Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

Las cogordas awards 2012

La ceremonia de las alisadas sus las culturas e lengas minorizadas

| zop

Dins una ceremonia bèla, eleganta, cargada d'umor e sustot de satira, guidada per Laurenç Labadia, se debanèt a Tolosa lo 28 de març de ser, la ceremonia de las Cogordas Awards 2012. S'agís dels prèmis que gasardonèron las alisadas mediaticas mai polidas, menspresentas e ignorantas, envèrs las lengas e las culturas minorizadas. 


La ceremonia se debanèt a la Capèla, una sala plan avienta per l'ocasion dins lo quartier Naut Bernat. Siguèt filmada e retransmesa sul site del collectiu Dètz, plataforma web de creacion vidèo en occitan, qu'a mostrat un còp de mai, que fan un trabalh professional e independent  de plan nauta qualitat.

L'Acadèmia de las cogordas autregèt cinc prèmis segons cinc categorias.
 
Lo prèmi internacional o "word cogorda" es estat per la RAI, la television publica italiana, pels espòts publicitaris difusats a prepaus del 150 anniversari de la Republica Italiana. S'agís d'espòts que menspresavan las lengas e los dialèctes de l'Estat italian e los lors parlants. Per aquela categoria èran tanben nominats Sebastian Piñera, president de Chile, per manténer la lei anti-terrorista devèrs los opausants politics mapuches, e la criminalizacion dels moviments de revendicacions indigenas; lo vice-rectorat maòre, departament francés, per suslinhar lo "defí pedagogic" dins "un contèxte non francofòne", e enebir de parlar la lenga maòre a l’escòla; e lo Partido Popular, partit espanhòl de drecha, per la siá volontat de descatalanizacion dels Païses Catalans.
 
Lo prèmi "provincial counties" es estat per Robert Hadjadj per per los sieus "problèmas de vista", que l’an menat a pausar un recors al tribunal administratiu per la supression de l'occitan sul pannèu de Vilanòva de Magalona. Los autres nomenats al prèmi èran lo servici comercial "Enjoy Montpellier"(sic) per sa fauta ortografica a repeticion ("Enjoy Montpellier" s’escriu a priòri "En Jòia Montpelhièr"); La Dépêche du Midi per alimentar de debats esterils, mai que mai a prepaus de la votz del mètro de Tolosa; Louis Aliot, avocat e companhon de M. Le Pen, per l’utilizacion abusiva d’un accent ariegés que lubrifica per far passar las idèas del FN, e per sarrar lo catalanisme del "sectarisme"; e Robert Aprin per la siá mesa en garda contra lo dangièr de la "globalizacion" que fabrica lo "rotlèu compressor occitan" dins una letra adreiçada a Nicolas Sarkozy, co-signada per una aliança occitana globalizanta parallèla, amb un fais d’estructuras esparricadas sus l’espaci lingüistic occitan.
 
Lo prèmi exagonal o "frenchy cogorda", es estat autrejat a Henri Guaino, la pluma de Nicolas Sarkozy, per aver creat l’amalgama segon lo qual, defendre las lengas regionalas e minoritàrias, es èstre un comunautarista doblat d’un enemic de la Republica. Los autres nomenats a aquela categoria èran lo deputat parisenc Bernard Debré, per sa letra dubèrta a Eva Joly en en tot mostrar clarament la siá posicion contra una França plurilingüe; J.P. Chevènement per sarrar los defensors de la Carta de las lengas regionalas e minoritàrias al regime de Vichèi; e Luc Chatel, ministre dels escolans pichons, per la siá mestresa de la lenga de fusta en afirmar que las lengas dichas regionalas an un veritable vigor.
 
La cogordeta occitana, votada pel pòble sul sit de l'Acadèmia, es estada per Macarel.org, per per la comercializacion d’estrings occitans "made in" Catalonha, mai que mai perque l'Acadèmia disiá que los productes de Macarel èran faches en Bangladesh. Los autres nomenats èran lo diccionari en linha Panoccitan.org per son inventivitat lingüistica; e la quita Acadèmia de las Cogordas per bastir "una volontat de non far part dels menspresents", e las siás trufandisas devèrs "l’ignorància del mond".
 
Un prèmi d'onor es estat autrejat ex-aequo a Marine Le Pen, per l'ensemble de son "òbra", e al ministre de l'Interior Claude Guéant qu'a declarat que "totas las civilizacions se valon pas".

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article