CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 17 de julhet

Actualitats

Divendres, 29 d'agost de 2014, 03h00 Politica,Internacional

E en 2015, qué? Que se passarà en Catalonha après lo referendum d’autodeterminacion?

Negociacions, declaracion unilaterala d’independéncia, govèrn d’unitat e procès constituent son las claus dels meses que seguiràn la consulta


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Se lo doble òc s’impausa al referendum catalan d’autodeterminacion del 9 de novembre (lo 9-N), l’endeman començarà un periòde completament nòu de la politica catalana, e mai de l’espanhòla. Dissabte, Elisenda Paluzie, Hervé Pi e Vicent Partal expliquèron a l’Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Païses Catalans) quina podiá èsser la rota posteriora a la consulta e quinas ne serián las tòcas clau. La primièra, e prèvia, es d’assajar de portar tres milions de catalans a las urnas per validar internacionalament la consulta. Vos ofrissèm, gràcias a Vilaweb, un fuèlh de rota de çò que se pòt passar en questions e responsas.
 
1) Que se deu passar dins la consulta?
 
Elisenda Paluzie diguèt qu’una situacion ideala seriá que i aguèsse un pauc mai de 2 milions de personas que votèsson per un doble òc e 1 milion de vòtes per las autras opcions. Partal, qu’opinèt que los partisans del non boicotarián lo referendum, diguèt que çò mai important èra la participacion, e que 2 milions de vòtes serián pas un bon resultat, mas que se nos raprochèssem dels 3 milions seriá excellent. Despassar los 3 seriá fòrça dificil, mas definitiu. 
 
2) Que se passarà immediatament après la consulta?
 
La lei de las consultas establís que lo president de la Generalitat de Catalonha ten dos meses per prepausar al parlament las mesuras que devon implementar lo mandat popular, en aquel cas, proclamar l’independéncia. Per tant, a de temps fins al 9 de genièr de 2015 per far una proposicion que deu èsser concreta. I a tres elements qu’en principi semblan los mai logics: ofèrta de negociacions a l’estat, govèrn d’unitat e proclamacion de l’independéncia.
 
3) Que se pòt negociar amb l’estat espanhòl?
 
Dependrà del resultat del 9-N, mas una victòria clara del doble òc laissarà pas de plaça a cap de negociacion que non siá pas aquela de la secession. L’estat espanhòl pòt optar per la refusar, mas o farà en sabent que las consequéncias pòdon èsser fòrça grèvas tanben per el se i a una separacion non amistosa.
 
Una negociacion rasonabla deuriá durar, al maxim, un an. Caldriá negociar totas las condicions de separacion dels dos estats e seriá logic qu’Espanha cambièsse la constitucion per permetre la secession legalament. Coma ja s’es vist en las reformas recentas de la carta magna espanhòla, i a de proceduras fòrça rapidas per i far de modificacions.
 
Aquelas negociacions deurián partir de l’idèa que Catalonha avançariá en dessenhant la siá constitucion pròpria, de manièra que pauc a cha pauc la constitucion espanhòla deuriá cessar de se i aplicar. Ansin, se pòt fixar una data per que l’Agéncia Tributària de Catalonha assumisca lo cobrament de totes los impòstes; o ben se pòt anonciar que certanas leis espanhòlas —clarament la lei Wert menaçant l’ensenhament de l’occitan e del catalan— s’aplicaràn pas al Principat.
 
L’Union Europèa serà fòrça interessada per seguir de près aquelas negociacions o, quitament, per i participar, per tal de resòlver a aquel moment l’inclusion del nòu estat dins son ordenament.
 
4) Quin govèrn i deuriá aver?
 
Aquò dependrà del parlament e del president. Seriá logic de prepausar un govèrn d’unitat entre UDC, CDC, los socialistas catalanistas e ÈRC. ICV e la CUP sembla pas possible que se i integrèsson, mas se poiriá explorar una formula a la Tarradellas (un èx-president de la Catalonha autonòma): la creacion de doas conselhariás sens pòrtafuèlha per los dos partits, que serián pas responsables de la gestion mas que participarián al debat al maxim nivèl.
 
5) Se pòt far la proclamacion unilaterala d’independéncia?
 
