CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Actualitats

Dimècres, 23 de julhet de 2014, 03h00 Societat,Politica

Lengadòc > Lengadòc Bas > Besierés

Besièrs, 805 ans après lo Grand Masèl


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Lo 22 de julhet passat foguèt un anniversari dels mai sorns, lo del Grand Masèl de 1209, valent a dire lo chaple de la populacion besierenca pels crosats venguts mai que mai de França dins lo Comtat de Tolosa per reprimir çò qu’èra del ponch de vista de Roma l’eretgia catara.
 
Los aperaquí 20 000 crosats avián començat lo sèti de la vila de Besièrs lo 21 de julhet e avián demandat, amb la mediacion de l’evesque de la ciutat, siá als 222 “erètges” que coneissián lors noms de se rendre, siá a la populacion d’ampla majoritat catolica de los liurar, çò que los unes e los autres refusèron. L’endeman, pr’amor d’una sortida mancada, los crosats poguèron intrar dins la vila e i massacrèron una granda part dels besierencs —almens 7 000 personas, benlèu fòrça mai— abans de cremar tot Besièrs dins un incendi gigant.
 
E mai la populacion se foguèsse refugiada dins las glèisas e la catedrala, los crosats los matèron sens pietat e sens distincion d’edat, de sèxe ni de cresença. Ansin lo cronicaire alemand Cesari d’Heisterbach, un monge cistercenc de la meteissa epòca, atribuiguèt al legat pontifical, l’abat de Cistèl Arnaud Amalric, aquesta frasa: “Cædite eos, novit enim Dominus qui sunt ejus”, “Matatz-los, que lo Senhor sap qual son sieus”, interpretada apuèi coma “Matatz-los a totes, Dieu reconeisserà los sieus”.
 
Lo Grand Masèl demòra una de las mai crusèlas manifestacions de l’intolerància religiosa e l’episòdi mai dur de la Crosada que menèt a l’annexion a França e al declin de la cultura occitana. Mentre que Besièrs, ara, la dirigís un cònsol chauvinista francés d’extrèma drecha, sembla de s’impausar en Occitània un dever de memòria per totas las victimas del chaple.
 
 
Aquí per illustrar aquel tragic eveniment las laissas XXI e XXII de la Cançon de la Crosada, dins la partida redigida de biais contemporanèu a la guèrra per Guilhèm de Tudèla.
 
Le barnatges de Fransa e sels de vas Paris,
E li clerc e li laic, li princeps e·ls marchis,
E li un e li autre an entre lor empris
Que a calque castel en que la ost venguis,
Que no·s volguessan redre, tro que l’ost les prezis,
Qu’aneson a la espaza e qu’om les aucezis;
E pois non trobarian qui vas lor se tenguis
Per paor que aurian e per so c’auran vist.
Que s’en pres Monreials e Fanjaus e·l païs;
E si aiso no fos, ma fe vos en plevis,
Ja no foran encara per lor forsa conquis.
Per so son a Bezers destruit e a mal mis
Que trastotz los aucisdron: no lor podo far pis.
E totz sels aucizian qu’el mostier se son mis,
Que no·ls pot grandir crotz, autar ni cruzifis;
E los clercs aucizian li fols ribautz mendics
E femnas e efans, c’anc no cug us n’ichis.
Dieus recepia las armas, si·l platz, en paradis!
C’anc mais tan fera mort del temps Sarrazinis
No cuge que fos faita ni c’om la cossentis.
Li gartz per los osdals c’an pris se son assis
Que trobon totz d’aveir e manens e farsis;
Mas Frances, cant o viron, per pauc no rabgen vis:
E meton els albers les cavals e·ls rocis,
            Car la fosa·l prat paihs.
 
Le reis e li arlot cugeren estre gais
Dels avers que an pres e ric per tost temps mais.
Quant sels lor o an tout, tug escrian a fais:
“A foc! Afoc!, escrian li gartz tafur pudnais.
Doncs aporton las falhas, tan grandas quom us rais;
La ciutatz s’en espren e leva se l’esgalis.
La vila ars tratosta de lonc e de biais.
Aisi ars e ruinet Raof, cels del Cambrais,
Una rica ciutat que es depres Doais;
Poichas l’en blasmet fort sa maire n’Alazais,
Per o el la·n cuget ferir sus en son cais.
Cant cel sentiro·l foc, cascus areire·s trais;
Donc arson las maizos e trastotz los palais,
Mot gonïos i ars, mot elme e mot gambais,
Que foron faitz a Chartres, a Blaia o a Roais,
E mota bona rauba, c’om cove que la lais.
E ars totz lo mostiers, que fetz maestre Gervais:
Pel mieg loc se fendec per la calor e frais,
            En cazeron dos pans. 
 
 

 
GJB



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

24 de julhet 11.18h

Cal recordar que aquest fet es va repetir abans i després: Marmande (on potser es va dir aquesta frase per 1r cop), Menerba... fins Montsegur (el darrer reducte càtar). Sense oblidar Muret 1213: origen de totes aquestes massacres.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de julhet 11.22h

#1 T'inquietes pas, lo Guilhabèrt : a Gaza, s'abandonan pas los metòdis ja probats… E qué vòlesque lo tieu dieu i reconèsca ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de julhet 11.20h

Arnaud Amalric lairèt aquesta frasa: “Cædite eos, novit enim Dominus qui sunt ejus”, dins la lenga del Can de Dieu (Domenge de Gusman), çò que significava en lenga dels bons crestians : “Matatz-los, que lo Senhor sap qual son sieus”, interpretada apuèi coma “Matatz-los a totes, Dieu reconeisserà los sieus”. Mas çò segur es que lo paure Crist los riscava pas de reconéisser per sieus, eles dos, lo quite Arnaut Amalric e lo sieu imitator zelat : Folquet de Tolosa…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de julhet 08.13h

Intelligenti pauca.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 27
  • sol Aush 27
  • sol Bordèu 26
  • sol Briançon 15
  • sol Caors 26
  • sol Carcassona 25
  • sol Clarmont-Ferrand 21
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 14
  • sol La Canau 26
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 22
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18
  • sol Lo Puèi de Velai 19
  • sol Marselha 25
  • sol Montpelhièr 25
  • sol Naut Aran 21
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 26
  • sol Pau 25
  • sol Peireguers 25
  • sol Rodés 27
  • sol Tolon 24
  • sol Tolosa 25
  • sol Valença 20

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • Senhaletica bilenga: las charrièras de Vèina (País de Buech). © Laurenç Revèst

    Senhaletica bilenga de las charrièras de Vèina (País de Buech)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Chapela de Sant Bernat. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Jean-Charles Valadier

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Nimes. © Carles Pino

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)