Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo Senat francés prepausa que los departaments pòscan causir lor region

Dijòus passat, lo Senat francés aprovèt, per 175 vòtes en favor e 33 contra, una reforma territoriala amb 15 regions. Los senators decidiguèron de manténer las regions d’Alsàcia, Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon. Al delà, dins la nuèch de dijòus a divendres debatèron de las condicions del “drech d’opcion” que permetriá a un departament de s’unir a una region, segon çò que rapòrta Libération. Aquel “drech d’opcion” seriá un mecanisme qu’autorizariá un departament a quitar sa region actuala per s’associar a una autra region limitròfa.
 
De fach, lo Còde general de las collectivitats localas prevei ja un drech d’opcion mas amb de condicions fòrça dificilas: departament, region de despart e region d’aculhida o devon aprovar amb una majoritat de tres cinquens dels vòtes e, après, aquò deu èsser validat per referendum. Mas los senators decidiguèron de facilitar lo drech d’opcion en suprimissent lo referendum local e en limitant lo poder de blocatge de la region daissada, que poirà pas empedir lo despart de son departament s’o vòta pas una majoritat dels tres cinquens.
 
Aquel drech d’opcion figurava pas dins lo projècte de lei francesa. Lo govèrn de París ne voliá pas ausir parlar: “auriá dobèrt de debats sens fin”, çò disiá lo secretari d’estat de la reforma territoriala, André Vallini, en junh passat. Mas el meteis, un mes puèi, se diguèt prèst a ne parlar. Ara lo tèxt prevei de dobrir aquel drech dins un temps limitat. Los ecologistas creson que las condicions del drech d’opcion son encara plan dificilas e prepausan que la region quitada “aja pas son mot de dire”. Lo debat contunharà a la fin de novembre.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
2.

#1 Es una etimologia populara tras que polida, mai la realitat es que 'persona' es d'origina etrusca ('phersu'). Significa la masca, la careta de l'actor. S'una persona es d'en primier son ròtle dins la societat?

  • 3
  • 0
Eric 971
1.

Persona : per sonare en latin (de memòria) es la definicion de l'èste uman, dotat de paraula, capable de parlar. Los debats son obèrts !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article