CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 16 d'octòbre

Actualitats

Diluns, 9 de març de 2015, 03h00 Sciéncia,Reportatge,Politica,Internacional,Economia

De sang congolesa dins nòstres telefòns mobils

L’extraccion de las ressorsas naturalas en Còngo a de consequéncias sagnosas


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


En escasença del Congrès Mondial dels Telefòns Mobils a Barcelona, e gràcias a una intervencion al Parlament de Catalonha del deputat David Fernàndez (CUP), lo debat sul coltan es arribat un an puèi a l’opinion publica catalana e aranesa. Dijòus passat, Vilaweb publiquèt en seguida un article entitolat “Coltan: Sang al tieu mobil” que metiá en evidéncia l’extraccion de las ressorsas naturalas en Còngo e las consequéncias sagnosas per las personas que i vivon. Aquela situacion foguèt denonciada per las Nacions Unidas fa mai de dètz ans.
 
Dins la region dels Grands Lacs d’Africa, mai que mai a la Republica Democratica de Còngo, i a las resèrvas de coltan mai grandas del Mond. Son sustot a l’èst del país, ont la guèrra pel contraròtle d’aqueles jaces a menat a un conflicte armat que contunha despuèi vint ans e que sembla de se poder pas acabar.
 
Lo coltan es un mineral format per la mescla de dos autres minerals: la colombita e la tantalita. La tantalita se fa servir per l’elaboracion dels condensadors qu’emplegaràn los telefòns mobils, los ordenadors, los ecrans, etc. Qualques dispositius poirián plan foncionar amb de condensadors electrics normals, mas s’òm los fa de tantalita pòdon èsser mai pichons e fins. A l’ora d’ara que lo mond demandan d’aparelhs de mai en mai petits, lo prètz de la tantalita a pojat enòrmament.
 
Dins la guèrra que se debana dins aquela region de Còngo, i a agut mai de cinc milions de mòrts, çò es, lo conflicte mai mortal despuèi la Segonda Guèrra Mondiala. Pendent la sola annada 2013, i aguèt un milion de desplaçats e 100 000 violaments de femnas coma tactica de guèrra. Los grops armats que contraròtlan las minas de coltan dominan las estradas de la contrabanda e fan pagar de taxas. Menan los minerals en Asia, ont las societats de Tailàndia, Malàisia e China fondon lo metal en lo mesclant amb los materials qu’arriban d’autras parts de la planeta, en dificultant que se pòsca saber l’origina del mineral.
 
 
Mobilizacions
 
Mai d’una organizacion se son mobilizadas per denonciar aquela situacion, s’es fach de campanhas per reciclar los telefòns mobils e n’esplechar lo mineral. S’es realizat qualques documentaris e l’Union Europèa faguèt impulsar fa sonque un an una legislacion per l’autocertificacion volontària adreiçada als importaires d’estam, de tantalita, d’aur e de tungstèn, per tal que decidiscan de trabalhar de biais responsable. Dins aquel sens l’UE prepausèt de publicar una lista annuala de las entrepresas que fondon los minerals de manièra responsabla, mas sens punir las qu’o farián mal.
 
 
Qu’an fach las societats de telefonia?
 
En seguida de las protèstas, fòrça societats tecnologicas an ensajat de netejar lor imatge e d’assegurar que los minerals qu’emplegan lors dispositius vengan pas de las zònas de conflictes armats.
 
Dell, Cisco, Ericsson, Hewlett-Packard, Philips, Intel, Motorola e Nokia vesitan las entrepresas que se cargan de fondre los minerals e las que collabòran amb elas. D’autras societats, coma Hitachi, ensajan de melhorar la transparéncia dins la collaboracion amb los provesidors; Hewlett-Packard e Intel an començat de publicar la lista dels lors. Segon d’estudis d’Enough Project, qualques entrepresas prenon de mesuras addicionalas: Intel mena una enquèsta sus sas cadenas de provesiment, en tot reconéisser qu’es impossible de verificar l’origina de totes los minerals que fa servir; Microsoft a creat un sistèma d’audit intèrne de minerals eissits de las zònas de conflicte; Nokia sollicita als sieus provesidors d’identificar entièrament lors pròprias cadenas de provesiment; Acer exigís que cèrquen l’origina dels minerals. En mai d’aquò, Motorola Solutions, a travèrs del sieu projècte Solutions for Hope (de Solucions per l’Espèr), ensaja d’establir una cadena barrada de provesiment de minerals extraches de manièra responsabla, sustot per çò qu’es del coltan.
 
A l’encòp, i a un grop de païses qu’an dich qu’avián ensajat d’arrestar la crompa dels minerals tacats de sang. En 2000, se creèt la Conferéncia Internacionala sus la region dels Grands Lacs, una organizacion intergovernamentala creada pels païses d’aquela region: la Republica Democratica de Còngo, Rwanda, Burundi, Oganda, Tanzania, Sodan, Centreafrican, Zambia, Kenya e Angòla. Dempuèi 2006, centrèron lors accions sus la lucha contra l’esplecha illegala de las ressorsas naturals, e cada país entreprenguèt de mesuras especificas per o aténher. En 2010, los païses membres signèron la Declaracion de Lusaka e s’engatgèron, per arrestar aquel conflicte, a aplicar de mesuras partejadas, coma establir un mecanisme regional de certificacion dels minerals eissits de las zònas en guèrra, armonizar las legislacions nacionalas dels estats membres e crear una banca de donadas regionalas sul flux dels minerals.
 
D’un autre costat, en 2010, los Estats Units ensagèron de regular lo provesiment d’aqueles minerals a travèrs de la lei Dodd-Frank, qu’obliga las entrepresas estatsunidencas a examinar lor cadena de provesiment e a raportar s’utilizan de minerals de la Republica Democratica de Còngo o dels païses vesins. En mai d’aquò, dempuèi 2013, mai de 300 000 companhiás son obligadas de declarar la provenença dels minerals, e s’ensaja de defugir que lo profièch economic ane als grops armats.


 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 15
  • sol Briançon 12
  • sol Caors 15
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 16
  • sol Confolent 13
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 16
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 17
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 16
  • sol Pau 17
  • sol Peireguers 16
  • sol Rodés 17
  • sol Tolon 15
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Pèira Roja. © Xavi Gutiérrez Riu

    Corsa Aran per sa Lengua 2014

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Fòto de Pascau Sebat

    Cauma generau, Tolosa 5 de febrièr de 2018

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • A Torbia, quartiers e maions en occitan alpenc

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)