L’immensa majoritat dels estats nòus naisson amb una declaracion unilaterala d’independéncia, e après qualques meses o qualques ans la negòcian amb l’estat del qual se son separats. En Euròpa, las solas excepcions a aquela situacion son estadas Chequia amb Eslovaquia, e Escòcia amb lo Reialme Unit, que ja an lo procès de pachat se lo òc ganha.
La proclamacion es un instrument valid que se pòt far servir en quin moment que siá. Se l’estat espanhòl s’aven a negociar, serà pas necessària, mas se tendrà sempre de mejans en resèrva s’òm assaja d’entrepachar lo procès.
 
6) Secession o dissolucion?
 
Elisenda Paluzie insistiguèt sus las proposicions formuladas per l’eslovèna Ana Stanič (pendent una autra conferéncia a l’Universitat Catalana d’Estiu), que defendiá que Catalonha deuriá voler la dissolucion de l’estat espanhòl actual. Segon Stanič, lo fach que la constitucion espanhòla reconesca l’existéncia de nacionalitats se deu interpretar de manièra que lo despart d’una d’aquelas trenca l’estat e lo dissòlv, e es çò que se passèt amb Eslovènia, Croàcia, Bòsnia e Serbia.
Aquò significariá que tant Catalonha coma Espanha deurián negociar de nòu l’apertenéncia a la comunautat internacionala, amb las meteissas condicions. E que la reparticion dels deutes e dels bens seriá fòrça mai equitabla.
 
7) E se i a d’eleccions?
 
En aquel periòde d’un an i pòt aver divèrsas eleccions. Al mes de mai, i a las eleccions localas de convocadas, segur, mas n’i poiriá aver d’espanhòlas. 
 
Tocant las localas, auriá fòrça sens de far de candidaturas unitàrias per que las comunas foguèsson tanben actrises de la creacion immediata del novèl estat catalan. Mas es evident qu’aquò es plan dificil, pr’amor dels interèsses locals variats. Queraque i aurà de luòcs on n’i aurà e de luòcs ont n’i aurà pas.
 
Tocant las possiblas eleccions espanhòlas, i a divèrsas alternativas. Çò mai coerent seriá de i participar pas, mas alara los partisans de se manténer dins Espanha i participarián e i restarián amb lors diputats, encara qu’aguèsson pauc de vòtes. Segurament, doncas, la melhora alternativa seriá de i participar, de nòu, amb de candidaturas unitàrias [per l’independéncia], e que los deputats elegits prenguèsson pas possession dels sètis o que participèsson pas a les sessions ordinàrias. 
 
8) Cal d’eleccions catalanas?
 
En qualque moment del procès caldrà iniciar lo trabalh de redaccion de la constitucion catalana. Es evident que, quand aquò se passarà, caldrà far d’eleccions, d’eleccions constituentas a las qualas los divèrses partits vendràn amb de proposicions sus coma deu èsser la constitucion. Abans, non cal pas far d’eleccions. Ne caldriá pas, e mai per proclamar unilateralament l’independéncia, en cas que lo 9-N la victòria del doble òc foguèsse clara.
 
9) Cossí se fa la constitucion?
 
Un còp elegit lo parlament constituent, aqueste a de proclamar una lei constitucionala provisòria, dins l’estil de la que redigís ja una còla de juristas menats per Santiago Vidal. Aquela lei regiriá lo país mentre que se redigiriá la constitucion definitiva. Dins los rapòrts del Conselh Assessor de la Transicion Nacionala, se descriu fòrça ben aquel periòde, coma lo caldriá organizar e quinas consequéncias auriá.
 
10) E qui apròva la constitucion?
 
Un còp aprovada pel parlament, la constitucion de la republica la cal sometre a referendum. E aquò es lo pas final. En dependent de coma anarà lo procès, l’independéncia se poiriá proclamar a la fin de 2015 o a la començança de 2016, e la constitucion se poiriá sometre a referendum a la fin de 2016 o en 2017.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

29 d'agost 21.50h

Los independentistas catalans qu'an lo dret de saunejar, totun, la deishuda que serà penosa: serà lo non qui l'emportarà, que m'ac jògui jo.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 d'agost 21.49h

Adixatz a tots , de quan en quan que guerdi eths jornaus espanhòus tà çò qui ei d'aquera consultacion e de mes en mes que vegi que tot aquerò que's va acabar per ua carnavalada .


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 d'agost 09.59h

Son pas tant los catalans que los politics catalans que cal s'inquietar que falhiscan !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Mentan

  • Castelar

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Crotz de Sant Bernat. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per ti, lo 14 de julhet...


25%



31%



43%



1%




Vots 121 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)