Actualitats
La Nòva Caledònia elegís uèi lo congrès que la menarà al referendum d’autodeterminacion
La Nòva Caledònia renovèla uèi son amassada legislativa, lo Congrès, e tanben las tres assembladas provincialas. Aquel vòte es fòrça transcendent, tant que los nòus deputats son los que deuràn menar lo país a la convocacion d’un referendum d’autodeterminacion, segon çò que rapòrta Nationalia.
L’acòrdi de Nouméa, signat per Lionel Jospin en 1998, prevei un referendum d’independéncia per la Nòva Caledònia entre 2014 e 2019. Se tres cinquens dels deputats neocaledonians arriban pas a cap de pache, serà l’estat francés que convocarà lo referendum.
Dins l’eleccion d’uèi, los independentistas espèran de melhorar lo resultat obtengut en 2009, quan atenguèron 23 deputats sus 54. Aqueste còp los independentistas se presentan amassats en una sola lista menada pel deputat Roch Wamytan, del Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista. Es probable que los francistas sián encara la majoritat mas capitarián pas los tres cinquens de la cambra parlamentària.
Los elegits d’aquela eleccion deuràn negociar la data e la question del referendum d’autodeterminacion amb lo govèrn francés. Lo govèrn francés s’es manifestat engatjat amb l’acòrdi de Nouméa, mas ditz que se mostrarà tanben receptiu a un acòrdi entre los unionistas e los independentistas per definir un estatut nòu amb mai d’autonomia sens arribar a l’independéncia.
La Carta del pòble canac
Lo Senat Tradicional de la Nòva Caledònia aprovèt fa doas setmanas la Carta del pòble canac, un document signat per aquel organisme consultatiu qu’agropa las autoritats tradicionalas de l’illa.
Aquel document especifica qualas son las valors fondamentals de la civilizacion canaca e l’organizacion tradicionala de la societat. Al delà, conten un capítol especific sus “l’exercici del drech a l’autodeterminacion del pòble canac”. Dins aquel sens los caps canacs reconeisson que “lo pòble canac es sobeiran”.
La carta ensaja de protegir las lengas canacas e las exigís dins l’escòla, e sustot cèrca que se pòsca establir un encastre de relacions “acceptablas pel pòble canac” entre l’illa e l’estat francés se lo referendum independentista se debanava pas.
L’acòrdi de Nouméa, signat per Lionel Jospin en 1998, prevei un referendum d’independéncia per la Nòva Caledònia entre 2014 e 2019. Se tres cinquens dels deputats neocaledonians arriban pas a cap de pache, serà l’estat francés que convocarà lo referendum.
Dins l’eleccion d’uèi, los independentistas espèran de melhorar lo resultat obtengut en 2009, quan atenguèron 23 deputats sus 54. Aqueste còp los independentistas se presentan amassats en una sola lista menada pel deputat Roch Wamytan, del Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista. Es probable que los francistas sián encara la majoritat mas capitarián pas los tres cinquens de la cambra parlamentària.
Los elegits d’aquela eleccion deuràn negociar la data e la question del referendum d’autodeterminacion amb lo govèrn francés. Lo govèrn francés s’es manifestat engatjat amb l’acòrdi de Nouméa, mas ditz que se mostrarà tanben receptiu a un acòrdi entre los unionistas e los independentistas per definir un estatut nòu amb mai d’autonomia sens arribar a l’independéncia.
La Carta del pòble canac
Lo Senat Tradicional de la Nòva Caledònia aprovèt fa doas setmanas la Carta del pòble canac, un document signat per aquel organisme consultatiu qu’agropa las autoritats tradicionalas de l’illa.
Aquel document especifica qualas son las valors fondamentals de la civilizacion canaca e l’organizacion tradicionala de la societat. Al delà, conten un capítol especific sus “l’exercici del drech a l’autodeterminacion del pòble canac”. Dins aquel sens los caps canacs reconeisson que “lo pòble canac es sobeiran”.
La carta ensaja de protegir las lengas canacas e las exigís dins l’escòla, e sustot cèrca que se pòsca establir un encastre de relacions “acceptablas pel pòble canac” entre l’illa e l’estat francés se lo referendum independentista se debanava pas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ara li toca a Catalunya, però per que no Nova caledonia, Corcega , Occitania i Escocia, clar que el Sud-Tirol, el Veneto, per que no?
Perquè l'estat francès no fa el mateix amb Còrsega? No dic Occitania perquè no sembla que la majoria dels occitanistes vulguin la independència.
Per s'assabentar sul comportament de l'estat francés en Nòva Caledònia, l'excellent filme de Mathieu Kassovitz sul chaple d'Ouvéa
https://vimeo.com/94849956
(amb jos-títols en castelhan)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari