CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de febrièr

Actualitats

Dissabte, 27 de decembre de 2014, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Amnestia Internacionala denóncia de torturas de femnas e de dròllas en mans de l’Estat Islamic

Lo rapòrt de l’ONG rapòrta de violéncias sexualas a las femnas e las dròllas iaziditas que los jihadistas rauban en Sinjar


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Amnestia Internacionala ven de publicar un rapòrt espantant que denóncia las torturas, inclusent lo viòl e d’autras formas de violéncia sexuala, patidas per las femnas e las dròllas de la minoritat iazidita que son raubadas per l’Estat Islamic.
 
Lo rapòrt parla de femnas e de dròllas iaziditas vendudas coma esclavas, mantas coma esclavas sexualas e quitament liuradas a de membres de l’Estat Islamic coma se foguèsson un present. Se detalha las orrors viscudas per aquelas femnas que venon talament traumatizadas que qualques unas se suicidan, o almens o ensajan.
 
 
Los iaziditas
 
Los iaziditas son una minoritat religiosa curda, entre mièg milion e un milion de personas, que profèssan lo iazidisme, una religion pròpria del pòble curd. Foguèt fondat al sègle XII e ten d’influéncias islamicas sofís e zoroastrianas, valent a dire de l’anciana religion dels curds e dels pèrsas, lo zoroastrisme.
 
Per l’islamisme rigorista, los iaziditas son d’adoraires del diable, pr’amor qu’una de las figuras centralas de lor fe es Melek Taus, un àngel en forma de pavon que tombèt en infèrn. Los iaziditas, totun, destrian Melek Taus del diable, entretant perque segon eles, Melek Taus foguèt perdonat e reabilitat per Dieu e escantiguèt las flamas infernalas.
 
La montanha de Sinjar es un dels luòcs sagrats dels iaziditas: s’i atròban d’importants santuaris. En defòra de Sinjar, s’atròban de comunautats iaziditas en d’autras zònas del Curdistan del Sud, en Curdistan Occidental, en Caucàs e dins la diaspòra europèa, en particular en Alemanha.
 
 
Lo 73n ensag de genocidi del pòble iazidita
 
En agost passat publiquèrem una nòva de Jordi Llaonart amb un vidèo que resumís en doas minutas çò que se passa al nòrd d’Iraq. Dins aquel vidèo Fiyan Dakhil, una deputada iazidita del parlament iraquian, demanda ajuda desesperadament als sieus collègas arabis. La deputada explica qu’en Iraq i a un pòble qu’agoniza en mans de l’Estat Islamic e que sap pas çò que deu far per que lo Mond o qualqu’un los ajude. Los politicians encargats de prene las decisions, e que l’escotan, espèran que la dòna destorbaira termine son discors e que los daisse en patz.
 
Dakhil explica als deputats çò que se passa ara meteis a l’entorn de la vila de Sinjar: 500 iaziditas assassinats al crit de “la ilaha illa Allah” —aicí se sentís la renada de desaprobacion de qualques deputats—, de femnas capturadas e vendudas al mercat coma d’esclavas, 30 000 familhas an fugit cap a las montanhas e an quitament pas d’aiga. De fach, 70 enfants son ja mòrts desidratats… 50 vièlhs… “Assassinan lo mieu pòble!”. Ditz que s’es passada la meteissa causa amb los iraquians shiitas, sunnitas, crestians, turcmèns e shabaks.
 
Mentre que la femna se fond de dolor, lo president del parlament li demanda que se limite a la declaracion acordada. E quand ela acaba lo sieu torn, pas res. Lo president de la cambra dona la paraula a la persona seguenta qu’esperava son torn. E tèma barrat e desmembrat.
 
Ça que la, qu’esperava de capitar aquela femna en s’adreiçant als eiretièrs dels regims e govèrns qu’an perpetrat long de l’istòria fins a 72 ensages d’extermini de la comunautat iazidita?
 
 



publicitat



Comentaris

27 de decembre 09.24h

Aquò far mai d'un mes que se sap que las femnas iazidistas e crestianas son violentatadas pels musulmans de Daesh e vendudas coma esclavas.
Una religion propria al pòble curd ça disetz.... voldriai ben en èsser tan segur que vos...
Per contre las istòrias de patacs e de guerras dentre los curds iazidistas, los alèvi curds Kızıl baş, los musulmans sunitas curds, e benlèu los chitas curds.. se'n parla pas..
Son pr'aquò causas importantas s'òm vòl aver un aprocha amb un briu de ver... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 2
  • nuvols_parcials Aush 3
  • sol Bordèu 22 4
  • sol Briançon 2
  • sol Caors 23 3
  • sol Carcassona 19 4
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 16 2
  • sol Confolent 18 5
  • sol Gap 19 2
  • sol La Canau 22 4
  • nuvols La Gàrdia 11 -2
  • sol La Torre de Pèlitz 21 3
  • sol Limòtges 18 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 21 3
  • sol Lo Puèi de Velai 21 3
  • sol Marselha 20 4
  • sol Montpelhièr 8
  • sol Naut Aran 19 3
  • sol Niça 15 -3
  • sol Nimes 6
  • sol Pau 4
  • sol Peireguers 6
  • sol Rodés 21 3
  • sol Tolon 20 4
  • nuvols_parcials Tolosa 21 3
  • sol Valença 1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Julien Cazenave

    12.02.2019: manifestacion a Brussèlas per la libertat presonièrs politics catalans jutjats a Madrid

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Goulamàs'K a Bordelha (Rebeiragués) lo 9 de julhet 2012

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon. © Laurenç Revèst

    Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


61%



18%



9%



8%



4%




Vots 160 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)