Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Erdoğan es elegit president de Turquia per majoritat absoluda

L’actual primièr ministre anóncia una reforma per agrandir son poder

Recep Tayyip Erdoğan a ganhat las eleccions presidencialas amb un 52% dels vòtes e una participacion del 70%. E mai s’aquel resultat es pas definitiu, caldrà pas far lo segond torn de vòte. Amb lo sosten electoral d’aqueste dimenge passat, Erdoğan vendrà lo primièr cap elegit democraticament qu’emprendrà una reforma legala per agrandir sos poders per venir president executiu e cap absolut.
 
Es lo primièr còp que lo president l’elegisson a las urnas. Fins ara l’elegissiá lo Parlament. Se tracta d’un cambiament que prepausèt lo quite Erdoğan, après dètz annadas en èsser lo primièr ministre.
 
En campanha Erdoğan a dich que sa tòca es de consolidar lo país coma poténcia economica regionala. L’oposicion planh que sa tòca es d’impausar sa vision autoritària e de transformar lo regim en un sistèma presidencialista a la faiçon francesa o estatsunidenca, ont lo president acomola practicament tot lo poder.
 
Lo principal rival a las urnas, Ekmeleddin İhsanoğlu, planhiá l’acomolacion de poder d’Erdoğan. De fach los detractors afirman qu’Erdoğan vòl èsser lo nòu soudan, en remembrant l’epòca de l’Empèri Otoman.
 
 
Protèstas socialas
 
Aquelas eleccions son arribadas après qu’Erdoğan, coma primièr ministre, a capitat de far calar los opausants per carrièras e dins los mèdias. Tanben ensagèt de far calar las protèstas creissentas contra sa politica en arrestant d’usatgièrs dels rets socials, e quitament enebiguèt Twitter.
 
En seguida de las protèstas de la Plaça Taksim, los rets socials son plens de denóncias, qu’amb satira e umor, critican que lo govèrn de Recep Tayyip Erdoğan educa los turcs dins un estil de vida religiós e conservator.
 
Fa una setmana, de milièrs de ciutadanas turcas publiquèron suls rets socials d’imatges lors en risent, en responsa als comentaris del viceprimièr ministre del país e pòrtavotz del govèrn, Bülent Arınç, que diguèt qu’una femna deu pas rire en menant de bruch en public.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Aubèrt Gorreth Auloron
1.

quina lhètra ei la "ğ" dehens l'alfabet occitan? b'ei ua grafia regionau?

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article