CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Actualitats

Diluns, 5 de mai de 2014, 03h00

Las Illas Marshall denóncian las nòu poténcias nuclearas mondialas

Los Archius Municipals de Girona an numerizat los documents del Tribunal de Reclamacions Nuclearas d’aquela petita republica del Pacific, ont los Estats Units faguèron 67 ensages nuclears


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


La Republica de las Illas Marshall, dins l’Ocean Pacific, presentèt fa una setmana una accion al Tribunal Internacional de Justícia de L’Aia contra las nòu poténcias nuclearas per “violacion flagranta de la legislacion mondiala”. En concret, lo govèrn marshallés acusa la Corèa del Nòrd, los Estats Units, França, Índia, Israèl, Paquistan, lo Reialme Unit, Russia e China d’avançar pas cap al desarmament, çò que comanda lo Tractat de Non-Proliferacion Nucleara de 1968.
 
Al delà, las Illas Marshall denóncian qu’aqueles estats contunhan de modernizar lors arsenals nuclears per los adaptar al sègle XXI, en luòc de negociar lo desarmament, coma insistisson publicament.
 
De 1946 a 1958, après la Segonda Guèrra Mondiala, las Illas Marshall venguèron un dels principals endreches d’assages de bombas atomicas coma territòri en fideïcomís dels Estats Units. Los seissanta sèt assages nuclears aguèron d’importantas repercussions sus l’environament e sus la santat dels abitants e, en l’an 2001, lo Tribunal de Reclamacions Nuclearas dictèt una indemnizacion de 563 315 500 dolars dels Estats Units a la populacion de Bikini, un dels atòls marshalleses, que crei qu’aquò es pas pro. Per aquò lo govèrn de las Illas Marshall a denonciat tanben los Estats Units a un tribunal estatsunidenc.
 
 
Los archius nuclears de las Illas Marshall, susvelhats a Girona
 
Cal remembrar que tota la documentacion sonòra e audiovisuala del Tribunal de Reclamacions Nuclearas sus los assages dins las Illas Marshall, l’an numerizada als Archius Municipals de Girona (Catalonha), ont es susvelhada. Mercés a un acòrdi de collaboracion entre lo tribunal e la comuna de Girona, los documents arribèron al Centre de Recèrca e Difusion de l’Imatge (CRDI) en tres estapas, entre setembre de 2012 e agost de 2013. L’organisme municipal s’engatja a numerizar e organizar aquela documentacion importanta, e a tornar a las illas los documents originals après ne far las còpias.
 
 
Jos dominacion britanica, alemanda, japonesa, estatsunidenca…
 
Lo primièr europèu qu’arribèt a las Illas Marshall foguèt lo navigaire basco Alonso de Salazar al sègle XVI, mas l’escambi amb la populacion locala, d’origina micronesiana, se passèt pas fins abans la fin del sègle XVIII, quand i arribèron los angleses menats per John Marshall (que donèt son nom a las illas) e Thomas Gilbert. A la mitat del sègle XIX, los alemands i establiguèron una basa comerciala permanenta e las Illas Marshall se declarèron protectorat alemand en 1885.
 
En 1914, amb l’esclatament de la Primièra Guèrra Mondiala, los japoneses capitèron a contrarotlar militarament los principals atòls. Pendent la Segonda Guèrra Mondiala i aguèt dins las Illas Marshall d’importantas batalhas e, un còp acabada la guèrra, los Estats Units, coma venceires, administrèron las illas. En 1979 Washington reconeguèt la constitucion e lo govèrn de la Republica de las Illas Marshall e, en 1986, intrèt en vigor lo tractat de liura associacion amb los Estats Units, que concedissiá la soberaneitat a l’archipèla. La procedura d’independéncia s’acabèt formalament en lo drech internacional en 1990, quand l’ÒNU considerèt oficialament finida la tutèla. Tre aquel moment la principala font d’intradas de l’economia de las illas son las subvencions qu’autreja lo govèrn estatsunidenc.
 
A l’ora d’ara, la Republica de las Illas Marshall a una populacion d’aperaquí 68 000 abitants, repartits en vint e nòu atòls e cinc illas, amb una estenduda aproximativa d’un milion de quilomètres cairats. Lors vesins mai prèps son los Estats Federats de Micronesia, a l’oèst, e la Republica de Kiribati, al sud. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

6 de mai 19.57h

Un jorn caldrà parlar tanben de las illas Chagos, que TOTA la populacion ne foguèt deportada a l'illa Maurici pels angleses per far plaser al govèrn dels Estats Units qu'i a istallat una basa. Aquel crim contra l'Umanitat foguèt perpetrat amb la complicitat del govèrn maurician qu'en mai d'aquò se gardèt pendent un vintenat d'annadas "l'indemnizacion" a l'epòca de l'inflacion galopanta (totas las annadas 70 e mai encara). Quand tornèron la moneda als chagossians, foguèt sens interess... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 21
  • sol Aush 22
  • sol Bordèu 22
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 23
  • sol Carcassona 22
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 17
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 23
  • sol La Gàrdia 19
  • sol Limòtges 19
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18
  • sol Lo Puèi de Velai 15
  • sol Marselha 22
  • sol Montpelhièr 22
  • sol Naut Aran 18
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 22
  • sol Pau 23
  • sol Peireguers 21
  • sol Rodés 22
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 22
  • sol Valença 18

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Lo Grau dau Rei (Camarga)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Manifestacion sociala. © Remèsi Firmin

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)