capçalera biera tobiers

Actualitats

L’estat francés pòt espionar los ciutadans sens aver besonh de cap d’òrdre judiciari

Aquò s’aprovèt aital dimars passat dins l’Assemblada Estatala amb los vòtes de la majoritat dels deputats, en justificant la lucha contra lo terrorisme

Dins la manifestacion del 1r de mai, Libertat protestèt contra la Lei Macron e contra la Lei de l’intelligéncia
Dins la manifestacion del 1r de mai, Libertat protestèt contra la Lei Macron e contra la Lei de l’intelligéncia | Libertat
L’estat francés pòt ja escotar las convèrsas per telefòn, metre de microfòns amagats o de camèras e d’autres dispositius d’espionatge sens aver besonh de cap d’òrdre judiciari en cas de sospecha de terrorisme. Aital aquò s’aprovèt dimars passat dins l’Assemblada Estatala amb los vòtes de la majoritat dels deputats.
 
En mai d’aquò, lo parlament francés aprovarà en junh la nòva lei de l’espionatge, que permetrà al govèrn de París de reclamar als operators d’Internet las donadas per analisar lo trafec; aquò permetrà de detectar una menaça terrorista. Quitament, dins de cases excepcionals, las agéncias de seguretat francesas poiràn entregistrar de convèrsas de tota sòrta, per telefòn o per Internet.
 
E mai se la lei foguèt aprovada amb 483 vòtes per e solament 86 vòtes contra, divèrsas associacions de dreches umans an criticat aquela mesura, mas lo primièr ministre, Manuel Valls, a justificat la lei en disent qu’es imprescindibla per la lucha contra lo terrorisme, mai que mai après l’atemptat de París contra Charlie Hebdo.
 
 
Chepic de las associacions de dreches umans
 
Amnestia Internacionala e d’autras organizacions de dreches umans an denonciat una extension preocupanta de la susvelhança. “Las nòstras organizacions exprimisson lor chepic mai viu tocant aquel projècte de lei que prepausa d’installar de tecnologias de vigilància dirèctament en cò dels provesidors d’accès a Internet e dins las entrepresas de telecomunicacions per tal d’analisar totas las activitats sus Internet, gràcias a d’algorismes desvolopats pel govèrn. Las nòstras organizacions considèran que se tractariá de l’installacion de sistèmas de susvelhança de massa qu’anarián contra lo respècte de la vida privada dels internautas, e mai qu’aqueles sistèmas poirián potencialament far mal a la libertat d’expression e qu’entraïnan de grèvas derivas”.
 
Aquel chepic es seguit per la Comission Estatala de l’Informatica e las Libertats, lo Conselh Estatal del Numeric, d’operators de telecomunicacions, de servicis d’Internet, lo Sindicat de la Magistratura, l’Òrdre dels Avocats de París e quitament per lo jutge antiterrorista Marc Trévidic e l’associacion de defensa de las libertats en linha La Quadrature du Net.
 
 
Las grandas societats d’Internet menaçan de quitar França
 
Los principals albergaires de l’estat francés an publicat una sòrta de letra dobèrta a Manuel Valls e als parlamentaris ont critican tot particularament l’article que permetrà als servicis d’intelligéncia d’installar de “boitas negras” sus lors servidors, amb la tòca de localizar de comportaments suspèctes a partir d’algorismes predictius.
 
La letra dobèrta ditz:
 
“Cal dotar França de mejans d’informacion necessaris per luchar contra lo terrorisme. I a pas cap de debat sus aquò: l’actualitat soslinha regularament l’importància de la lucha contra lo terrorisme. Ont lo projècte de lei d’intelligéncia pausa problèma, es qu’en volent èsser capable de captar en permanéncia totas las donadas personalas dels utilizaires, especialament per mejan de «boitas negras», lo projècte de lei del govèrn es pas solament liberticida, mas atanben antieconomic, e per l’essencial, ineficaç tocant son objeciu”, çò dison los albergaires, en apondent qu’aquela lei “empedirà de reüssir lo reviscòl economic del nòstre país, en destrusent un dels rars avantatges competitius màgers que possedissèm (lo suènh portat a la proteccion de las donadas personalas) e nos farà passar al costat de la valor economica dels emplecs que poiriam crear dins lo numeric”.
 
Se los albergaires quitavan l’estat francés, Occitània seriá particularament tocada e se perdriá un fum d’emplecs, sustot a Tolosa, Rodés e Fijac.
 
 
E poiriatz, vos, èsser espionat?
 
Libération metèt en linha una espròva per saber se, vos, poiriatz èsser victima de l’espionatge de l’estat sus Internet amb aquela nòva lei. Clicatz aicí e vesètz-ne lo resultat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
3.

Ja an l'excusa que los mancava, e ara espiaran a tothom. Coma se abans ho fessen pas, mas ara serà legal. Tots serem sospitosos. Ho dits la guestapo e doncas s'ha acabat !

  • 1
  • 0
Lutz
2.

Unanimitat contra de las associacions de defensa de las libertats fondamentalas, e… unanimitat per del PS coma de l'UMP. Es polida «l'unitat nacionala» que nos an volguda vendre.

  • 6
  • 0
antalya apraquital
1.

Es tornat lo temps de la stasi.. :-)

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article