a l’istòria. La tòca es tanben de desvelhar l’enveja de conéisser aquela epòca, quand comencèt la nòstra repression nacionala.
 
L’album se presenta en doas edicions, una en occitan e una autra en italian.
 
 
 
 
_____
QUAGLIA, Sivano; BELTRAMO, Silvano. Nidus Haereticorum. Chambra d’Òc, 2014. 64 paginas. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Oton d'Aniòrt Aniòrt de País de Saut
5.

#3 Los istorians franceses, que pretendètz gascons mas que jamai non escriuràn pas dins la lenga del nòstre Pèir de Garròs nacional, non vòlon creire al « mite d'una Occitania monolitica », mas non trastejan ni un minutet per aderir sens resèrva al mite d'una França una e indivisibla… Aquò tanben nos pòt semblar curiós.

E de curiosetats, n'i a plan mai qu'aquò : de catars, ne trobam pas cap en Roèrgue, ni en Auvèrnha, ni en Lemosin, ni mai en Provença, e, ça que la, podèm malaisidament imaginar, per o explicar, una influéncia, quina que siá, de Gasconha. Per contre, de Catars, ne trobam e Renania, en Champagne, en Lombardia, per exemple. Alavétz, qué ? Los de Champagne, de Lombardia, de Renania germanofòna, son de Lengadocians diferents dels Gascons ? Lo Dossat non demòstra pas res per res, se que non que de fonts documentadas subre un eventual e pauc probable catarsime gascon garonenc al mens mancan completament. Ni mai, ni mens.

E puèi plan m'agradariá tanben de saber d'ont sortisson l'idèa que los Gascons serián individulaistas, mai que mai a una epòca preconsumerista, dins una societat tradiconala e rurala que la solidaritat entre las gents i èra vitala qu'indispensabla, coma pertot en Euròpa e pel mond !!!

Mas al dessús de tot, voldriái ben compréner cossí se pòt que lo gascon — s'aquò existís, LO gascon, çò que demòra una ipotèsi, al meteis títol que LO lengadocian o tota autra lengeda linguïstica — siá pas estat comprenesible per un Occitan de la riva dreita de Garona, a l'Edat Mejana, es a dire a un moment que las lengas romanicas, mai vesinas de lor font comuna latina, s'entendián melhor entre elas.

  • 5
  • 0
Jig Mimbasta
4.

Qu'èi tanben parlat, bèths ans a en Òlt, dab un occitan non-gascon qui ne mostrava pas nada simpatia peus catars : qu'èra francmaçon… Òm que's pòt sentir occitan (gascon o non) e s'identificar pas briga a la filosofia catara (en tot estimar qu'estón victimas d'ua injustícia gran — que disi : d'un crimi contra l'umanitat — e dab eths, tot lo pòble entorn).

  • 2
  • 0
Ròdrigò Bigòrra
3.

Adixatz,

En parcourant un recueil d'articles d'un des grands spécialistes du catharisme
(le gascon Yves Dossat, Eglise et hérésie en France au XIIIe siècle, 1982),
j'ai trouvé encore la confirmation de la spécificité gasconne face au
Languedoc. En effet, si politiquement et militairement des régions gasconnes
ont été affectées par la croisade menée contre les cathares (Comminges,
Couserans, Bigorre), il n'y a pas trace, en revanche, d'une quelconque
implantation de la religion "cathare" à l'intérieur des limites de la Gascogne
linguistique.

Je cite l'introduction de cet ouvrage, p iii:

"Un point mérite l'attention, l'hérésie n'a pas franchi la Garonne. Il est
étonnant qu'un contraste aussi frappant n'ait pas retenu l'attention, il nous
semble essentiel. C'est pourquoi nous n'admettons pas le mythe d'une Occitanie
monolythique, bloc sans faille, construction abstraite et arbitraire. Nous
croyons en revanche qu'il existe, au sud de la Garonne, une réalité bien
vivante, avec sa langue, son particularisme, sa vie propre: la Gascogne."

article "Catharisme et Gascogne" (XVI, pp 167-168):
"les parfaits ont ils eu de la difficulté à se faire entendre? On les
comprenait certainement, mais ils représentaient un élément venu de
l'extérieur. Au Moyen Age, le gascon était considéré comme différent des
autres parlers méridionaux. Les prédicateurs [cathares] s'exprimaient en
occitan, de là une entrave à leur action. Une coïncidence est digne de
remarque. Le Couserans forme, sur la rive droite de la Garonne, une poche de
l'Aquitaine antique et des parlers gascons. Il n'a pas été atteint par le
catharisme.
Faut-il évoquer la notion de mentalité collective ? Un peuple différent,
proche des Ibères et distinct des Celtes, n'a pas seulement marqué son
originalité dans les faits linguistiques, mais aussi dans les façons de
penser. La propagande dualiste [=cathariste]n'a pas trouvé prise et a échoué
devant l'individualisme gascon.
La Garonne sépare les Gaulois des Aquitains, selon la phrase célèbre de César.
On peut dire aussi que la Garonne sépare le pays cathare des régions
réfractaires à l'hérésie."
bonne lecture
Guillem,

  • 1
  • 3
Mathias GIBERT vilmaanda
2.

Aquo's una nòva de las bonas!
Soi pas un especialista - mon jutjament val çò que val, mas me cal dire que m'agradèt fòrça la BD "Soi Catar", tan sul plan del desenh coma del scenario. Una pena sonque qu'exista pas en oc!

Òsca per poder legir de BD en oc!

  • 2
  • 0
Pirolet
1.

Comprarai lo libre en occitan. Ara lo cal revirar en francés per contrar las asenadas que circulan suls catars dins la "doulce France".

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article