CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 26 de març de 2015, 03h00 Societat,Politica,Internacional

“Demandam la mesa en libertat immediata d’Otegi, un òme que se risquèt per la patz e la democracia”


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


24 caps mondials an signat una declaracion que soslinha lo ròtle clau del lidèr basco empresonat per metre fin a la violéncia al Bascoat. Lo tèxt reclama a l’estat espanhòl de n’acabar amb la dispersion dels presonièrs. Demièg los signataris i a d’èx-presidents e de Prèmis Nobel.


24 caps mondials presentèron dimars passat al Parlament Europèu una declaracion que i demandan a l’estat espanhòl la mesa en libertat d’Arnaldo Otegi, lo cap empresonat del movement Sortu, e lo retorn dels presonièrs al Bascoat. L’acte se faguèt cinc ans après qu’una còla internacionala de mediators e de politicians, coordenada per l’avocat sud-african Brian Currin, elogièsse l’escomesa de l’esquèrra independentista basca per la patz e que demandèsse una alta al fuòc a ÈTA e mai un cambiament d’orientacion al govèrn espanhòl.
 
La declaracion, legida pel cantaire basco Fermin Muguruza, es signada per d’èx-presidents de govèrn, de caps politics e religioses, de filosòfs, de jornalistas e d’activistas pròdreches umans de pertot dins lo Mond (vejatz la lista a la fin de l’article).
 
Lo tèxt soslinha qu’Otegi es estat una figura clau per que lo movement independentista basco abandone l’usatge de la violéncia. “Malastrosament, lo govèrn espanhòl respondèt als esfòrces d’Otegi en lo detenent en octòbre de 2009” e “lo condemnèt a sièis ans e mièg de preson per apertenença al partit politic Batasuna, qu’èra estat enebit pel govèrn espanhòl”, çò ditz la declaracion. Lo tèxt soslinha que dempuèi, e malgrat “la fin de l’activitat armada d’ÈTA”, “i a pas encara cap de responsa positiva de la part de l’estat espanhòl”.
 
Los signataris critican qu’Otegi e “d’autres 500 presonièrs bascos restacats al conflicte” sián empresonats “luènh de lors familhas e amics”, una realitat qu’”entraïna una punicion aponduda” a las familhas dels presonièrs.
 
Per totas aquelas rasons, la declaracion demanda “la mesa en libertat immediata d’Arnaldo Otegi, un òme que se risquèt per la patz e la democracia e que, infatigable, ne convenquèt fòrça autres de creire en lo poder de la paraula coma biais de resòlver aquel conflicte”. “Sa liberacion e la fin de la politica de dispersion”, çò concluson los signataris, “son de passes necites per aténher una patz justa e duradissa”.
 
 
La lista completa dels signataris
 
José Pepe Mújica, èx-president d’Uruguai; Fernando Lugo, èx-president de Paraguai; José Manuel Zelaya, èx-president d’Honduras; Lucía Topolansky, senatritz d’Uruguai; Desmond Tutu, archevesque sud-african e Prèmi Nobel; Mairead Maguire, pacifista nòrd-irlandesa e Prèmi Nobel; Adolfo Pérez Esquivel, activista argentin pròdreches umans e Prèmi Nobel; Ahmed Kathrada, lidèr antiapartheid sud-african; Angela Davis, èx-cap del Partit Comunista dels Estats Units; Cuauhtémoc Cárdenas, èx-president del Districte Federal de Mexic; Gerry Adams, cap del Sinn Féin e deputat irlandés; Leyla Zana, deputada curda; Leila Khaled, membre del Conselh Nacional Palestinian; Ken Livingstone, èx-cònsol de Londres; Nora Morales de Cortiñas, cofondadora de las Maires de la Plaza de Mayo; Harold Good, reverend irlandés testimòni de la confiscacion d’armas al procès de patz en Irlanda del Nòrd; Helmuth Markov, èx-eurodeputat alemand; Slavoj Žižek, filosòf eslovèn; Tariq Ali, escrivan paquistanés; Pierre Galand, president de l’Organizacion Mondiala contra la Tortura d’Euròpa; Gershon Baskin, fondador de l’organizacion israeliana pacifista ICPRI; João Pedro Stédile, coordenaire nacional del Movement Sens Tèrra (MST) de Brasil; Carmen Lira, directritz del jornal mexican La Jornada; e lo quite Fermin Muguruza.
 
 
 
 


Aquesta nòva es adpatada de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

28 de març 10.19h

Tohom sap perquè va començar Eta, per alliberar Euskalerria. Ara han deixat les armes i volen parlar
Però els espanyols fan alló de: No dir res, esperar que passi el temps,és traëixin les expectatives, i la gant acavi oblidant. I ho fan perquè no tenen arguments, la gent vol viure en Pau I Lllibertat, i el govern espanyol no ho vol permetre.
Cuand un no té defensa actua així.
Otegui sempre a parlat de Pau, espanya no!
Crec que mès que parlar amb els espanyols sel's hauria de denunciar... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 18.36h

#3 Que cau arrestar dab ua istòria vielha de 80 ans en 1975 Espanha qu'ei devenguda ua democracia arreconeguda en Euròpa dab ua constitucion er'autnomia deras arregions .Eth nacionalisme de ETA dab era sua doctrina socialista arrevolucionaria que hè pensa tot viste ath partit nazional socialiste deths nazis .


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 17.15h

A veire lo temps qu'an mes, de desenas d'annaas, per tuar aquelos 845, se vei que fasian pas lo pes : los faissistas, a Gernika, o an sabut far en doas oras.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 18.35h

que tiò, un beròi democrata aqueth Otegi , un òme qui a sostengut eths tuaires d'ETA eths qui an tuat 865 personas deras quaus mainats, hemnas, òmes e beths a uns Bascos , qui an praticat metòdas dera mafia estòrcion de tarias dab miaças de mort etscucions de monde de qui volevan deixar aquera organisacion terrorista.Non estancatz-vs dab aqueths criminaus , coma disem a nosta non valen pas ua pèth de lapin.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 05.39h

Lo PP, constituit d'enfants o felens dels franquistas, es piéger que los afrikaners que finiguèron per liberar Mandela.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 13
  • sol Bordèu 14
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 13
  • sol Clarmont-Ferrand 12
  • sol Confolent 14
  • sol Gap 8
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 12
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 11
  • sol Niça 16
  • sol Nimes 19
  • sol Pau 14
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 13
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 13
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

  • Crotz de Sant Bernat. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Un soquet de carinhan rassegat dins una vinha de Marcorinhan (à costat de Narbona) e que fa una plan polida femna occitana presta a despolharse ,la pauvreta, avant de s'en anar al fuóc la nueit de Nadal. © Arleta Theron

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Adriana Díaz

    Canas 2019

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)