CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 24 de març

Actualitats

Divendres, 27 de febrièr de 2015, 03h00 Societat,Sciéncia,Politica,Internacional,Escòla

Polemica en Espanha per la nòva matèria de religion a las escòlas

Amb de contenguts faches pels evesques, la matèria incorpòra de pregàrias e fa reconéisser als escolans que solament se pòt èsser aürós per mejan de Dieu


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Polemica dins l’estat espanhòl après la publicacion dels contenguts de la matèria de religion dins las escòlas, qu’en aplicacion de la darrièra Lei de l’ensenhament, coneguda coma Lei Wert, l’a prepausada la Conferéncia Episcopala, es a dire, los evesques espanhòls.
 
Fins ara, la matèria aviá nom “religion”, èra facultativa e i explicavan las valors de las religions del Mond. A partir d’ara aurà nom “religion e morala catolica”, serà encara facultativa mas serà avalorada amb una nòta e ajudarà a la majoritat dels escolans per aver una nòta mejana mai nauta. Totas las escòlas de primària deuràn ofrir aquela matèria.
 
La matèria cèrca de mostrar la relacion entre Dieu e l’òme, e mai d’ensenhar l’istòria biblica e dels Evangèlis en tot explicar l’evolucion de la Glèisa Catolica e de la crestianetat dempuèi sa fondacion fins a l’actualitat. Qualques capítols de la matèria son “la creacion coma present de Dieu”, “l’òme, òbra mèstra de la creacion” o “lo pòble d’Israèl coma depositari de la sapiéncia de Dieu”.
 
En primièra annada de primària los escolans seràn ja avalorats a travèrs de la memorizacion e reproduccion de “formulas simplas de demanda e de mercés”. S’i ensenharà tanben los espacis e tempses liturgics. En tresen annada, per exemple, se tractarà l’accion missionària e caritativa de la Glèisa e se coneisserà las vidas e òbras dels sants, en mai d’aprene lo sens de la pregària del Nòstre Paire. En quatrena annada de primària s’introduirà los concèptes de pecat e de perdon.
 
En segondària l’escolan deurà aprene a far la diferéncia entre las explicacions teologica e scientifica de la creacion o entre l’òme e los animals. S’i ensenharà tanben la dignitat de totas las personas, amb l’independéncia de lors capacitats psicofisicas o socialas, e s’introduirà los concèptes de la fe, la Trinitat e l’Esperit Sant. Atanben, se prepausa que de grops d’escolans dessenhen un plan de collaboracion amb l’escòla per resòlver de problèmas.
 
Dins aquela estapa, tanben se vòl que los escolans sàpian l’origina e las diferéncias dels divèrses libres sagrats e que perpensen sus la dolor e la mòrt. Per contra, solament un dels quatre blòcs de la quatrena annada fa referéncia a las autras religions monoteïstas per las comparar amb lo catolicisme.
 
Malgrat totas las criticas recebudas, lo tèxt publicat pel Bulletin Oficial de l’estat espanhòl ditz qu’aquela matèria “a pas cap de tòca catequistica o d’endoctrinament”.
 
 
Refús en Catalonha
 
E mai se la polemica es venguda dins tot l’estat espanhòl, las associacions de parents e escolans de Catalonha an criticat aquela matèria. Considèran qu’es una “doctrina” e que se “deuriá ensenhar dins las glèisas e non pas dins las escòlas”. E mai, fan una crida a las familhas per qu’inscrigan pas lors enfants dins aquel “catequisme involucionista”.
 
De son costat, la conselhièra de l’ensenhament de la Generalitat de Catalonha remembrèt que l’escòla catalana es laïca, “es la sola de tot l’estat qu’es definida aital”. Per ela, e mai se “la religion deu èsser presenta en l’educacion de las personas, perque fa partida de lor formacion integrala”, lo “catequisme se deu far a la parròquia e non pas a l’escòla”.
 
Sus l’aplicacion de la lei en Catalonha, la conselhièra espèra “que la glèisa catalana aurà una vision mai pròcha de la realitat sociala”, çò diguèt.
 
 
Los evesques malcontents per la reduccion d’oras
 
De lor costat, la conferéncia dels evesques espanhòls critica la matèria perque ditz que se’n fa un tractament insufisent. Critican que las classas sián reduchas a 45 minutas e que las Comunautats Autonòmas ajan lo darrièr mot. Planhon que los collègis e licèus ajan drech d’ofrir pas aquela matèria, e dison que comprenon pas la polemica. Segon eles, la matèria es ben confessionala mas es pas una doctrina.



publicitat



Comentaris

28 de febrièr 13.10h

#6 ont as vist de vida intima TU ? es sonque una dicha populara, pas mens, pas mai..


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrièr 06.54h

#3- Eslheve Antalya, degun t'a pas demandat de montar ta tenda, èra question de montar una grèpia.
Ta vida intima..., bof!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 11.23h

#1 Ua grèpia se hè per tradicion, non ei bric comparable damb eth catecisme que mos vòlen imposar.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 11.23h

Amb lo PP, contra-revolucion a tots los estancis : contra lo catalan, per la capelanalha (e los evesques que troban que n'i a encara pas pron !) Chal esperar qu'en Catanonha escaparèn a aquelas bondiusarias, qu'an lor plaça a la gleisa mas pas a l'escola de totes. S'un jorn d'eleccions permeton d'escampar los Wert e autres animaus, chalrè liquidar lors leis a la con tre lo premier matin.
Té, a prepaus, ont n'es l'enquesta Barcenas ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 09.54h

#1 Cossi t'an pas dich a l'escòla que cada orgasme valia cent pregarias ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 09.10h

La sciença materialista es mòrta. Laissara una plaça a la sciença spirituala. Es l'ora de se virar vers los que consideran que l'esser uman es un esser espirituau vengut sur terra per far una experiença dins una veitura materiala. I a çò que l'òm vei mas tanben çò que l'òm vei pas mas que l'òm ressent. Denaut, i a pas Diu que nos espera per nos jutgear perque aurian estats maeschants dins la vista o ben nos coconhat perqu'aurian agut una vista miserable dins aquela terra. I a da... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 07.42h

Anuèit, cors de"travaux pratiques": cars escolans, avètz una ora per edificar una grèpia destinada a un lòc public. Al malh !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

L’esclavatge 2.0

L’edicion d’aqueste dimenge de Jornalet publica una nòva esglasianta: Human Rights Watch (HRW) ven de denonciar la venda de femnas birmanas a de ciutadans chineses amb la tòca ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“En musica l’occitan es clarament valorizat, e gaireben un argument comercial”

Florant Mercadier professor d’occitan, musician e contaire

“En musica l’occitan es clarament valorizat, e gaireben un argument comercial”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Briga (val de Ròia)

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Te pausas de questions eticas e ecologicas quand fas las crompas?


56%



16%



25%



3%



0%




Vots 32 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)