Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Vèrs la solucion a l’SNCM?

| Louis Moutard-Martin (SHIPMANIA.jimdo.com)

La cauma comencèt lo 24 de junh e contunha. La tension monta a Marselha, en Corsega, a Transdev e al govèrn. Los actors economics avián manifestat la paur per las consequéncias grèvas e durablas de la cauma.


L’SNCM, Société Nationale Maritime Corse-Méditerranée, nasquèt en 1969 jol nom Compagnie Générale Transméditerranéenne (CGTM), amb la tòca d’assegurar las comunicacions maritimas entre Occitània e Corsega, e tanben amb Sardenha, Argeria e Tunisia. Foguèt privatizada en 2006: l’accionariat de l’emblematica entrepresa marselhesa correspond a Véolia Transdev (66%), l’estat francés (25%) e los emplegats (9%).
 
La darrièra proposicion de pache social es de remandar 500 emplegats sus 2600. La rason principala, en mai de l’estat financièr de la companhiá, seriá la sancion anonciada per la Comission Europèa lo 20 de novembre de 2013. L’SNCM deu remborsar los 440 milions d’èuros en ajudas publicas obtengudas indegudament.
 
Las negociacions son estadas duras dempuèi lo començament. I ajudèt pas pas gaire lo fach qu’als representants de Transdev lor es pas donat lo poder de dedicir d’espereles. A cada còp lor a calgut  contar çò que se passava ailabàs e an degut esperar —e amb eles an degut esperar los representants de l’accioniariat, Gilles Bélier per l’estat, e los dels emplegats— la decision dels patrons que o devián pesar tot a París.
 
 
Lo primièr ministre a l’ajuda
 
Lo Primièr Ministre Manuel Valls s’èra exprimit dimars en dirècte a Le Journal de TF1 per criticar l’actitud dels emplegats en qualificant d’insuportable lo blocatge dels naviris al pòrt de Marselha. Per sortir d’aquela carrièra bòrnia, Valls aviá prepausat pas res mai que lo redreiçament judiciari (cessacion de pagaments) de l’SNCM.
 
Aquela presa de posicion aviá estomagat los sindicats qu’èran per la mesa en plaça d’una moratòria fins en novembre, que lor permetèsse de trobar d’investidors e de melhorar la situacion de l’entrepresa en evitant una procedura judiciària. En reaccion, los sindicats acceptèron de reprene las negociacions, mas en s’esperant, segur, a trobar de posicions plan duras de la part de Transdev, encoratjats per las proposicions del cap de govèrn.
 
 
Ièr se passèron de causas
 
Véolia Group comuniquèt ièr d’aprèsmiègjorn qu’es dispausada a cedir sa participacion per 1 èuro. Transdev es donc dispausat a abandonar un montant de 115 milions d’èuros.
 
Valls anoncièt tanben que lo govèrn, “dins las oras venentas”, prendriá “totas las mesuras necessàrias per far cessar los blocatges de naviris e de pòrts de la part dels caumaires de l’SNCM”. “Los blocatges an tròp durat, es un afar de l’estat de drech”, çò a declarat dins la sesilha de las questions a l’Assemblada Nacionala. Valls estima qu’aquesta cauma menaça la subrevivença de l’entrepresa e tanben la de l’economia còrsa. “Compreni perfièchament l’exasperacion dels mitans economics còrses”, çò manifestèt tanben, e suggeriguèt de “parlar de mesuras de compensacion”.
 
E arser, finalament, los sindicats comuniquèron qu’avián obtenguda una moratòria de qualques meses qu’exclutz dins l’immediat una procedura de redreiçament judiciari. Manca solament que lo tèxte siá conegut per los emplegats.
E uèi seràn las analisis.
 
 
Catastròfa en Corsega...
 
Dempuèi lo començament del conflicte, “230 000 passatgièrs son estats perduts, certanas ostalariás son gaireben vuèjas en plena sason estivala”, çò a manifestat la presidenta de l’Agéncia del Torisme Còrs, Vanina Pieri, dins una entrevista a Corse Matin.
 
 
...e lo bonaür de Tolon

Los fèrris, los naviris de crosièra qu’an pas pogut desbarcar a Marselha an fach lo bonaür del pòrt de Tolon. Un crosierista despensa quicòm coma 67 èuros per jorn. En data de dimars a Tolon avián comptat 32 000 passatgièrs imprevistes.




Manèl Zabala

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article