Lo govèrn de la Generalitat de Catalonha aprovèt dimars passat de declarar ben cultural d’interès nacional la Glèisa dera Purificacion de Bossòst (Val d’Aran). Lo monument es un dels melhors exemples de l’arquitectura romanica aranesa del sègle XII, pr’amor qu’a conservat una granda unitat d’estil e de cronologia. Se tracta d’una notabla bastissa romanica de plan basilical de tres naus. Coma es abitual en Aran, e mai se i a pas de documentacion escricha sus la construccion de la glèisa, òm a pogut refar la cronologia a partir de l’analisi dels elements arquitectonics e artistics del monument e de l’estudi comparatiu amb d’autres edificis pròches.
 
La primièra referéncia conservada es de l’an 1313. La glèisa foguèt bastida possiblament en doas estapas: la primièra, entre los sègles XI e XII, quand se deviá edificar lo campanal. E la segonda, pendent la segonda mitat del sègle XII, quand se bastiguèt la partida principala. En 1743, en seguida d’un mandat istoric dels evesques de Comenge, se bastiguèt una sacristia al costat nòrd de l’absida centrala. En 1983, a partir d’una accion importanta de restauracion del monument, se consolidèt lo campanal amb la recuperacion de sas doberturas, la demolicion de la sacristia e la reconstruccion de l’absidiòla desapareguda.
 
La declaracion de ben cultural d’interès nacional compren tanben l’ensemble dels bens mòbles ligats istoricament dins la glèisa. Cal remarcar un fragment de pintura murala a la tempera sus l’absida centrala de la segonda mitat del sègle XIV, ont son representadas l’Epifania e la scèna de Jèsus al temple en discutissent amb los doctors. D’autres bens remarcats son tres pès d’autar monolitics, possiblament romanics; tres frontals d’autar de fusta talhada e policromada d’estil barròc; una ròda de campanas del sègle XVIII; una crotz processionala d’argent subredaurada, obrada per l’argentièr de Barcelona Pere Farrell en 1614; doas pòrtas de fusta de doble batent, ont i a de talhats los simbòls pontificals e de croses de Malta; un ensemble del monument de la Setmana Santa, integrat per sèt pèças de telas pintadas a la tempera amb de scènas de la Passion, del sègle XVII, e una font batismala e d’aigasenhada, d’objèctes liturgics d’aurivelariá e cinc campanas dels sègles XVIII e XIX.