Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La polícia russa secuta de participants a la Conferéncia Mondiala dels Pòbles Indigènas

| Evgeniy Isaev
Los representants de las minoritats nacionalas de Russia an experimentat de fòrtas dificultats per participar a la primièra Conferéncia Mondiala dels Pòbles Indigènas qu’es a se debanar dempuèi ièr a la sedença de l’ÒNU, a Nòva York. Mai d’un activista dels dreches dels indigènas son estats secutats per la polícia pendent lor viatge a aquela conferéncia. Segon çò que denóncia lo Grop Internacional dels Afars Indigènas (IWGIA), an patit d’agarriments, lor an confiscat de passapòrts e los an quitament retenguts.
 
La representanta del Parlament Sami de la Peninsula de Kola (Lapònia, estat rus), Valentina Sovkina, foguèt secutada per la polícia de transit quand ensajava de viatjar a Nòva York via Kirkenes (Lapònia, estat norvegian). Sovkina capitèt a arribar a Kirkenes mas l’avion que la deviá menar a la conferéncia èra ja partit. Al delà de l’IWGIA, o explica ela meteissa sus son Facebook e o confirma un grop de lingüistas que dempuèi d’annadas fan lors recèrcas dins la Peninsula de Kola.
 
Aquel fach, l’explica tanben sus son Facebook l’activista pels dreches umans Svetlana Shmeleva. Al delà, Shmeleva denóncia la repression policièra que patiguèron qualques representants dels pòbles indigènas qu’anavan a Nòva York via l’aeropòrt de Sheremetevo, un dels dos aeropòrts internacionals de Moscòu. Dos dels representants lor prenguèron los passapòrts en disent qu’èran falses.
 
Mas l’atac contra Nadir Bekir, representant dels tatars de Crimèa, es benlèu lo mai espantant. Segon Silent View News, Bekir foguèt atacat en plena rota per quatre òmes cagolats que li panèron lo telefòn mobil e lo passapòrt. Quand anèt a la polícia per denonciar aquel atac, la polícia o considerèt un “panatòri normal”, e mai se li panèron pas l’argent ni sas besonhas. De mai, la polícia lo tenguèt doas oras al comissariat. Lo representant del tatars de Crimèa, minoritat de Russia de facto, a pas pogut anar a la conferéncia. De representants d’autras minoritats rapòrtan de faches similars als qu’a patit Bekir.
 
Segon çò qu’an raportat a Jornalet d’activistas de las minoritats de Russia, lo govèrn rus auriá recusat 3 organizacions que volián participar a aquela conferéncia. Al total dins lo Mond, 4 organizacions son estadas recusadas per lors govèrns, dont 3 en Russia.
 
 
La conferéncia
 
la primièra Conferéncia Mondiala dels Pòbles Indigènas (programa) es una amassada internacionala per partejar vejaires e practicas e per aténher que se fagan efectius lors dreches.
 
Aquela conferéncia, que l’ÒNU l’aculhís e qu’amassa de representants de tot lo Mond, cèrca de far de passes definitius per avançar en la realizacion dels dreches dels pòbles indigènas.
 
Segon l’ÒNU i a aperaquí 370 milions de personas de comunautats indigènas en 90 païses del Mond. Dins la majoritat dels cases son extrèmament vulnerables e an de problèmas grèus per accedir a lors ressorsas naturalas e servar lors lengas e tradicions.
 
E mai se, dins l’estat francés, sèm mantes qu’avèm de problèmas grèus per accedir a las nòstras ressorsas naturalas e servar las nòstras lengas e tradicions, de l’estat francés solament son anats a aquela conferéncia un grop de recèrca scientifica e un grop amazigh. Per rapòrt a l’estat espanhòl i son anats de representants de L’Universitat del Bascoat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article