Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Israèl se definís coma estat josieu

Lo govèrn ven d’aprovar una lei que deu votar lo Parlament dimècres. La populacion aràbia planhon l’“inscripcion del racisme dins la lei”

Lo govèrn israelian ven d’aprovar un decret que definís Israèl coma un “estat josieu”. Lo Parlament del país lo deurà aprovar o refusar dimècres que ven. Aquel projècte de lei modifica la constitucion del país per proclamar lo caractèr exclusivament josieu de l’estat. Se fins ara la constitucion definissiá Israèl coma “estat josieu e democratic”, ara serà “l’estat nacional del pòble josieu”, en i despareissent lo mot “democratic”.


“Dins l’estat d’Israèl i a una egalitat individuala per totes los pòbles, mas lo drech nacional es reservat solament al pòble josieu”, çò diguèt Netanyahu en tot defendre aquela lei, que tanben prevei que l’ebrieu venga la sola lenga oficiala e l’arabi quite aquel estatut.
 
Aquel projècte de lei, prepausat per 4 deputats ultranacionalistas, s’aprovèt ièr amb 15 vòtes en favor e 7 contra dins una session accidentada, ont lo quite primièr ministre, Benjamin Netanyahu, s’afrontèt dins de crits amb divèrses ministres. Dels quatre partits del govèrn de coalicion, tres sostenon la modificacion (Likud, Israel Beitenu e lo Fogal Josieu) mas lo partit centrista Yesh Atid es contra.
 
Aquela lei pòt causar un gran malèsser als ciutadans israelians arabis, que son lo 20% de la populacion. E mai se los que defendon la lei afirman qu’ara cal “protegir lo judaïsme”, segon fòrça analistas aquò es “empurar lo gavèl”.
 
 
“L’inscripcion del racisme dins la lei”
 
Aquela proposicion de lei arriba dins un contèxt de montada de las tensions a Jerusalèm Èst, la partida palestiniana ocupada, lo jorn que de colons israelians an cremat amb de benzina un ostal a Ramallah, e après los incidents violents qu’an seguit l’atemptat ont òm tuèt cinc israelians dins una sinagòga de Jerusalèm Oèst.
 
Aquel 20% de populacion nomenats arabis-israelians, son los sols palestinians que poguèron restar sus lor tèrra après la creacion de l’estat d’Israèl en 1948. Segon d’informacions de Le Point, acusan lo projècte de lei d’institucionalizar la discriminacion. Afirman d’èsser tractats coma “ciutadans de segonda zòna” après que las autoritats an pres la quasi‑totalitat de las tèrras de las comunas aràbias per i installar de colons josieus, e denóncian una “inscripcion del racisme, ja present per carrièras, dins la lei al còr del sistèma politic”, segon çò qu’a declarat Majd Kayal del centre juridic Adalah de defensa dels dreches de la minoritat aràbia.
 
De son costat, lo procuraire general del govèrn israelian, Yehoda Weinstein, a tanben criticat lo projècte, en estimant qu’afeblís lo caractèr democratic d’Israèl.
 
Per contra Netanyahu es segur de l’aspècte democratic de la lei qu’a presentat. “I a los que vòlon que la democracia prevalga sul caractèr josieu e i a los que vòlon que lo caractèr josieu prevalga sus la democracia. Dins los principis de la lei que vos presenti uèi, aqueles dos principis son egals”, çò diguèt. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Cristian FORMENT AGEN
7.

L'Union Juive Française pour la Paix (UJFP)

  • 0
  • 2
Cristian FORMENT AGEN
6.

"Ne pas intervenir de toutes nos forces pour imposer la protection internationale des lieux saints musulmans et l'application de sanctions telles que la suspension de l'Accord d'association avec l'Union européenne viderait de sens tout vote du parlement européen pour la reconnaissance d'un Etat palestinien."

L'Union Juive pour la Paix

  • 0
  • 1
Cristian FORMENT AGEN
5.

La devisa de l'Israèl religios : "Çò que se fai pas per la fòrça se fai per un pauc mai de fòrça."

  • 1
  • 1
Pirolet
4.

E van aplicar la charià josiva ara a Israel? L'avi Sem se deu dire que son calucs sos descendents aitan d'un costat (haram) coma de l'autre (cachèr).

  • 0
  • 1
Ernest Guevara Jr. L'Avana
3.

Un estat que se definís coma religiós non es una democracia : es una dictatura religiosa. Una democracia es laïca, se que non, es quicòm que los Palestinians ne vos parlaràn melhor que non pas ieu. Aquò dit, i agèsse un Estat Palestinian que se definiriá coma un estat musulman, ma remarca seriá exactament la meteissa. Sola la laïcitat generalizada sul plan politic pòt permetre una sortida de crisi onorabla per totes los estajants d'aqueste tròç de tèrra prentenduda santa, una tèrra qu'ara per ara, servís mai que mai d'altar sacrificial. Ont es lo braç de l'àngel qu'arrestèt lo d'Isaac ? Mai valdriá se fisar a la Rason e a la laïcitat, que non pas d'esperar que tornèsse !

  • 11
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article