Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Kobanê, 100 jorns de resisténcia

| Petar Milošević

La vila curda sosten l’atac de l’Estat Islamic e mai s’al començament d’octòbre semblava a mand de se far véncer. La milícia de las YPG-YPJ manten jol sieu contraròtle la mitat de la vila, ajudada pels atacs dels Estats Units. Kobanê ven lo simbòl de la tenacitat del pòble curd.


Las fòrças curdas que defendon Kobanê, fa 100 jorns que resistisson a l’agression continua de l’Estat Islamic (EI), que s’entèsta a voler ocupar aquela vila del Curdistan Occidental (Siria) plaçada sus la frontièra turcosiriana. Kobanê es la capitala del costat omonim, un dels tres que se proclamèron autonòms al Curdistan Occidental al començament de 2014. L’EI a anonciat sa volontat de destruire los tres costats.
 
L’atac actual dels jihadistas comencèt en setembre passat. Dins lo debanar d’un mes, l’EI prenguèt a las fòrças armadas curdas (las YPG-YPJ) lo contraròtle de practicament tot lo territòri del costat de Kobanê. Al començament d’octòbre, los jihadistas ensagèron un primièr assaut contra la vila, que capitèt mal. Lo 7 d’octòbre l’EI aviá penetrat dins la vila, mas alavetz la coalicion dirigida pels Estats Units comencèt a bombardar intensament de posicions jiihadistas.
 
Los atacs aerians permetèron a las YPG-YPJ d’estabilizar lo front de guèrra dins la vila e, quitament, d’obténer qualques avançadas. Egalament, la milícia curda ganhèt lo sosten d’un grop de peshmèrgas del Curdistan del Sud (Iraq), que Turquia acceptèt de lo daissar passar fins a Kobanê.
 
Dempuèi alavetz e fins al jorn d’uèi, la vila de Kobanê es demorada devesida, amb la mitat occidentala contarotlada per las YPG-YPJ e la mitat orientala per las fòrças de l’EI. La milícia curda a capitat a avançar estrategicament al sud, en contrarotlar divèrsas estradas d’accès a la vila. Aquesta mapa de Chuck Pfarrer mòstra, aperaquí, la situacion al jorn de diluns passat (22 de decembre):
 

 
 
 
 
Lo “Kobanêgrad” de l’Estat Islamic
 
Kobanê es venguda una vila de grand simbolisme. Las YPG-YPJ vòlon que la batalha marque un torn en l’avançada de l’Estat Islamic dins la region. Los combatents jihadistas avián capitat a se far veire coma invencibles dempuèi qu’ocupèron de vastas zònas de Siria e d’Iraq la prima passada. La milícia curda ditz que la vila deu èsser per l’EI çò qu’Stalingrad signifiquèt per Hitler, e per aquò de còps la nomenan “Kobanêgrad”.
 
Aquela importància simbolica e psicologica es pas passada inapercebuda dins la rèsta del Mond, ont s’es convocat de desenats de manifestacions de solidaritat e ont los Estats Units an decidit d’agir per evitar la casuda de la vila. De fonts governamentalas dels Estats Units disián al mitan d’octòbre que, a Kobanê, cal demostrar que los combatents de l’EI “son pas de superòmes”. D’aquel sens, los Esats Units cambièron lor posicion sus la batalha de Kobanê. Inicialament, disián que la vila èra pas estrategicament importanta e que i aviá fòrça autres fronts essencials; mas quand la vila èra a mand de tombar, decidiguèron d’i lançar de desenats d’atacs aerians.
 
La batalha es tanben extrèmament simbolica pels dos modèls politics e socials qu’opausa. D’un costat Kobanê representa un projècte laïc, democratic, feminista, ecologista e multietnic; de l’autre, l’Estat Islamic combat per impausar una ideologia islamista rigorista, antidemocratica, patriarcala e contra los dreches umans.
 
 
Reculada de l’Estat Islamic vèrs Sinjar
 
La resisténcia de Kobanê es una de mantas nòvas marridas per l’EI en Curdistan. Dempuèi lo 17 de decembre, una ofensiva conjoncha dels peshmèrgas, de las YPG-YPJ, de la branca armada del PKK e de doas guerrilhas iaziditas, amb lo sosten dels atacs aerians de la coalicion dels Estats Units, a permés de rompre lo sètge contra de milièrs de curds iaziditas dins la montanha de Sinjar, al Curdistan del Sud. L’EI aviá entornejat la montanha en agost, e las personas que i èran se trobavan en perilh de mòrt. De curds e de jihadistas i combaton ara pel contraròtle de la vila de Sinjar, al sud de la montanha.
 
 
 
 
 
_____
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article