Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

George Stinney èra innocent

Lo 17 de decembre, una jutgessa estatsunidenca exonerèt lo dròlle, lo mai jove condemnat a mòrt executat als Estats Units, a 14 ans, de las cargas que l’avián declarat colpable

Fa mai de 70 ans, lo 16 de junh de 1944, George Stinney foguèt menat a la cadièra electrica. Tròp pichon per l’instrument de mòrt, l’assetèron sus la Bíblia que portava per lo poder executar.  Nascut un 21 d’octòbre, lo dròlle afroamerican de Carolina del Sud aviá pas 15 ans. Encara uèi, rèsta lo condemnat a mòrt executat mai jove dels Estats Units.


Lo faguèron colpable del murtre de doas drolletas blancas, Betty June Binnicker, d’11 ans, e Mary Emma Thames, de 8 ans, tuadas en seguida de grèvas nafraduras lo 23 de març de 1944 dins la vilòta d’Alcolu del comtat de Clarendon, en Carolina del Sud. Coma aquò se passava sovent dins lo Sud estatsunidenc segregacionista, lo camin de fèrre separava las comunautats negra e blanca. En bicicletas, las doas drolletas èran vengudas pròche la proprietat dels Stinney e avián demandat a George e a sa sòrre Katherine ont podián trapar de passiflòras. La polícia trobèt qu’aquesta convèrsa èra la pròva de la culpabilitat de George, que confessèt puèi los dos murtres après una temptativa de violacion de Betty, segon lo rapòrt policièr. I aviá pas, totun, nat element material.

Lèu-lèu detengut, George perdèt tanben l’apièja de sa familha: son paire se faguèt licenciar e totes los sieus aguèron de partir d’Alcolu pr’amor de risques de linchatge. Son procès, lo 24 d’abril, durèt sonque qualques oras, e los jurats, totes blancs, lo declarèron colpable en dètz minutas. Malgrat las protèstas de las glèisas localas, dels sindicats e de la NAACP (National Association for the Advancement of Colored People, Associacion Nacionala per la Promocion de las Gents de Color), lo governador Olin D. Johnston refusèt de cambiar la condemnacion a mòrt en preson a vida e l’avocat designat d’ofici de George, Charles Plowden, un òme d’alara 30 ans qu’aviá d’ambicions politicas e qu’aviá fondada la defensa del dròlle sus la sola edat d’aqueste, indiquèt que la familha podiá pas far apèl per de rasons financièras...

60 ans puèi, un istorian local, George Frierson, comencèt de far de recèrcas sus aqueste afar, çò qu’atraguèt l’atencion de dos avocats de Carolina del Sud, Steve McKenzie e Matt Burgess, que demandèron l’an passat una revision del procès.

Lo 17 de decembre, la jutgessa Carmen Mullen exonerèt George Stinney de sas cargas, en considerant las condicions de las confessions, probable forçadas, e del procès, inequitable, e la manca de pròva materiala. Se sap tanben que la fusta qu’aviá servit per tuar las drolletas èra tròp pesuga per un dròlle de 14 ans.

La non-culpabilitat del jove George Stinney duèrb lo debat sus la pena de mòrt als Estats Units ont qualques estats la practican encara. Entretant, ajam una pensada per aqueste dròlle, mòrt de manièra injusta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lutz
2.

Que siá reconegut inocent, un còp mòrt, cresi que se'n fot ara lo paure jove !
Un sol afar d'aquela mena sufís per refusar la pena capitala. E ailás es pas la primièra error judiciara…

  • 1
  • 0
Viaule Sèrgi
1.

Nos cal de longa denonciar e luchar contra la pena de mòrt qu'es l'assassinat amb premeditacion lo mai òrre que siague. Totes los Estats que practican aquesta inumanitat se rabaissan al nivèl de l'Estat islamic.

  • 8
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article