Divendres, 12 de decembre de 2014, 03h00 Sciéncia,Politica,Lenga
L’abséncia d’accent suls primièrs ordenadors es pas deguda a la lenga emplegada, qu’en anglés literari lo trèma existís e a valor ortografica (dins de mots coma reëlect “tornar elegir” o coöperate “cooperar” e dins lo patronim Brontë, per exemple), mas a la pichona capacitat de memòria d’aquel maquinum. Pasmens, tre 1991, la nòrma Unicòde a per tòca de permetre totas las letras, totes los caractèrs possibles de totas las lengas. Ne sèm ja a la version 7 que presenta 113 021 signes. A cha pauc, los sistèmas d’esplecha (Windows, Unix dins sas versions Linux o MacOS) son passats a Unicòde.
Sus Internet, es diferent que lo sistèma dels noms de domeni foguèt longtemps verrolhat per d’organismes coma l’ICANN qu’autreja los domenis de “primièr nivèl” (las letras a drecha del darrièr ponch, coma .com dins jornalet.com). Dins aquel sistèma i a los domenis “nacionals”, de doas letras pas accentuadas, e los domenis generics (de mai de doas letras). La lista dels domenis de doas letras es verrolhada, que devon correspondre amb los còdes de “país” de la nòrma ISO 639-1. Aquela nòrma es reservada als païses independents e a certanas dependéncias, e cada estat n’es proprietari. França a per exemple de còdes per cada parçan d’otramar: departament coma .mq (Martinica), collectivitat coma .mf (Sant Martin del Nòrd). Es pas la pena doncas de revendicar un .oc, caldriá qu’un dels estats ne faguèsse la demanda a l’ISO d’en primièr. Es aital que pro d’ora los catalans an obtengut un domeni generic (e pas nacional) e doncas de mai de doas letras, .cat. La sola excepcion coneguda es .eu, per l’Union Europèa.
Tre 1996, lo consòrci WWW pausèt la basa de noms de domenis internacionalizats (IDN en anglés). Per far la revirada entre los noms accentuats o en caractèrs non latins, s’inventèt un còde nommat Punycòde. Cada “mot” revirat en Punycòde comença per xn-- seguit de letras pas accentuadas. Aital, òc ven xn--c-sga (xn-- es lo prefixe, c la letra pas acccentuada e -sga se descodifica coma una ò en primièra posicion).
Al començament aquò pertocava pas lo primièr nivèl. E mai, la causida de prepausar d’IDN es facha per cada autoritat d’enregistrament (registry; en Occitània n’avèm quatre: .fr, .es, .it e .mc).
#4 L'explicacion ei que los domenis damb caractèrs non ASCII son disponibles dempuish 2010 haut o baish, mès non i a guaire de mond qui los utilizan pr'amor frem de logiciaus n'ac sabon pas afichar com cau (Chrome per ex.) Atau vse podètz causir sia kremlin.ru, sia президент.рф ...
#9 Segur! Après si n'avètz pas hrèita deus accents, vse podètz har au franchimand en bèth acceptar las letras shens accent...
#8 Ara suls clavièrs francés (qu'utiliza la màger part dels occitans) i a l'accent grèu en toca mòrta (de picar abans la vocala) al ras de l'è, doncas sufís de picar altGr+è puèi o per aver una ò. Sus internet, i a una extension a Firefox que se ditz abctajpu qu'es plan bona tanben per aver totas las letras d'Unicòde. Es pas disponible sus Google Chrome que gerís fòrça mal las adreças URL amb d'IDN dedins (afichan lo còde Punycode a la plaça).
#6 I a quicòm que me tafura.. per los pas asabentats trobar lo "ò" es a diser amb accent es benlèu malaisit...
#6 Vos cal ensajar http://lingüistica.òc.eu qu'es ja definit.
#3 A! Aquò agrada pas a qualqu'un? Me pensi totun qu'es una escasença que los occitanistas avèm d'agafar per que nòstras lenga e cultura sián mai vesedoiras, amb un mot e un accent grèu que nos identifican a totes. :-)
M'i coneishi gaire en informatica fondamentala, e i a quauquarren que m'intriga : detàlhatz los accents acceptats dens cada lenga , mès pertant n'èi jamèi vist de letra accentuada dedens una URL... a començar per l'URL d'aquesta paja ! Quala n'en es l'explicacion ?