CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dijòus, 24 d'abril de 2014, 03h00 Politica,Lenga,Internacional

Los cònsols senegaleses son pas mai obligats de saber lo francés


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L'assemblada nacionala de Senegal
© HaguardDuNord





Etiquetas
francés, lengas, senegal

Mestrejar lo francés a l’oral e l’escrich es pas mai obligatòri pels cònsols senegaleses, qu’a partir d’ara deuràn solament demostrar que sabon legir e escriure dins una de las lengas nacionalas del país o en arabi, segon d’informacions de Nationalia.
 
L’Assemblada Nacionala de Senegal a modificat lo Còde General de las Collectivitats Localas en i levant l’obligacion de mestrejar la lenga coloniala, çò a reportat l’Agéncia de Premsa Senegalesa. “Après 54 ans d’independéncia, es arribat lo temps de nos administrar per mejan de las nòstras lengas pròprias”, çò diguèt lo deputat Samba Diouldé Thiam. De son costat, per la deputada de l’oposicion Aida Mbodji, aquela nòva nòrma solament legaliza çò qu’èra ja un fach. “D’òmes e de femnas competents e sens cap de coneissença del francés dirigisson los destins de lors collectivitats localas”, çò nuancèt.
 
Segon la constitucion de Senegal, la sola lenga oficiala de la republica es lo francés. Ça que la, sièis lengas son dichas “lengas nacionalas: lo diòla, lo malinke, lo pul, lo serèr, lo soninke e lo wolòf, qu’es la lenga iniciala d’un 40% de senegaleses e que de còps ten lo ròtle de lenga comuna, e mai se lo plurilingüisme es abitual.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

25 d'abril 20.04h

#6 Que soi urós los senegalés qu’estimin que n'an pas mei mestièr deu francés : qu'ei ua causida loa e tant de bon.
Qu'èi tanben encontrat un còp ua congolesa qui'n sabè grat a la colonizacion de l'avè hèita hemna libra, ad era : atau que's causí l'òmi qui volè en lòc de'u se daishar impausar per la familha segon critèri socio-etnics. Cap pilla shens caire, ni crasta shens barrat…
Mes aquò rai, estant que ne conéishetz pas sonque ua grasilha de lectura : França qu'ei péger... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 18.48h

#5 Urosament qu'en Mali i son anats los franceses per los desliurar dels imperialistas e lor menar la democracia. A! non! Los franceses son anats se batre amb los toarègs que luchavan per lor libertat, e son anats donar de vam als terroristas...

S'o aviatz pas remarcat, l'arabi en Senegal es una lenga facultativa, e sa preséncia se comprén per de motis culturals-religioses. Per contra, lo francés èra pas facultatiu mas obligatòri.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 01.50h

#3 Anatz explicà’c aus Malians qui an hèit l'assaja de la terror en nom de Diu.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 22.50h

Ua grana novèla, qui esperavi bèth temps a !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 21.09h

#2 Colonialisme, segur. Mas pas piéger que lo francés. Lo piéger colonialisme es lo de la terror en nom de la libertat, egalitat e fraternitat


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 19.47h

Anam pas plorar per lo francés al Senegal mas se l'arabi es d'arab, alara es un colonialisme piéger que lo francés.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 11.38h

Brava nòva. N'i a pron de colonisazion!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19
  • sol Aush 19
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 18
  • sol Carcassona 21
  • sol Clarmont-Ferrand 16
  • sol Confolent 15
  • sol Gap 8
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 16
  • sol Limòtges 17
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 13
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 20
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 20
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Lisa Gròs

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Mentan

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)